Com fer les cures als pacients intervinguts d’osteotomia pelviana en displàsies de maluc
L’educació sanitària específica sobre la mobilització en els pacients que han rebut cirurgia traumatològica és essencial per poder iniciar la rehabilitació al més aviat possible i evitar, així, possibles complicacions derivades de l’operació. Cal que aquesta educació sanitària enfocada en l’osteotomia pelviana es dugui a terme abans i després de la cirurgia.

Què has de tenir en compte si t’han d’intervenir d’osteotomia periacetabular?
En els mesos preoperatoris es recomana als pacients que segueixin una dieta rica en ferro. A més, se’ls administraran tres dosis de ferro endovenós i, en alguns casos, una dosi d’eritropoetina per estimular la producció de glòbuls vermells.
Per tal que els pacients disposin d’autonomia, se’ls ensenyarà a deambular en descàrrega (sense recolzar la cama operada) i en càrrega parcial (recolzant tan sols la punta del peu) amb crosses per poder, així, deambular de manera independent.
Després de la intervenció, als pacients se’ls prendrà en diverses ocasions la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la temperatura i se’ls punxarà el dit per fer una valoració de l’anèmia.
En la mesura del possible, s’intentarà no fer cap transfusió de sang als pacients més joves. En tolerar correctament les xifres d’hemoglobina baixa, aquest grup de pacients desencadena amb més facilitat i sense complicacions els mecanismes fisiològics que té el cos per intentar compensar el volum de sang perdut durant la intervenció quirúrgica. Per aquest motiu és molt important fer un control intensiu dels signes vitals.
Un cop a l’hospital, cal explicar als pacients i a la família les mobilitzacions que s’han de realitzar:
- Manteniment del calaix antirotatori, si està indicat.
- Realització de la rotació interna.
- Intent de sedestació a partir de les 24 h de la cirurgia.
- Realització de mobilitzacions al llit amb un coixí entre les cames per al confort del pacient.
- Formació, a la família, sobre com realitzar els exercicis de bombeig, flexoextensió, abducció passiva i triple extensió perquè els faci al pacient.
Tant el personal d'infermeria com els fisioterapeutes poden ensenyar al pacient a realitzar la respiració diafragmàtica:
- Evita l'ortostatisme, ajuda a oxigenar perquè el repòs disminueix l'oxigenació dels teixits
- Aporta gran quantitat d'oxigen als pulmons
- Ventila i neteja pulmons
- Activa la resposta de relaxació de l'organisme
- Estimula el cor i l'estimulació
- Afavoreix el trànsit intestinal
- Dona massatge als òrgans
Els pacients realitzaran les transferències i la deambulació en descàrrega o marxa en tres temps, segons els controls radiogràfics:
- Primeres quatre setmanes: recolzant la punta dels dits del peu per no perdre l’equilibri
- Càrrega parcial: a partir de les quatre setmanes
- Càrrega total: a partir de les sis setmanes
El dolor es controlarà mitjançant fàrmacs endovenosos els primers dies i, més endavant, orals. Per tal d’alleugerir el dolor, caldrà aplicar tres cops al dia fred local durant vint minuts.
Per prevenir els tromboembolismes, els pacients seguiran un tractament amb heparina subcutània. A la unitat d’hospitalització el personal d’infermeria els ensenyaran com s’ha d’administrar.
Recorda que
- Les mobilitzacions sempre seran assistides (fetes per un familiar).
- Es caminarà i canviarà de la cadira al llit sense recolzar el pes complet del cos sobre la cama intervinguda.
- Si la càpsula articular ha estat intervinguda, no es podrà girar la cama cap a l’exterior.
Altres educacions sanitàries vinculades
Educació sanitària del pacient pediàtric amb displàsia de maluc.