Gran presència d'històries de pacients i professionals de Vall d'Hebron a La Marató dedicada a malalties cardiovasculars

A Catalunya una de cada quatre persones mor a causa d’una malaltia del cor o d’un ictus. Aquesta premisa va ser el punt de partida de la 31ª edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada enguany a les malalties cardiovasculars, que va celebrar-se ahir amb una destacada presència de professionals i pacients de Vall d'Hebron. Després de més de 18 hores d’emissió, el programa va acomiadar-se amb un marcador de 8.034.807 milions d'euros, uns diners  que aniran destinats a la recerca en aquest grup de malalties, la primera causa de mort de les dones i la segona dels homes als països occidentals. Aquest vuit milions no són la xifra final, encara es podrán fer donacions fins a finals de març.

Al llarg del diumenge,  a La Marató de TV3 i de Catalunya Ràdio van desfilar testimonis com el de la Uma i la seva família, una pacient pediàtrica de Vall d'Hebron que va néixer amb una cardiopatia dilatada. El seu cor s'estava fent massa gran i no tenia prou potència per bombar la sang. L'única alternativa que tenia era un trasplantament. L'Uma és la petita de tres germans i el seu avi és en Joan Fortuny, fundador de la Companyia Elèctrica Dharma, que havia tingut altres casos de problemes de cor a la família. El cas de l'Uma, tot i ingressar en el bell mig de la pandèmia, va tenir un bon desenllaç, el cor que esperava va arribar abans que haguessin de connectar-la a una màquina que es diu Berlin Heart i que fa la funció del cor quan l'òrgan ja no té prou forces per bombar la sang. Ara té tres anys i amb el nou cor pot anar a l'escola i fer moltes coses que fan els seus amics i amigues.

La Griselda, que en l'actualitat té 51 anys, va agafar el testimoni de l'Uma i la seva família per compartir la seva experiència. També va ser una nena amb una cardiopatia. En néixer, va ser diagnosticada amb cor univentricular, un tipus de cardiopatia congènita caracteritzada perquè un sol ventricle suporta la circulació sistèmica i pulmonar i que li provocava una tonalitat de pell blava.

Dins el quiròfan
El Dr. Rafael Lecoq, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de Vall d'Hebron i col·laborador amb diversos estudis del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, va explicar com van intervenir de l'aorta el seu pacient Jordi, tot i patir una dissecció aòrtica que complicava la cirurgia: va ser operat diverses vegades i posteriorment rebre el trasplantament de ronyó del seu germà. "Els metges han fet màgia amb mi. Sabia que en qualsevol moment, si tancava els ulls, podia ser el final de la partida", va apuntar en Jordi durant la seva intervenció a La Marató, que enguany ha tingut com a lema La Marató Sempre Batega.

També el Dr. Raúl Abella, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca i Trasplantament Cardíac Pediàtric de Vall d'Hebron, va reflexionar a La Marató sobre la complexitat de les cardiopaties congènites i de les cirurgies de trasplantament de cor en nens, nenes i adolescents.

Ictus, temps és cervell
"Vall d'Hebron atén uns 1.800 ictus cada any. En el seu tractament, temps és cervell. Cada minut compta per minimitzar les seqüeles neurològiques de l'ictus, la primera causa de discapacitat en adults", va exposar per part seva el Dr. Carlos Molina, cap de la Unitat d'Ictus i cap del grup de Recerca en ICTUS del VHIR. Es tracta de la segona causa principal de mort a l'estat espanyol i la causa més freqüent de discapacitat en adults al món. En un ictus, igual que en un infart, la clau està a actuar ràpidament. Mentre amb una malaltia del cor, cada minut es perd múscul cardíac, amb els ictus cada segon suposa la mort d'una part del cervell. Vall d'Hebron compta amb el projecte One Step Ictus, gràcies al qual l'atenció al pacient d'ictus isquèmic i hemorràgic es concentra en una única sala, de manera que es redueix el temps d'actuació des que la persona arriba a Urgències fins a rebre el tractament.

Tot i que la medicina avança per salvar vides, el Dr. Carlos Molina va insistir en la prevenció. Els hàbits saludables, com controlar la dieta, la hipertensió, el colesterol o evitar el sedentarisme i el tabac, ens protegiran.

El cor petit
Cada dia neixen 600 infants amb una cardiopatia a Catalunya. En les cardiopaties més greus, la darrera oportunitat és un trasplantament. Vall d'Hebron és el centre de referència a Catalunya en trasplantament de cor pediàtric. Dels 20 llits que té a l'UCI pediàtrica, habitualment, cinc estan ocupats per infants amb una cardiopatia. "En aquests moments, hi ha quatre infants que esperen un trasplantament", va explicar el Dr. Joan Balcells, cap de l'UCI pediàtrica de Vall d'Hebron i investigador del VHIR. El Dr. Joan Balcells va portar al plató de La Marató la història de la Bet, una nena de setze mesos que fa 12 mesos que és a l'UCI esperant un cor. L'acompanyava el pare de la Bet, en Gerard Badosa, que va compartir la muntanya russa d'emocions que la família ha viscut en els darrers mesos. La Bet té una miocardiopatia dilatada, com l'Uma, i necessita un trasplantament. El seu cor des de fa quatre mesos és una màquina anomenada Berlin Heart. La Bet viu nit i dia a un box de cures intensives, però per veure la llum del sol, l'UCI pediàtrica de Vall d'Hebron va tenir una idea, el sol solet, una iniciativa perquè els infants surtin a l'exterior. "Un dia a la setmana, la Bet surt a veure la llum del sol, a l'exterior, ara, està aprenent a caminar", explica la seva mare, Sara Batllosera.

La Gal•la i la seva mare, acompanyades del seu metge, el Dr. Ferrarn Rosés, coordinador de Cardiologia Pediàtrica de Vall d'Hebron i investigador del VHIR, van agafar el relleu de la Bet. La Gal•la acaba de fer 9 anys i sap què és viure a un hospital. "Tenia un cor regulín", va explicar al plató, on va demostrar que sap distingir una via d'una sonda i està familiaritzada amb els saturadors. La Gal•la té una cardiopatia congènita i gràcies a una intervenció pionera que s'ha fet només dos cops, els dos a Vall d'Hebron, “està estable, sense marcapassos i no pateix pèrdues de coneixement”, diu el Dr. Ferran Rosés.

La darrera pacient de Vall d'Hebron en compartir la seva experiència va ser la Laia. Quan era una nena, la Laia, que ara és infermera, va perdre el seu germà d'una mort sobtada. Només tenia onze anys. Ahir va detallar al plató de La Marató que aquest episodi va ser clau perquè amb trenta anys li diagnostiquessin una cardiopatia hereditària. Des de fa quatre anys porta un desfibril·lador implantable que la protegeix en el cas de fer una eventual arrítmia. Amb trenta-quatre anys, roman estable amb el seguiment que es fa des de Vall d'Hebron i ajuda molts pacients i famílies que conviuen amb una cardiopatia a través d'associacions.