Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Entre els projectes es troben 12 investigacions on participen investigadors i investigadores de Vall d’Hebron.
Un total de 70 equips de recerca van rebre fons de La Marató 2016 per avançar en els mètodes de prevenció i diagnòstic, dissenyar tractaments més eficients i millorar el pronòstic d’unes lesions que causen greus discapacitats físiques, cognitives i psicològiques. Un cop finalitzats els 37 projectes impulsats, s’han presentat els resultats en l’acte del 23è Retorn social de la recerca.
Investigadors i investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han participat en 12 d’aquests projectes, dels quals n’han coordinat 11. Pots conèixer-los a continuació:
Estudi dels mecanismes de la fase aguda de l'ictus que afavoreixen el desenvolupament d'epilèpsia
Liderat pel Dr. José Álvarez Sabín, del Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR
S’han trobat 2 biomarcadors que poden jugar un paper important en la predicció de les crisis simptomàtiques agudes. La combinació d’aquests biomarcadors amb la severitat i el tipus d’ictus incrementen el risc d’aparició de les crisis. També s’han trobat 3 biomarcadors associats al desenvolupament d’epilèpsia postictus en un seguiment a llarg termini. La identificació de pacients amb un risc més elevat de desenvolupar crisis epilèptiques ens ajuda a desenvolupar noves línies de tractament per prevenir-les, i d’aquesta manera es millora la gestió delpacient des del començament.
Descobriment i utilitat clínica dels biomarcadors sanguinis en la pneumònia associada a l'ictus
Liderat per la Dra. Olga Maisterra, investigadora del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR
Ha estudiat una nova aproximació clínica a la pneumònia associada a l’ictus, a través de la validació clínica dels criteris CDC modificats, l’ús de biomarcadors plasmàtics com a predictors i l’ús del TC de tòrax d’alta resolució com a confirmació de la mateixa. La gestió de les infeccions associades a l’ictus en termes d’estalvi d’antibiòtics en el futur serà probable i més segura gràcies a l’ús dels criteris CDC modificats i de biomarcadors sanguinis.
ITACAT: impacte d'anàlisi de trombus en pacients amb ictus a Catalunya
Liderat pel Dr. Carlos Molina, cap de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup de Recerca en Ictus del VHIR
Els investigadors han trobat que els trombes formats a la caròtida són diferents dels formats al cor i que els trombes amb molta quantitat de plaquetes són més durs i costen més de fer-ne l’extracció. L’anàlisi automàtic del trombe en l´escàner realitzat a l´arribada de l’hospital dels pacients amb ictus permet dir de forma fiable quina serà la seva composició. Han pogut descriure les proteïnes que formen els trombes que provoquen els ictus de forma exhaustiva. L'anàlisi de proteòmica quantitativa dels trombes i exososomes va permetre identificar una gran variabilitat en els pacients que compartien una mateixa causa (malalties del cor, arteriosclerosi de les artèries i causa desconeguda). En concret, han trobat que, dins dels pacients que tenen malalties del cor que poden causar ictus, hi ha un grup que tenen un comportament molecular més semblant als pacients amb arteriosclerosi, mentre que els altres tenen un augment de proteïnes relacionades amb la contracció del múscul.
Sistema d'ajuda i assistència per a la promoció de l'activitat física en persones amb lesió medul·lar
Liderat per la Dra. Lluïsa Montesinos, cap de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Medicina Física i Rehabilitació del VHIR
El projecte ha consistit en la creació d’una mHealth amb una alta qualificació en usabilitat per als propis usuaris, que no existia anteriorment, i que pot ser la base per tal de desenvolupar tecnologia que promogui la realització d’exercici físic en una població més àmplia de persones amb diversitat funcional.
Tractament combinatori de les cèl·lules precursores neurals i un nou nanoconjugat de fasudil per a l'aplicació clínica en lesió aguda de la medul·la espinal
Liderat pel Dr. Ferran Pellisé, cap de la Unitat de Raquis del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i de la Unitat de Recerca de la Columna Vertebral del VHIR
S’ha generat una nova nanomedicina del compost Fasudil, amb una millor estabilitat i propietats millorades per a l’allargament axonal que s’explotarà per a la regeneració neuronal en lesions de la medul·la espinal. També s’ha creat una línia cel·lular precursora neuronal a partir de medul·les espinals humanes, que responen al nou conjugat de Fasudil, que eviten, per exemple, la retracció de la neurita induïda per la lesió de la medul·la espinal.
