Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La mucositis oral és l’envermelliment o la sensació de cremor produïts per la quimioteràpia i la radioteràpia. Consisteix en la inflamació de la mucosa digestiva, localitzada freqüentment a la mucosa de la cavitat oral, i pot arribar a generar una úlcera, a més de provocar dolor i/o dificultat per ingerir així com afectar la qualitat de vida i el compliment del tractament dels pacients.
Una bona prevenció i detecció precoç són fonamentals per evitar complicacions. Per minimitzar els símptomes de la mucositis és important seguir les recomanacions següents:
Si s’observa la presència d’úlceres a la boca o qualsevol altra alteració (envermelliment, sensació de cremor, taques blanques...) que provoqui dolor o impedeixi menjar adequadament, cal posar-se en contacte amb la consulta d’infermeria i/o l’hospital de dia.
Si, a més a més, es presenta febre, s’aconsella trucar a la consulta d’atenció immediata o adreçar-se a urgències.
La leucèmia aguda compren un conjunt de neoplàsies del sistema hematopoètic caracteritzat per la proliferació i acumulació important de cèl·lules immadures en la medul·la òssia en primera instància i després a la sang amb gran heterogeneïtat clínica i biològica.
Les leucèmies agudes són proliferacions clonals (cèl·lula tumoral que deriva d'una única cèl·lula inicial i acumula diverses mutacions genètiques que acabaran desenvolupant la malaltia) de cèl·lules mare sanguínies alterades. En condicions normals, les cèl·lules mare multi potents donen lloc a cèl·lules progenitores de les cèl·lules sanguínies, mitjançat un procés de diferenciació i proliferació cel·lular intervingut per mecanismes de la mateixa cèl·lula i pels teixits que l'envolten. Les cèl·lules sanguínies en condicions normals migren a la sang i als teixits, essent indispensables per al correcte funcionalment de l'organisme.
En les leucèmies agudes, l'acumulació de diverses alteracions genètiques i moleculars, dona lloc a la progressiva acumulació d'aquestes cèl·lules que substitueixen a les cèl·lules sanguínies normals, és l'anomenat "hiat leucèmic", les cèl·lules progenitores (blasts) no maduren i s'acumulen al moll d'os i la sang perifèrica. La simptomatologia pot ser molt lleu i inespecífica a l'inici i deriva de la manca de cèl·lules sanguínies principalment i de vegades, de la infiltració de teixits. Es tracta de malalties molt greus que requereixen tractaments quimioteràpics per al seu control i sovint, un trasplantament de progenitors de moll d'os.
En molts casos no hi ha símptomes importants a l'inici. Aquests, deriven fonamentalment de la manca de cèl·lules sanguínies com cansament, sagnats, infeccions i més rarament falta de gana, dolors ossis, dificultat respiratòria o símptomes neurològics. En l'exploració física podem trobar pal·lidesa, hematomes, sagnat mocós, febrícula, infiltració de genives o d'altres òrgans (pell, melsa, fetge, etc.).
La mitjana d'edat per les leucèmies agudes en general és de 67 anys, però pot afectar a persones de qualsevol edat. La leucèmia aguda és la neoplàsia més freqüent de l'edat pediàtrica, essent més habitual l'estirp limfoide. En la població adulta és més freqüent l'estirp mieloide.
El diagnòstic de sospita el farem a partir d'un conjunt d'aspectes que inclouen la història clínica, l'exploració física i l'hemograma. La confirmació diagnòstica l'obtindrem mitjanant la punció de la medul·la òssia a on estudiarem les cèl·lules neoplàsiques (blastes) mitjançant la microscòpia òptica, la citometria de fluix multiparamètrica, els estudis de citogenètica i de biologia molecular.
Està basat en la quimioteràpia. Actualment, hi ha en desenvolupament nous fàrmacs com la immunoteràpia o tractaments dirigits contra alteracions biològiques específiques (teràpia individualitzada). Si no està contraindicat, pot ser necessari un trasplantament de progenitors hematopoètics un cop assolida la resposta. Les estratègies terapèutiques s'adapten, per una banda, a la situació del pacient (edat, malalties concomitants, etc.) i de l'altra, a les característiques biològiques de la malaltia.
