Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Després de patir un ictus, el pacient pot conviure amb seqüeles i complicacions físiques o cognitives. Tot i la rehabilitació, no sempre s’aconsegueix una recuperació completa i pot quedar una discapacitat secundària que afecti el moviment, la coordinació o el control.
És important tenir en compte que, més enllà de la part física, el malalt també pot patir ferides psicològiques que necessitaran tractament.
Els pacients que han patit un ictus poden experimentar una gran varietat de limitacions i complicacions que poden dificultar la recuperació òptima. Les seqüeles més freqüents són:
Dins d’aquesta àrea, s’engloben totes aquelles lesions o complicacions que afecten el pacient a nivell orgànic. Les més freqüents estan relacionades amb dèficits motors, alteracions sensitives o del llenguatge i incontinència urinària:
Tot i ser menys habituals, també poden donar-se altres lesions com alteracions visuals, dolor central o infeccions.
Durant la convalescència, la rehabilitació, o en acabar aquesta, poden aparèixer alteracions de l’estat d’ànim. Habitualment, es produeixen en els primers tres mesos després de l’ictus, tot i que hi ha casos en què es presenten més tard. Els símptomes són similars a les altres depressions: alteracions del somni, dificultat de concentració i reducció de la gana. Els problemes psicològics més habituals són la depressió i l’ansietat. La depressió se sol presentar en un de cada tres pacients, és més freqüent en dones i en pacients amb depressió prèvia, algun trastorn psiquiàtric o aïllament social o una estructura familiar deficient. També poden produir-se labilitat emocional, apatia, irritabilitat i falta de consciència de les seqüeles de l’ictus.
En aquest cas, el deteriorament cognitiu més freqüent es presenta en forma de demència, dèficits d’atenció o disminució de la memòria. També hi ha pacients que presenten alteracions relacionades amb l’orientació, la dificultat en la planificació i en l’organització en les tasques.
Tots aquests factors generen un impacte en la família del pacient. La persona que assumeix el rol de cuidador en un 60 % dels casos pateix sobrecarrega i ansietat en l’alta. És important:
L’ictus es considera una urgència mèdica que requereix una intervenció diagnòstica i terapèutica immediata. Davant de qualsevol sospita, cal actuar el més ràpid possible, ja que totes les cèl·lules cerebrals que morin ja no es recuperaran i la seva funció quedarà malmesa.
Per això, davant la sospita que una persona està patint un ictus podem realitzar tres ràpides proves que, en cas que almenys una es produeixi, s’ha de contactar ràpidament amb al 112.
Cada minut es perden 1,9 milions de neurones i 14 bilions de connexions neuronals: una hora suposa l’envelliment cerebral de 3,6 anys i una pèrdua de 120 milions de neurones. Si sospites que una persona pot estar patint un ictus, truca ràpidament al 112. Mentre arriben els serveis mèdics:
Un control adequat dels factors de risc, sumat a les recomanacions sobre canvis en l'estil de vida, pot evitar fins a un 90% dels casos d’ictus. Aquests elements, juntament amb els tractaments farmacològics prescrits per l'especialista, poden, a més, reduir el risc de recurrència i de primers episodis d’altres malalties cardiovasculars amb factors de risc comuns.
Aquestes mesures beneficien també altres aspectes de la salut si es porten a terme al llarg de la vida.
L’ictus és una síndrome clínica caracteritzada pel desenvolupament ràpid de signes d’afectació neurològica amb una durada superior a les 24 hores. D’origen vascular, es considera una urgència mèdica que requereix una intervenció diagnòstica i terapèutica immediata.
La persona que ha patit un ictus sol necessitar rehabilitació posterior, però en general, és important respectar la seva iniciativa i autonomia, tot i que la seva execució sigui més lenta, i evitar la sobreprotecció.
Recomanacions i cures per als familiars i cuidadors
L’atenció precoç per neuròlegs experts i l’ingrés en unitats especialitzades redueixen significativament la mortalitat i la dependència a llarg termini de les persones que pateixen un ictus agut. Per això, és fonamental, davant una sospita d’ictus, trucar a l’112 i seguir les pautes indicades per ser atès a l’hospital adequat.
També és important fer constar amb la major exactitud possible el moment d’inici dels símptomes. Si el pacient no pot donar aquesta informació o s’ha despertat amb senyals d'un possible ictus, l’hora d’inici es considerarà la darrera hora que va estar despert i asimptomàtic.
En el cas de l’ictus isquèmic, la finalitat del tractament és desfer o extraure, en el menor temps possible, el coàgul que està tallant la circulació natural de la sang en el cervell. Per fer-ho, hi ha dues vies d'actuació:
En l’ictus hemorràgic, el tractament pretén frenar el sagnat que s’ha produït pel trencament d’un vas i evitar l’augment de grandària de l’hemorràgia. Per això, es fa un monitoratge periòdica del pacient per conèixer el nivell de consciència i el dèficit neurològic. Aquesta es manté almenys durant les primeres 72 hores després de patir un ictus. També s'efectua un control intensiu de la pressió arterial, dels nivells de glicèmia (sucre en sang) i de la febre per prevenir possibles complicacions.
El sagnat cerebral pot causar inflamació del teixit cerebral circumdant (conegut com a edema). En aquest cas, és necessari administrar medicaments per vena per reduir-la. En persones que reben un tractament amb anticoagulants orals o que tenen alteracions de l’hemostàsia (procés que realitza l'organisme per frenar l’hemorràgia sanguínia), s'ha de corregir el més ràpid possible.
En els casos més greus, els especialistes poden recomanar una cirurgia per drenar l'hemorràgia. La decisió sobre el tractament quirúrgic es pren en funció de factors com la localització i grandària de l’hemorràgia, l’edat i els antecedents del pacient. Es tracta d'una decisió difícil donat que no sempre és possible accedir sense produir danys en altres zones del cervell.
El propòsit de la neurorehabilitació és recobrar les funcions neurològiques perdudes o disminuïdes a conseqüència d'un ictus. Existeixen, però, fases de recuperació:
D'aquesta manera, l'equip interdisciplinari que intervé al llarg de les diferents etapes treballa perquè el pacient tingui la màxima independència i adaptació al seu entorn. Per complir aquests objectius, és convenient iniciar la recuperació tan aviat com sigui possible i, des de fases inicials, comptar amb la participació del pacient i els seus cuidadors.
Cal esmentar que, per naturalesa, existeix l'anomenada “recuperació espontània”: és quan el cervell té la capacitat per recuperar-se dels danys que ha patit per si mateix. Aquesta recuperació, però, pot donar-se en una direcció incorrecta o no ser suficient per reduir les seqüeles. Per això és recomanable seguir sempre les indicacions dels especialistes.
Un equip interdisciplinari s’ocupa de la recuperació d’un pacient que ha patit un ictus. Cada un dels professionals intervé segons l’evolució de la malaltia i les necessitats que es deriven en cada moment:
En el procés de rehabilitació també hi intervenen altres professionals com ara metges, infermeres o tècnics ortopèdics.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades