Vall d’Hebron fa un pas més en la predicció individualitzada de l’evolució de l’esclerosi múltiple ja des del primer brot

Un equip liderat per la Dra. Mar Tintoré, el Dr. Xavier Montalban i la Dra. Carmen Tur del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) ha desenvolupat Spider-MS, un nou model de predicció que permet estimar de manera individualitzada l’evolució de l’esclerosi múltiple a partir del primer episodi suggestiu de la malaltia. L’eina, publicada a la revista Brain, integra informació clínica, radiològica i biològica per anticipar diferents esdeveniments clau de la malaltia a llarg termini. El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb els grups d’Epidemiologia i Salut Pública i de Neuroradiologia del VHIR i l’Hospital Royal Melbourne d’Austràlia, qui ha validat el model Spider-MS en una cohort independent.

L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica d’alta complexitat que provoca discapacitat en gran proporció dels pacients i que presenta una gran variabilitat en cada persona, tant en la seva evolució com en els mecanismes implicats. Mentre que en alguns casos predomina una inflamació aguda amb brots, en d’altres es produeix un empitjorament progressiu i continuat de la discapacitat.

En les darreres dues dècades, la disponibilitat de tractaments immunomoduladors, capaços de modificar el curs de la malaltia tant pel que fa als brots com a l’aparició de la discapacitat, ha millorat de manera important. No obstant això, la resposta als fàrmacs varia entre pacients i, fins i tot, dins de les diferents manifestacions de la malaltia, fet que fa especialment rellevant poder anticipar-ne el curs evolutiu des de les fases inicials i ajustar el tractament farmacològic.

Una eina per a la predicció individual de múltiples esdeveniments clínics

Amb l’objectiu de facilitar la predicció de l’evolució de la malaltia, l’equip investigador de Vall d’Hebron i Cemcat ha desenvolupat Spider-MS. Per provar l’eina, es van analitzar 1.180 pacients visitats al Cemcat des del primer episodi desmielinitzant i amb menys de 50 anys d’edat en el moment de l’inici dels símptomes. Els pacients havien estat seguits durant una mitjana de 10 anys, amb dades provinents d’avaluacions clíniques: l’escala de discapacitat EDSS, registres de recaigudes i estudis de ressonància magnètica del cervell i, en alguns casos, de la medul·la espinal.

El model funciona a partir de les variables clíniques, demogràfiques i biològiques de cada pacient, com ara l’edat, el sexe, la localització de les lesions neurològiques en el moment del primer brot, la presència i càrrega de lesions cerebrals i medul·lars i la presència de bandes oligoclonals al líquid cefalorraquidi. A més, aquest model ha tingut en compte el temps en tractament amb fàrmacs modificadors de la malaltia.

A partir d’aquesta informació, Spider-MS és capaç de predir de manera independent el risc de desenvolupar vuit fites clíniques rellevants a un temps determinat (anomenat horitzó, per exemple als 10 anys després dels primers símptomes), com ara patir un segon brot desmielinitzant, un esdeveniment de progressió de la discapacitat o noves lesions a la ressonància magnètica. Aquests vuit riscs es poden representar, per a cada pacient i cada horitzó temporal escollit, mitjançant un tipus de gràfica que recorda una xarxa d’aranya, d’on prové el nom del model.

Spider-MS és un pas més complementari del Barcelona Risk Score (BRS), desenvolupat pel mateix equip i presentat el 2025, el qual permet estimar el risc de progressió de la malaltia classificant els pacients en quatre grups generals de risc. Segons la Dra. Carmen Tur, neuròloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i del Cemcat, "Spider-MS aporta informació més detallada que altres models predictius publicats anteriorment, i ens permet oferir una estimació individualitzada de diversos esdeveniments clínics des de la primera visita i de forma simultània. Això ens proporciona una visió molt més completa del que serà l’evolució de cada pacient".

A més, el model es va validar en una cohort independent de 108 pacients de Melbourne (Austràlia), seguits durant aproximadament 11 anys. D’aquesta manera, s’ha confirmat la capacitat predictiva del Spider-MS en una població externa.

L’edat i els tractaments modificadors del curs de la malaltia, entre els factors que més influeixen
Els resultats del model mostren patrons clars entre les característiques del primer episodi i l’evolució posterior de la malaltia. Per exemple, es va observar que les persones amb edat més avançada en el moment del primer brot tenien més risc de tenir un empitjorament clínic, especialment un esdeveniment de progressió independent (allunyada temporalment) dels brots. En canvi, tenien menys risc de tenir un nou brot, o de tenir noves lesions cerebrals. També es van identificar com a factors de pitjor pronòstic el fet de tenir afectació de la medul·la espinal en el primer atac, un major nombre de lesions al cervell i la medul·la o la presència de bandes oligoclonals en el líquid cefalorraquidi.

D’altra banda, el model també posa de manifest el paper protector dels tractaments modificadors del curs de la malaltia. En particular, en el moment del primer brot, després d’aplicar el model, podem saber de quina manera el grau (hipotètic) de possible exposició a fàrmacs de moderada o alta eficàcia pot influir en els riscs estimats en base a les característiques basals, donant peu a la simulació de diferents escenaris, que poden ser útils, en un futur, per a la presa de decisions en pràctica clínica.

Actualment, es treballa en el desenvolupament d’una eina d’accés obert que permeti utilitzar Spider-MS en la pràctica clínica habitual. "Disposar d’un model capaç d’estimar el risc individual de diferents esdeveniments clínics representa un avenç important cap a la medicina de precisió en esclerosi múltiple. Aquest tipus d’eines poden ajudar a adaptar millor el seguiment i les decisions terapèutiques des de les fases inicials de la malaltia", conclou la Dra. Mar Tintoré, cap assistencial del Servei de Neurologia/Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Cemcat, i investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR.

Aquest estudi ha estat possible gràcies a un contracte Miguel Servet atorgat a la Dra. Carmen Tur per l’Instituto de Salud Carlos III i a l’esforç col·lectiu que s’ha fet des del Cemcat des de 1994, amb ajuda del VHIR i l'Hospital Vall d'Hebron, tant a nivell econòmic com de recursos humans, per crear i mantenir una de les cohorts de persones que han patit un primer atac suggestiu d’esclerosis múltiple més important del món.