Un estudi sobre el comportament de la COVID-19 a les residències de gent gran apunta que algunes comorbiditats i símptomes tenen un fort valor predictiu en la mortalitat

Vall d’Hebron en cooperació amb l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha publicat a la revista PLOS One  l’estudi més gran d’Europa en relació amb el comportament de la COVID-19 en l’àmbit residencial. El treball posa el focus en usuaris de residències que entre l’1 de març i el 31 de maig de l’any 2020 van conviure amb el virus. La investigació va tenir lloc durant la primera onada de la pandèmia a l’Estat espanyol i va analitzar 2.092 persones positives de COVID-19 de 80 centres residencials de gent gran en situació de dependència.

El document posa de manifest que els usuaris de les residències de gent gran són un col·lectiu vulnerable davant la COVID-19 tenint en compte els alts índexs d’infecció i de mortalitat. La COVID-19 va tenir una incidència del 28% durant el període analitzat i les xifres de mortalitat van ser molt elevades. En aquest sentit l’estudi “Clinical characteristics of COVID19 in older adults. A retrospectives study in long-term nursing homes in Catalonia”, liderat pel Dr. Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la participació de nou investigadors més, revela que la mortalitat acumulada durant el període corresponent a la investigació va ser del 21,75%.

Igualment, les dades mostren que entre el grup de persones que van contraure la malaltia, el 71% van presentar símptomes mentre que el 29% restant van contraure el virus de forma asimptomàtica o paucisimptomàtica. En aquest sentit, els símptomes amb més presència entre la població van ser la febre (50%) i la dispnea (28%), unes xifres encara més elevades si només s’analitza els residents amb símptomes, que respectivament van suposar el 71% i el 40%. Així mateix, gran part dels pacients van presentar simultàniament fins a tres dels cinc símptomes més freqüents: febre, dispnea, tos seca, astènia i diarrea.

Per altra banda, el document esmenta el cas d'algunes comorboditats d'alt valor a l'hora de predir la mortalitat. És el cas de la demència, per la qual els seus malalts amb COVID-19 que presenten un quadre clínic amb dispnea, febre, deliris i refusen la ingesta per via oral tenen unes baixes probabilitats de supervivència. Així mateix, les patologies cardiovasculars o l'EPOC, que en altres casos són bons predictors, no són determinants en el cas de la COVID-19. 

Els símptomes, segons el document, van tenir una persistència diferent depenent de cada cas. Tot i això, els casos presentats van ser majoritàriament aguts i van allargar-se uns nou dies. Una altra de les qüestions que remarca és que les dimensions dels espais on residien les persones de la mostra no van tenir una relació directa amb el nombre de casos que es van registrar.

Aquestes dades es van recollir a partir d’un qüestionari detallat que es va repartir entre les residències del grup ACRA, que representen al voltant d’un 10% de les residències de gent gran a Catalunya.

“Durant la primera onada de la pandèmia la incidència i la mortalitat de la COVID-19 en les persones residents en centres per a gent gran van ser molt elevades. La majoria de pacients tenien símptomes compatibles amb la infecció. Dels resultats d’aquest estudi es poden extreure coneixements aplicables al maneig clínic i a la prevenció de la infecció en aquestes institucions”, assenyala el Dr. Almirante.