Anèmia o transfusió: un dilema clínic en el pacient amb un traumatisme cranioencefàlic
Liderat per la Dra. Mª Antonia Poca, cap de la Unitat de Neurocirurgia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i de la Unitat de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del VHIR
Els resultats del projecte demostren com es produeix la pèrdua d’efectivitat temporal que presenta la sang emmagatzemada en relació amb la seva capacitat de transportar oxigen d’una manera efectiva als teixits. També s'ha demostrat que els hematies emmagatzemats pateixen canvis morfològics reversibles i/o irreversibles que els fan més fràgils. Tots aquests canvis repercuteixen en l'efectivitat de la transfusió, i fan que en alguns casos (sang antiga) pràcticament es pugui perdre la capacitat dels eritròcits de transportar oxigen a nivell cel·lular i el benefici d’una transfusió es limiti a l’increment en la volèmia que suposa.
Impacte sanitari, social i econòmic de facilitar l'accés dels pacients amb ictus agut a centres d'atenció integral de l'ictus. Estudi de cost-utilitat associat a l'assaig RACECAT
Liderat per la Dra. Aida Ribera, investigadora del grup d’Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del VHIR
L’estudi ha observat que el trasllat directe dels pacients al centre terciari no ofereix més beneficis ni redueix el cost de l’atenció dels pacients amb ictus. Del treball es deriva que no és necessari canviar els circuits actuals de trasllat per part dels sistemes d’emergències mediques i suporta la necessitat d’avaluar sistemes que millorin la classificació del tipus d’ictus en origen o de capacitar els centres locals per poder fer tractament invasiu endovascular.
Aplicació per a "smartphone" que fomenta la modificació saludable de l'estil de vida i monitoritza el compliment terapèutic en la prevenció secundària de l'ictus en múltiples centres de Catalunya
Liderat pel Dr. Marc Ribó, neuròleg de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Recerca en Ictus del VHIR
El treball ha demostrat que és factible i efectiu fer servir una plataforma basada en una app per a telèfon mòbil per fer el seguiment i l’educació sanitària de pacients que han tingut un ictus, de manera centralitzada, incloent-hi pacients que inicialment han ingressat en diferents centres hospitalaris. Aquesta eina de comunicació permet assistir pacients que han tingut un ictus, independentment d’on es trobin i sense que s’hagin de desplaçar, cosa que aconsegueix millorar el seu nivell de coneixement sobre la malaltia, l’adherència a la medicació pautada i el control dels factors de risc vascular, i identificar de manera precoç les complicacions més freqüents. D’aquesta manera es podrien reduir les recurrències i anticipar l’aparició o el tractament de les complicacions.
Influència del temps fins al control de la pressió arterial sobre el creixement de l’hematoma en pacients amb hemorràgia intracerebral aguda
Liderat pel Dr. David Rodríguez, neuròleg de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del grup de Recerca en Ictus del VHIR
L’estudi ha descobert que els pacients amb hemorràgia intracerebral aguda que aconsegueixen l'objectiu de PA sistòlica <140 mmHg dins de la primera hora després de l'inici del tractament antihipertensiu presenten una menor taxa de creixement significatiu de l'hematoma a les 24 hores.
Influència de les partícules dels motors dièsel com a contaminants atmosfèrics en la lesió cerebral i la reparació després de l'ictus experimental
Liderat per la Dra. Anna Rosell, cap del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR
L’exposició crònica a partícules dièsel pot modificar l’expressió de proteases de matriu implicades, al mateix temps que disminueix la neurogènesi endògena en animals naïve. En el context de l’ictus, l’exposició a DEPs no exacerba el dany cerebral, però tant pot potenciar la capacitat de formar coàguls del plasma sanguini com la seva lisi induïda per fàrmacs trombolítics, i modificar, per tant, el perfil trombogènic i trombolític fisiològic.
Tomografia computeritzada de perfusió per la caracterització de la falta de milloria clínica després de la recanalització en pacients amb ictus isquèmic agut
Liderat per la Dra. Marta Aurora Rubiera, de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora del grup de Recerca en Ictus del VHIR
El projecte ha mostrat que un TC cranial de perfusió cerebral (CTPpost) podria constituir una eina de selecció per als pacients que després d'un tractament de reperfusió endovascular tenen un mal pronòstic funcional degut a hipoperfusió cerebral, malgrat la recanalització arterial.
Optimització química de l'embolectomia cerebral: estudi choice
Amb la participació de la Dra. María Ángeles Muchada López, investigadora del grup de Recerca en Ictus del VHIR
Ha demostrat que l’ús d’alteplasa intraarterial després dela trombectomia mecànica augmenta la probabilitat d’un resultat neurològic excel·lent al cap de 90 dies, comparant-lo amb placebo. Aquest estudi aporta nova informació rellevant que canviarà les guies clíniques de l’ictus isquèmic agut amb l’objectiu final de millorar el pronòsticfuncional dels pacients.
Neurocirurgia Pediàtrica, Hospital Infantil i Hospital de la Dona
Ictus i Hemodinàmica Cerebral, Hospital General
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.