Són l'hemograma i la punció de medul·la òssia.
Malauradament, no disposem de cap eina per prevenir el desenvolupament de les leucèmies agudes. No es coneixen exactament els mecanismes que fan que una persona desenvolupi aquesta malaltia. S'han descrit alguns factors que hi poden estar relacionats, com els tractaments quimioteràpics o radioteràpia previs o l'exposició a determinats tòxics. S'ha observat també una predisposició en algunes malalties congènites i casos amb associació familiar.
La forma més freqüent és la leucèmia mieloide crònica i a ella ens referirem exclusivament. És una neoplàsia que té origen en la cèl·lula immadura pluripotencial de la sang (cèl·lula mare) que dona lloc a la sèrie roja (glòbuls vermells), a les plaquetes i a la sèrie blanca (glòbuls blancs).
Es caracteritza per una proliferació cel·lular de la sèrie blanca amb una alteració citogenètica característica que consisteix en l'aparició d'un cromosoma anòmal anomenat cromosoma Filadèlfia. El cromosoma Filadèlfia també es veu en altres processos, com la leucèmia aguda limfoblàstica, i cal fer la diferenciació diagnòstica. La leucèmia mieloide crònica pot tenir també trastorns de la sèrie roja i de les plaquetes, i es caracteritza per la seva cronicitat. Aquesta malaltia serveix per il·lustrar la revolució que hi ha hagut en els últims anys amb els tractaments quimioteràpics.
No són molt específics. S'aprecia usualment cansament, anèmia, falta de gana.
Aquesta malaltia té una incidència baixa (1-1,5/100.000 hab./any) i una mortalitat també baixa (supervivència de més del 90% al cap de 5 anys). Afecta sobretot a persones de mitjana edat (40-50a), tot i que pot afectar a qualsevol edat.
En l'exploració física es troba moltes vegades un creixement de la melsa. L'analítica de sang mostra un augment molt important de les cèl·lules blanques, i cal fer un aspirat de medul·la òssia per fer la confirmació. Es fan a més estudis de genètica i biologia molecular.
El tractament més utilitzat és l'ús dels inhibidors de la tirosin kinasa. Es tracta d'un tractament via oral, crònic i relativament ben tolerat, entre ells l'Imatinib: és el primer fàrmac que es va descriure, el més usat i el més segur. Té com a efectes secundaris hiperpigmentació submalar (problemes estètics), nàusees i vòmits.
Com que hi ha resistències a aquest fàrmac, s'han de desenvolupar nous fàrmacs que frenen altres vies de proliferació de les cèl·lules afectades.
Exploració física, analítica de sang, punció de medul·la òssia.
La quimioteràpia consisteix en la combinació de diferents tipus de medicaments que destrueixen les cèl·lules canceroses de diferents maneres. Actua sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, les cèl·lules del càncer i, també, les sanes.
La quimioteràpia s’administra de diferents maneres i per diversos motius:
El cos humà està format per diferents cèl·lules que tenen un funcionament determinat. El càncer comença quan un grup de cèl·lules es reprodueix molt de pressa i de forma incontrolada. Això n’afecta la funció i, per tant, el funcionament normal del cos.
La quimioteràpia actua sobre aquestes cèl·lules que es divideixen ràpidament, que poden ser canceroses o no. Aquest fet fa que apareguin efectes secundaris, que depenen del medicament, la dosi, la durada i cada persona.
La quimioteràpia pot ser intravenosa o oral, és a dir, es pot administrar per la vena o per la boca. La primera via d’administració és la més comuna.
Per administrar aquest tractament, de vegades, es posa un catèter que es deixa fix i que va connectat a un disc per sota de la pell. A través d’aquest dispositiu s’administra la medicació. Aquest catèter rep el nom de port-a-cath, tot i que hi ha més tipus de catèters. La manera en què s’accedeix a la vena depèn de les característiques de la persona i de la durada del tractament.
