Sis grups de recerca de Vall d’Hebron reben ajuts del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS)

Sis grups de recerca de Vall d’Hebron han rebut ajudes provinents del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS). Amb aquest finançament es duran a terme nous tractaments i eines per tractar i diagnosticar patologies diverses.

Aquestes iniciatives faran possibles avenços en camps com l’oncologia, el tractament d’ictus i la preeclàmpsia entre d’altres i oferiran eines per als professionals i tractaments per als pacients. Amb aquestes ajudes els projectes reben finançament pel període 2021-2024.

En concret es tracta de 4 subvencions per a la contractació de personal predoctoral (PIF-Salut) per a:

Pere Canals, del grup de Recerca en Ictus que treballarà en el projecte ARTERIAL, una intel·ligència artificial per planificar les operacions d’ictus a través de la caracterització automàtica de la tortuositat vascular.

Marc Moltó, del grup CIBBIM-Nanomedicina Direccionament i Alliberament Farmacològic que treballarà en el projecte Vesícules extracel·lulars optimitzades per millorar el tractament de les malalties de dipòsit lisosomal.

Joana Ramis, del grup del CIBBIM-Nanomedicina Nanopartícules Farmacocinètiques que treballarà en el projecte Desenvolupament de noves formulacions d'antioxidants per al tractament multimodal de la preeclàmpsia.

Beatriz Villafranca, del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia que treballarà en el projecte Desenvolupament d’una eina no invasiva per al diagnòstic precoç de càncer d’endometri.

Una subvenció per a la contractació d’un tècnic de suport a la recerca. Miguel Garcia, del grup de recerca en Malalties Neurovasculars que treballarà en el projecte Noves estratègies de neuroreparació després de l’ictus: de les teràpies de neurorehabilitació a la nanomedicina.

Una subvenció per a la contractació de personal d’intensificació d’infermeria. Miguel Ángel Robles, infermer del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat que treballarà en el projecte Implementació territorial i avaluació d'un programa pacient expert per millorar l’apoderament i la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple.

Vesícules extracel·lulars per tractar les malalties de dipòsit lisosòmic (LSDs)

Les malalties de dipòsit lisosòmic (LSDs) són un grup de malalties minoritàries provocades per mutacions en proteïnes del lisosoma. En algunes ocasions aquestes proteïnes encarregades de digerir materials de rebuig a la cèl·lula no funcionen correctament i provoquen una acumulació de dipòsits. Això pot arribar a generar afectacions de tipus neuronal, presentant símptomes que poden anar des de la neurodegeneració progressiva fins al deteriorament cognitiu greu. En aquest sentit, moltes LSD apareixen durant la infància i els pacients moren prematurament.

Actualment, fins a 14 subtipus d’aquesta afectació poden ser tractats per mitjà d’una teràpia de substitució enzimàtica (ERT). Aquest procediment consisteix en administrar al pacient la proteïna alterada per tal de corregir l’alteració. Malgrat tot, el tractament només funciona quan la malaltia és causada per mutacions en un enzim i deixa fora les disfuncions en els transportadors. Igualment, els enzims administrats per via intravenosa no són capaços d’arribar al cervell, deixant sense tractament als pacients amb LSDs d’afectació neurològica.

Per tot plegat, la proposta del grup CIBBIM-Nanomedicina Direccionament i Alliberament Farmacològic del VHIR planteja utilitzar vesícules extracel·lulars (EVs) per alliberar les proteïnes lisosòmiques funcionals a les cèl·lules i òrgans afectats. Les EVs són partícules molt petites que les cèl·lules utilitzen per comunicar-se entre elles, de manera que són produïdes de manera natural però també poden ser modificades. El projecte proposa que les EVs alliberin proteïnes lisosòmiques i així poder corregir l’afectació. A la vegada la investigació busca produir EVs amb més càrrega de proteïna i més capacitat de selecció, així com explorar si amb aquest mètode es poden tractar les LSDs causades per una deficiència en els transportadors.

Un algoritme per analitzar els ictus

Un dels procediments més utilitzats per tractar els ictus isquèmics és la trombectomia mecànica. Aquest mecanisme permet accedir a l’oclusió que ha causat l’afectació mitjançant un cateterisme i així poder retirar el coàgul. Això no obstant, fins un 30% dels pacients amb ictus isquèmics als quals es practica aquesta intervenció presenten unes característiques vasculars tortuoses que compliquen el procediment. Així, el temps d’intervenció s’allarga o fins i tot es fa impossible dur a terme la cateterització i el risc de mortalitat augmenta.

El projecte del grup de Recerca en Ictus del VHIR proposa la creació d’ARTERIAL, un algoritme a través d’intel·ligència artificial per examinar les característiques vasculars de cada pacient. D’aquesta manera els cirurgians podrien rebre propostes prèvies a l’operació i es reduirien els possibles retards durant la trombectomia mecànica. Els investigadors estimen que prop d’un terç dels pacients podrien beneficiar-se d’aquesta tècnica.

Nanopartícules per tractar la preeclàmpsia

Avui en dia la preeclàmpsia no té tractament tot i afectar entre el 5% i el 8% de les dones. Això no obstant, un projecte del grup del CIBBIM-Nanomedicina Nanopartícules Farmacocinètiques del VHIR pretén establir un tractament per a la malaltia a partir de nanopartícules d’òxid de ceri (CeO2 NPs). Aquests elements han obtinguts uns bons resultats en els models animals i una gran activitat antioxidant i antiinflamatòria immunomoduladora.

