Cardiopaties Familiars
La Unitat de Cardiopaties Familiars del Servei de Cardiologia és bàsicament assistencial. Aquesta unitat atén el conjunt de miocardiopaties en general i les familiars en particular.
Aquesta unitat tracta les miocardiopaties, que són malalties en què el miocardi resulta debilitat, dilatat o té un altre problema estructural. Amb freqüència el cor no pot bombar o funcionar bé. En el cas de les miocardiopaties familiars, com que es tracten en gran part de malalties amb poca incidència, cal un maneig especialitzat que no es troba a l’abast de qualsevol cardiòleg clínic. És necessari un tractament específic i comptar amb una tecnologia determinada.
Disposem d’una consulta externa connectada amb un hospital de dia i hospitalització convencional, amb el suport de les unitats d’Imatge, Hemodinàmica, Electrofisiologia i Arrítmies.
Aquesta Unitat del Servei de Cardiologia també té un vessant docent i investigador. Està connectada amb la Unitat de Genètica i amb una unitat d’investigació clínica i una altra de bàsica. Disposa d’un equip de dos cardiòlegs, tres internistes, i dues infermeres, una a plena dedicació i una altra a temps parcial.

Els principals objectius assistencials de la nostra Unitat són:
- L’assistència d’excel·lència a pacients índex i familiars de malalties del miocardi de caràcter hereditari i/o genètic.
- La creació d’un protocol per a l’actuació mèdica en aquestes malalties.
- L’homogeneïtzació de l’assistència.
- L’optimització dels recursos assistencials i, amb això, la reducció de l’impacte.
- La dotació del nivell tecnològic adequat a aquells pacients que els faci falta.
- La realització d’estudis genètics de pacients (índex de control) i familiars.
- El consell genètic a les famílies i als individus, en què es pronostica quines probabilitats hi ha de transmetre la malaltia als fills.
- L'actuació com a consultoria de casos amb altres metges, tant d’aquesta institució com d’altres i també d’atenció primària.
- La creació de circuits àgils i senzills de derivació o interconsulta per a casos en què s’ha de remetre el pacient a un altre professional.
- La disminució de les barreres que limiten, en molts casos, el contacte directe entre els pacients i el personal sanitari, així com entre els mateixos professionals, o fins i tot entre les institucions.