Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
A través del projecte HEPC-link, col·labora en el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya que incideix en el diagnòstic precoç i accés al tractament de poblacions vulnerables per evitar que les hepatitis accentuïn les desigualtats en salut
A Catalunya s’estima que unes 65.000persones (l’1,1% de la població catalana major de 19 anys) tenen anticossos positius de l’hepatitis C, de les quals gairebé la meitat, un 0,47%, presenta infecció activa, segons les darreres dades. I un 20% desconeix que està infectada d’hepatitis C, una de les 15 primeres causes de mort entre la població catalana.
Per combatre aquest greu problema de salut pública, Catalunya s’alinea amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –d’eliminar les hepatitis víriques el 2030–, amb el desplegament del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C, que prioritza actuacions centrades en la prevenció per reduir les noves infeccions, en el cribratge per al diagnòstic precoç, la cerca activa i la recuperació d’infeccions ocultes, així com en facilitar l’accés al tractament. El Pla posa especial atenció a les poblacions mésvulnerables –com persones drogodependents o migrades de països amb altes prevalences d’hepatitis C, entre d’altres–, a causa de la seva elevada exposició a la malaltia i de la seva menor vinculació al sistema sanitari.
L’hepatitis C, a diferència de les hepatitis A i B, no disposa de vacuna però sí que té un tractament senzill i eficaç amb taxes de curació properes al 97%. Des del 2015 fins al 2020 s’han tractat a Catalunya més de 25.000 persones afectades pel virus de l’hepatitis C, sent uns dels tractaments més cost-efectius ja que redueix la mortalitat i la morbiditat d’aquesta malaltia.
Cal destacar que, segons dades de l’OMS, l’any 2019 al món hi havia 58 milions de persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC). Aquell any es van infectar 1.500.000 persones i 290.000 van morir per causes relacionades amb aquesta infecció.
Pel que fa al Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya, està coordinat pel Programa de prevenció, control i atenció al VIH, infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques (PCAVIHV), un programa que planifica, impulsa, coordina i avalua les actuacions per disminuir la incidència d’aquestes infeccions i millorar l’atenció a les persones afectades. Creat pel Govern l’any 2017, està integrat a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut i és únic a l’Estat espanyol.
Un esforç conjunt d’equitat i lluita contra les desigualtats en salut
El programa PCAVIHV posa el focus en la microeliminació de les hepatitis en les poblacions més vulnerables. Per a molts col·lectius, el coneixement sobre aquesta malaltia i l'accés al diagnòstic i tractament són limitats. A Catalunya hi viuen més d’1.200.000 de persones migrades, moltes d’elles provinents de països amb altes prevalences del VHC o on no hi ha vacunació sistemàtica del VHB. Sovint presenten dificultats per a accedir al sistema sanitari, associades a barreres idiomàtiques i culturals, o a la vulnerabilitat social. Per això s’estan duent a terme actuacions basades en la participació de la pròpia comunitat (educadors d’iguals, associacions, líders comunitaris...) per fer accions educatives i de cribratge en els seus espais, amb l’objectiu de vinculant-los al tractament i la vacunació (en el cas del VHB). El PCAVIHV ha posat en marxa el projecte MiCatC de cribratge de les Hepatitis B i C, del VIH i el Sars-Cov2, que s’està implementant a quatre zones de Catalunya i que es pretén estendre a altres àrees del territori.
Són clau les estratègies de micro eliminació, com la que ha liderat l'equip de la Dra. Elisa Martró des de l'Hospital i Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), amb la col·laboració de l'equip del Dr. Jordi Gómez Prat, de l'equip de Salut Pública i Comunitària del Servei de Medicina Preventiva de la Unitat de Salut Internacional Drassanes - Hospital Vall d’Hebron, centrant-se en acostar-se als grups de població que es coneixen com a vulnerables. El projecte, anomenat HepC-link, se centra en el cribratge del VHB i VHC en població senegalesa i romanesa a la ciutat de Barcelona i l’Àrea Metropolitana Nord.
El projecte HBV-COMSAVA que coordina ISGlobal, per la seva part, se centra en el cribratge del VHB en població africana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Un altre col·lectiu vulnerable són les persones que s’injecten drogues (PQID) o les persones que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció, especialment els homes que tenen sexe amb altres homes (HSH), les persones amb VHC coinfectades pel VIH i les persones internes en centres penitenciaris, entre d’altres.
Les persones drogodependents, especialment aquelles que s’injecten drogues (PQID) presenten una prevalença d’anticossos contra el VHC del 74% (estudi Bio-Conductual en centres de reducció de danys, CEEISCAT2019), i una infecció activa estimada del 58,5% en base a l’estudi HepCdetect II [E.1] (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, IGTP).
Aquestes persones tenen una bona adherència als serveis especialitzats de drogodependències (centres de tractament i serveis de reducció de danys), d’aquí la importància que el diagnòstic i el tractament de l’hepatitis C es puguin fer en aquests mateixos centres, amb la coordinació i participació dels serveis d’hepatologia dels hospitals respectius. Amb aquesta finalitat s’ha publicat el Protocol de diagnòstic i tractament del virus de l’hepatitis C per persones drogodependents .
Per dur a terme amb èxit les intervencions en algunes d’aquestes poblacions amb dificultats d’integració idiomàtica, també es compta amb la participació fonamental i la col·laboració dels agents de salut comunitaris de tot el país.
Jornada ‘L’hepatitis no pot esperar’
Catalunya s’adhereix al Dia Mundial de les Hepatitis Víriques promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que es commemora cada 28 de juliol, i ha celebrat la Jornada virtual ‘L’hepatitis no pot esperar’, amb la presència del conseller de Salut, Josep Maria Argimon; la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; i Joan Colom, director del programa PCAVIHV. L’objectiu de la jornada ha estat conèixer la situació actual de l’hepatitis C al nostre país, així com analitzar els avenços aconseguits en el marc d’actuació del Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C. També s’hi ha debatut sobre els reptes del futur immediat per assolir l’objectiu de l’OMS d’eliminar l'hepatitis C i altres hepatitis víriques com a problema de salut pública el 2030.
Selecciona el butlletí que vols rebre:
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.