Les alteracions auditives i l'otitis crònica es relacionen amb la inserció de tubs de ventilació a l'oïda i no amb el grau de paladar fes

El grau de malformació del paladar fes no està relacionat amb l'afectació de la parla, la pèrdua auditiva ni tampoc amb l'otitis mitjana crónica. En canvi, sí que hi ha relació amb el nombre de cirurgies per a la inserció de tubs de ventilació i drenatge a l’oïda. El paladar fes o fissura palatina, juntament amb el llavi leporí són les malformacions congènites de cap i coll més freqüents i ocupen la segona posició entre totes les malformacions congènites

21/03/2019

El Servei d'Otorrinolaringologia de la Vall d'Hebron juntament amb l'equip de Recerca Biomèdica amb Cèl·lules Mare de Càncer de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han dut a terme un estudi en el qual han comprovat que el grau de malformació del paladar fes no està relacionat amb l'afectació de la parla, la pèrdua auditiva ni tampoc amb l'otitis mitjana crònica. En canvi, aquestes alteracions otològiques o audiomètriques sí que es relacionarien amb el nombre de cirurgies per a la inserció de tubs de ventilació i drenatge en l'oïda. Per això, aposten per un abordatge multidisciplinari i conservador d'aquesta patologia.

 

El paladar fes o fissura palatina, succeeix durant l'embaràs, quan el paladar no es desenvolupa de forma correcta quedant una zona sense tancar completament (fissura) que pot arribar fins a la cavitat nasal. El paladar fes es pot presentar aïllat o juntament amb altres anomalies congènites del cap, com el llavi leporí. De fet, el paladar fes i el llavi leporí són les malformacions congènites de cap i coll més freqüents i ocupen la segona posició entre totes les malformacions congènites.

 

"La inserció de tubs de ventilació ha estat l'estàndard en el tractament dels nens amb paladar fes, així com la cirurgia primerenca per al tancament del paladar, però els resultats d'aquest estudi poden suposar un canvi en l'abordatge d'aquests pacients", explica la Dra. Cristina García-Vaquero, facultativa especialista del Servei d’Otorrinolaringologia de Vall d’Hebron i primera autora de l’estudi.

 

L'estudi, publicat a la revista BMC Pediatrics, es va dur a terme en una mostra de 121 pacients amb edats compreses entre els 6 i els 31 anys (edat mitjana de 13 anys) que s'havien sotmès a una operació de reparació del paladar fes a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron entre els anys 2000 i 2014.

 

 

Durant l'estudi, es van realitzar avaluacions otològiques, audiomètriques, timpanomètriques i de la parla a tots els participants. En elles, no es van identificar associacions estadísticament significatives entre el tipus de fissura del paladar i el nombre de cirurgies a les quals s'havien sotmès els pacients per a la inserció de tubs de ventilació.

 

Els investigadors tampoc van veure una associació entre el grau de paladar fes i el grau de pèrdua auditiva, d'impedància màxima (resistència que presenta el sistema auditiu al pas del so) i la presència d'anomalies en la membrana timpànica indicadores d'otitis mitjana crònica.

 

"No obstant això, en els subjectes examinats sí que es van veure dues associacions clares. Una d'elles entre el grau de fissura palatina i la hipernasalitat (ressonància anormal de la veu quan l'aire s'escapa pel nas). En l'altre cas, van observar una relació de l'otitis mitjana crònica i la pèrdua d'audició amb el nombre de tubs de ventilació inserits", afirma la Dra. Cristina García-Vaquero.

 

No obstant això, tot i que la col·locació de tubs de ventilació timpànica s'acompanya d'un augment en la taxa d'otitis mitjana crònica, cal continuar estudiant si aquesta relació es deu al nombre de tubs inserits o és intrínseca de la malaltia inflamatòria de l'oïda mitjana que normalment afecta aquests pacients.

 

D'altra banda, "l'estudi no va revelar millores en la parla, l'audició o en les anomalies de la membrana timpànica a llarg termini en aquells pacients que van ser sotmesos a un abordatge més invasiu amb tubs de timpanostomia, de tal manera que els investigadors aposten per un abordatge conservador", conclou el Dr. Marc Pellicer, especialista en Otorrinolaringologia pediàtrica dins del Servei d’Otorrinolaringologia de Vall d’Hebron.

 

El Servei d'Otorrinolaringologia de la Vall d'Hebron

 

El Servei d'Otorrinolaringologia de la Vall d'Hebron compta amb professionals que participen en equips de tractaments multidisciplinaris, tant en adults com en nens, establint vincles amb diverses especialitats com neurocirurgia, cirurgia toràcica, cirurgia maxil·lofacial, cirurgia plàstica, cirurgia pediàtrica, oncologia, radiologia, anestesiologia, nutrició, dermatologia, medicina interna, infermeria, logopèdia i investigadors, entre d'altres, per millorar el diagnòstic i tractament del pacient.  

 

“Cada any el Servei d'Otorrinolaringologia de la Vall d'Hebron atén més de 31 000 pacients i realitza més de 1.250 cirurgies entre adults i nens”, comenta el Dr. Juan Lorente, cap del Servei d’Otorrinolaringologia de Vall d’Hebron.

Comparteix-lo:

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

Selecciona el butlletí que vols rebre:

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vhebron.net, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.