Vall d’Hebron publica quatre treballs innovadors sobre diferents malalties sistèmiques

L’equip d’investigadors i investigadores del grup de Malalties Sistèmiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha publicat recentment quatre treballs a la revista Rheumatology sobre aspectes innovadors en diferents trastorns inclosos en el grup de les malalties sistèmiques, com són l’esclerodèrmia, la síndrome antifosfolipídica, la síndrome de Sjögren i la miopatia inflamatòria.

El primer dels treballs, portat a terme amb la col·laboració del Servei d’Immunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i d’investigadors italians, ha permès la identificació d’un nou anticòs (anti-RNPC-3) en pacients amb esclerodèrmia com a nou factor de pitjor pronòstic de l’afectació intersticial pulmonar, una complicació greu de la malaltia. La recerca, liderada per la Dra. Carmen Pilar Simeon de la Unitat de Malalties Autoimmunes Sistèmiques de Vall d’Hebron, permetrà portar a terme un seguiment més exhaustiu en aquells pacients que tinguin més risc de desenvolupar complicacions.

En la segona publicació, els autors expliquen els resultats d’un estudi de seguiment de llarga durada (38 anys, entre 1980 i 2018) per part del Dr. Josep Pardos i el Dr. Jaume Alijotas, investigadors del grup de Malalties Sistèmiques. L’anàlisi estableix que la presència de trombocitopènia, és a dir, una disminució en el nombre de plaquetes, seria un factor de màxim risc de trombosis en pacients amb síndrome antifosfolipidica. La trombocitopènia s’associaria a una menor supervivència i, per tant, seria necessari tenir aquest factor en compte a l’hora de fer el seguiment dels pacients així com per estudiar la patogènesi de la malaltia i desenvolupar estratègies terapèutiques.

El tercer estudi es va focalitzar en la síndrome de Sjögren primària, una malaltia autoimmune caracteritzada per la inflamació crònica de les glàndules exocrines, que de vegades es difícil de diferenciar de la síndrome sicca, un trastorn menys específic que pot ser degut a etiologies no immunològiques. En aquest cas, la recerca del Dr. Josep Loureiro amb la Dra. Roser Solans al capdavant, va mostrar que l’anàlisi immunofenotípic dels limfòcits sanguinis permet diferenciar de forma fiable la síndrome de Sjögren de la síndrome sicca. Mitjançant citometria de flux, els investigadors van trobar que estudiar el perfil de limfòcits B i CD4+ ajudaria al diagnòstic de la malaltia i, per tant, a que els pacients tinguessin un accés més primerenc al tractament.

Finalment, el Dr. Albert Selva-O’Callaghan, investigador del mateix grup, ha participat en una revisió sistemàtica i una metaanàlisi realitzada amb investigadors internacionals centrada en la relació entre el càncer i la miopatia inflamatòria. Tot i que aquesta associació està ben establerta, no està clar quin ha de ser el cribratge del càncer en aquests pacients. En aquesta publicació es presenten diferents guies de cribratge de càncer en la miopatia inflamatòria que ajudarien al diagnòstic primerenc del càncer i a millorar l’evolució clínica dels pacients.