La malaltia es caracteritza per una mala formació de la placenta a l'inici de l'embaràs. Això desencadena una sèrie de problemes mèdics greus que poden acabar sent letals tant per la mare com per al fill. Algunes de les afectacions són l’augment elevat de la pressió arterial, dany al teixit endotelial, dany al sistema cardiovascular, i a òrgans com el fetge i als ronyons. Així mateix, la malaltia es caracteritza per uns elevats nivells inflamatoris i d'estrès oxidatiu, els productes químics nocius que crea el cos al estar sotmès a un procés estressant i inflamatori com és la preeclàmpsia. En aquest sentit, les seves característiques fan que la patologia sigui adequada per ser tractada amb CeO2NPs.

Una nova eina per detectar el càncer d’endometri

Diagnosticar el càncer d’endometri en els estadis inicials és bàsic per garantir la supervivència de les pacients. Aquesta patologia oncològica és la quarta més comuna i la sisena que presenta més mortalitat entre les dones i malgrat que existeix un procediment de diagnosi per aquelles pacients que presenten símptomes, en l’actualitat no es disposa d’un procediment per a les dones asimptomàtiques.

El projecte del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR busca desenvolupar una eina innovadora que permetrà un diagnòstic no invasiu i precoç del càncer d’endometri. El procediment es durà a terme a partir d’una mostra de fluid cervical, que pot obtenir-se durant una revisió ginecològica habitual. En aquest sentit, es podrà conformar un diagnòstic basat en la integració de dades moleculars -a nivell de proteòmica i ADN lliure- i dades clíniques.

Fins ara la detecció es fa únicament a les pacients amb símptomes mitjançant un examen físic, una ecografia vaginal i un examen patològic d’una biòpsia endometrial. La biòpsia s’obté accedint a la cavitat endometrial mitjançant mètodes mínimament invasius, tot i que en alguns casos l’accés no és possible a través d’una estenosis cervical. A més, en un 22% dels casos s’obté una quantitat insuficient durant la biòpsia i aleshores cal realitzar el procediment una segona vegada i fer-ho amb un abordatge quirúrgic. Amb aquesta eina, no caldria sotmetre les pacients a un procés d’aquestes característiques.

Anar més enllà de la rehabilitació funcional en l’ictus

L'ictus a Europa afecta més d'un milió de persones cada any i deixa el 30% dels supervivents amb algun tipus de discapacitat funcional. Ara bé, més enllà dels tractaments de fase aguda de la malaltia només s'utilitzen teràpies de neuro-rehabilitació per millorar la recuperació dels pacients. La línia de recerca del Grup en Malalties Neurovasculars del VHIR que ha rebut suport del programa PERIS té com a objectiu investigar els mecanismes subjacents a la plasticitat i neuroreparació activats espontàneament i pels tractaments de rehabilitació post-ictus. Així mateix, busca conèixer el seu curs temporal per tal de monitoritzar el seu progrés i identificar noves teràpies.

Un cop identificades aquestes molècules, l’ús de la nanomedicina i els nanomaterials poden facilitar l’administració de nous tractaments per l’íctus de manera més específica, segura i perllongada en el temps i alhora evitar administracions invasives o repetides. La investigació inclourà estudis moleculars a partir de mostres de sang de pacients amb ictus que van rebre teràpia rehabilitadora supervisada a nivell hospitalari i models preclínics d’isquèmia cerebral cerebral on s’utilitzaran les plataformes nanotecnològiques per a l’administració de tractaments neuroreparadors per millorar l’arribada al cervell amb aproximacions clínicament rellevants i poc invasives.

Implementar un programa Pacient Expert per a l’Esclerosi Múltiple

La millora de la qualitat de vida dels pacients amb Esclerosi Múltiple (EM) és una de les qüestions principals de l’abordatge de la malaltia. En aquest sentit, els programes de pacient expert faciliten que les persones amb EM siguin capaces de fer-se responsables de la seva malaltia a través de l’aprenentatge entre iguals. És a dir, algunes persones comparteixen el seu coneixement basat en la pròpia experiència sobre la malaltia amb el seu vocabulari. Ara, el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) vol implementar un programa pacient expert en diverses unitats de referència de Catalunya.

L’EM afecta a unes 50.000 persones a Espanya i un programa d’aquestes característiques milloraria la qualitat de vida, els coneixements i l’automaneig relacionat amb l’afectació dels participants. Així es durà a terme, després l’aprovació dels respectius Comitès d’Ètica, amb 12 grups de pacients provinents de sis unitats diferents. Igualment, el desplegament comptarà amb 6 grups amb persones amb EM recidivant i 6 grups amb persones amb EM progressiva. Un pacient amb EM, amb l’assessorament i suport de professionals sanitaris, liderarà 9 sessions grupals educatives (una sessió setmanal durant 9 setmanes) amb 12 persones per així l’impacte i l’automaneig de cada pacient. Posteriorment, es faran dos controls passats 6 i 12 mesos respectivament.

Aquest programa busca traslladar coneixements, reduir l’impacte de la malaltia i fomentar l’adquisició d’hàbits i estils de vida saludables. Mitjançant la interacció entre persones amb EM es busca compartir aquests coneixements des de la seva pròpia experiència, partint del principi que ningú coneix la malaltia i com fer-li front millor que les persones que la pateixen.