La quimioteràpia s’aplica en intervals i la durada depèn del tipus de programa, control i tractament.
La quimioteràpia pot produir els efectes secundaris següents:
El Servei d'Oncologia Radioteràpica destaca per la seva tasca assistencial en oncologia pediàtrica i radiocirurgia, així com per la seva participació en múltiples assaigs clínics oncològics. Per aquest motiu, rebem residents de tot l'Estat que fan rotacions en les nostres unitats específiques i visites de metges especialistes d’arreu del món que volen aprendre les tècniques més avançades. Tenim una gran trajectòria en la formació continuada de residents i molts dels que han passat per aquí ocupen ara llocs de responsabilitat en hospitals internacionals.
Itinerari formatiu d'Oncologia Radioteràpica
La Unitat Docent d'Oncologia Radioteràpica està formada pel Servei d'Oncologia Radioteràpica, amb la participació dels Serveis d'Hematologia, Medicina Interna, Oncologia Mèdica, Radiologia, Radiofísica, la Unitat d'Urgències i Cures Pal·liatives. A Oncologia Radioteràpica assistim els pacients de l'Hospital i de l’àrea sanitària d'influència de Vall d’Hebron; però també d'altres parts del territori nacional, ja que som el centre de referència per a diverses patologies complexes.
Oferim un programa formatiu en oncologia radioteràpica que inclou l’aprenentatge en recerca, mitjançant la participació en comitès multidisciplinaris que analitzen diferents patologies i generen hipòtesis per a treballs de recerca futurs. Des de la incorporació dels residents, s’integren en una línia de recerca, acompanyats per un metge adjunt.
Formem part del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i participem activament en diversos grups de recerca nacionals i internacionals, com ara la European Organisation for Research and Treatment of Cancer (EORTC), la International Society o Paediatric Oncology (SIOP) o el Grupo de Investigación Clínica en Oncología Radioterápica (GICOR).
La complexitat dels diagnòstics i els tractaments que s'aborden al Servei d’Oncologia Mèdica requereixen el treball en equips multidisciplinaris formats per diferents especialistes, amb l’objectiu d’oferir un enfocament integral de la malaltia, des del diagnòstic fins a la fi del tractament. Per aquest mateix motiu funcionem a través de comitès experts en diferents tipus de càncer i avaluem conjuntament cada cas, per determinar el tractament indicat de manera personalitzada. Si et formes amb nosaltres, podràs treballar amb professionals altament qualificats i tecnologia d'última generació. La formació està garantida per programes de formació propis i per la col·laboració amb centres de qualitat i prestigi reconeguts.
Itinerari formatiu Oncologia Mèdica
El nucli d'aquesta unitat docent està format pel Servei d'Oncologia Mèdica, amb la participació dels Serveis d'Hematologia, Medicina Interna, Oncologia Radioteràpica, Radiologia, Anatomia Patològica, Malalties Infeccioses, Cures Pal·liatives, Unitat de Cures Intensives i la Unitat d'Urgències. La nostra unitat està capacitada per a la formació de tres residents per any. El procés formatiu del resident d'Oncologia Mèdica consta d'un total de cinc anys. Els dos primers anys es cursa un període de formació nuclear (troncal) i durant els tres anys següents es realitza el període específic de l'especialitat.
S'espera del resident d'oncologia mèdica que conegui en profunditat les opcions preventives, diagnòstiques i terapèutiques del càncer. És per això que ha d'actualitzar permanentment els seus coneixements sobre biologia del càncer. Per això, cal que participi en projectes d'investigació i promovent la cultura de la investigació d'excel·lència. A més, tindrà l’oportunitat de conèixer les principals línies d'investigació del departament i a participar-hi en algunes. Durant la formació aprendrà a tenir una actitud crítica i oberta enfront de la gran quantitat d'estudis clínics i avenços en el coneixement de l'especialitat, i a posar-hi per davant, sempre, les consideracions ètiques.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades