Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
És una malaltia cerebral crònica que pot afectar persones de qualsevol edat. Es caracteritza per convulsions recurrents provocades per descàrregues elèctriques excessives de grups de cèl·lules cerebrals. Les conseqüències poden ser neurològiques, cognitives, psicològiques i socials.
L’epilèpsia va ser definida el 2005 com “un desordre del cervell que es caracteritza per una predisposició permanent a generar crisis epilèptiques”. D’aquesta manera, es diagnostica epilèpsia quan els pacients pateixen dues crisis o més, separades per un espai de temps que va des de les 24 hores fins als 10 anys.
L’epilèpsia causa episodis breus d’absències, moviments involuntaris, succions, pèrdua de consciència, etc. Tenen l’origen en una zona del cervell (crisis focals) o a tot (crisis generalitzades). De vegades, van acompanyades de pèrdua de la consciència i / o del control dels esfínters. Tenen una freqüència que pot variar des d’una al llarg de deu anys fins a diverses al dia.
Les crisis (absències, contracció muscular, etc.) són els símptomes fonamentals i varien segons el lloc del cervell on s’iniciï la crisi epilèptica.
En les crisis tonicoclòniques generalitzades (CTCG), per exemple, és freqüent observar l’aparició de tremolors, contracció muscular, sacsejades, etc. Són les anomenades “mioclònies”, simètriques o asimètriques, amb la desviació dels ulls. Posteriorment, solen anar acompanyades d’un espasme amb un tancament brusc de la boca, expiració forçada i crit epilèptic.
L’epilèpsia és una malaltia que afecta tota la població, independentment de la seva edat, des d’abans de néixer fins a persones de més de 90 anys. S’estima que té una prevalença de 8 de cada 1.000 persones.
Factors associats:
En alguns casos, la causa de l’epilèpsia pot ser desconeguda, és a dir, que tot i que hi ha un focus d’activitat epilèptica en el cervell, les tecnologies actuals no permeten descobrir la causa que les genera. L’epilèpsia també pot ser genètica.
És la segona malaltia neurològica –després de l’ictus– més atesa a urgències. S’estima que cada any uns 3.000 pacients es visiten al nostre centre. Un 3 % de la població acudirà alguna vegada a la vida a un centre sanitari per descartar que els símptomes que té siguin epilèpsia.
Per fer-ne el diagnòstic hem de fer:
Es recomana evitar tota classe de situacions que puguin generar:
Quan ens trobem davant d’una crisi, s’han de fer una sèrie de recomanacions per evitar danys potencials en la persona que la pateix.
La migranya és un tipus de mal de cap crònic que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat, que poden impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats diàries.
Segons l’OMS és la setena malaltia que produeix més discapacitació, pel que fa a anys perduts, a patiment i a absència de productivitat.
La migranya és la conseqüència de l’activació o irritació de les fibres del nervi trigemin, un nervi de tres branques que transmet la sensibilitat del cap. Les fibres que provenen de la primera branca, envolten els vasos sanguinis localitzats a les meninges.
Les meninges estan constituïdes per diferents capes de teixit que recobreixen el cervell i són les estructures que fan mal. El cervell en si mateix no fa mal, sinó el que el cobreix.
Durant un atac de migranya es produeix una inflamació de les meninges a conseqüència de l’alliberament de substàncies inflamatòries del trigemin. Aquesta inflamació o “meningitis” no infecciosa és responsable de provocar el dolor i fa que, quan movem el cap, el dolor empitjori o augmenti. Per aquest motiu, estar en repòs ens alleuja.
La durada d’una crisi de migranya pot durar de quatre a setanta-dues hores. Aquest tipus de mal de cap pot presentar-se des d’un cop l’any fins a diverses vegades seguides.
La malaltia és tres vegades més comuna en dones que en homes i, generalment, s'inicia abans dels trenta anys i no més tard dels cinquanta.
És freqüent que hi hagi antecedents familiars. Pot desencadenar-se per diversos estímuls com ara aliments (formatge, vi negre, xocolata), olors intenses, llums brillants, canvis de temps, alteracions del ritme del son, variacions hormonals o estrès.
Per fer-ne el diagnòstic, cal tenir en compte el relat dels símptomes de la persona afectada. Després s'ha de realitzar una exploració física i neurològica detallada, que en la persona amb migranya ha de ser normal.
Segons aquesta primera aproximació, el professional sanitari valorarà la necessitat de fer altres exploracions complementàries, per confirmar que es tracta de migranya i no d’una altra malaltia.
Certes circumstàncies obliguen a fer un estudi mèdic aprofundit quan:
Tot i que la migranya no es cura, un tractament adequat pot alleugerir-ne el dolor i prevenir-ne l'aparició.
En el primer grup, destaquen els antiinflamatoris, paracetamol, ergotamina i els seus derivats, i els fàrmacs denominats genèricament triptans. El tractament preventiu s'indica quan la migranya és molt freqüent o no respon adequadament al tractament simptomàtic.
L'elecció del tractament simptomàtic i preventiu l'ha de fer i controlar un metge o una metgessa. És molt important evitar l'automedicació, per prevenir l'aparició de cefalea crònica diària, que es desencadena per abús de medicació analgèsica. Els medicaments que no requereixen recepta i els que són receptats que s'usen amb freqüència o en dosis grans poden causar altres problemes.
Una manera de prevenir la migranya és intentar evitar allò que la desencadeni. Tot i això, existeixen factors que la desencadenen poc controlables, com la migranya menstrual o la incidència de factors atmosfèrics.
Controlar els horaris i evitar certs aliments o begudes que s’hagin vist com a possibles causants i dormir un nombre d’hores suficient és important a l’hora de prevenir-la. És important dur una vida ordenada amb horaris ben establerts, pel que fa a àpats i hores de son
La pràctica d’exercici físic suau i freqüent també ajuda a reduir la malaltia.
Trobaràs més informació al blog Midolordecabeza.org
Professionals de Vall d’Hebron destacats que tracten aquesta malaltia: Patricia Pozo-Rosich
L’ictus és una malaltia causada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració és deguda al tamponament d’una artèria (ictus isquèmic) o al trencament d’un vas sanguini (ictus hemorràgic), que impedeix que la sang arribi al cervell i, per tant, altera temporal o permanentment les funcions cerebrals. Quan el flux sanguini no pot arribar, la part del cervell afectada no obté nutrients i oxigen. A conseqüència d’això, les cèl·lules cerebrals poden morir, causant greus seqüeles.
Per aquest motiu, si se sospita que la persona està patint un ictus, s’ha d’avisar ràpidament al servei d’emergències mèdiques (SEM) trucant al 112. Actuar de pressa és imprescindible per minimitzar o eliminar les possibles seqüeles.
Els ictus es poden agrupar en dues grans categories segons el motiu que els produeix:
Quan es produeix una interrupció del flux sanguini temporal (entre una i 24 hores) parlem d’un Accident Isquèmic Transitori (AIT); però, si la durada és superior o l’escàner cerebral detecta necrosis (mort neuronal), es considera ictus isquèmic. L’AIT és un factor predictiu de malalties vasculars i, en el cas de l’ictus, és un avís que la persona està en risc de patir-ne un. De fet, un 40% de les persones que pateixen un ictus han patit prèviament un AIT.
Davant l’aparició sobtada d’un o de diversos dels següents símptomes s’ha d’actuar amb rapidesa trucant a l'112:
Qualsevol persona pot patir un ictus, independentment de l’edat i la condició, tot i que és més freqüent en persones d’edat avançada. Al voltant del 75 % dels casos es produeixen en persones de més de 65 anys, tot i que cada cop més afecta adults joves a causa dels seus hàbits de vida (entre el 15 i el 20 % són menors de 45 anys). L’ictus també pot afectar infants: només a Catalunya, 900 nens/es viuen amb una discapacitat a conseqüència d'un ictus.
Aquesta malaltia també és coneguda per altres termes com feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosis o accident vascular cerebral (AVC). A Catalunya, més de 13.000 persones ingressen cada any per un ictus i, malauradament, no sempre s’arriba a temps de salvar el malalt.
Per determinar la causa d'un ictus és necessari realitzar un escàner cerebral (TC). L'estudi es pot completar revisant l’estat dels vasos cerebrals i cardíacs, tenint en compte els factors de risc i malalties cròniques que presenta el pacient. Tot i això, no sempre és possible descobrir-ne l'origen.
Conèixer la causa d'un ictus permet establir el tractament més adequat per evitar que torni a succeir. Segons l’etiologia (causa) es pot classificar en:
Davant la sospita d’ictus s’ha de fer una prova de neuroimatge (tomografia computaritzada cerebral (TC) o ressonància magnètica (RM)) tan de pressa com sigui possible, que ens informarà de:
És possible que els especialistes demanin altres proves com ara una radiografia de tòrax (es realitza en el moment de l’ingrés com a primera avaluació), un doopler o dúplex transcranial (per conèixer la presència i localització d’una possible oclusió o estenosis intracranial), una analítica (per saber l’estat de factors de risc, estudi immunològic i de coagulació, serologies, hormones, funció renal, etc.) o un estudi cardiològic (si hi ha sospites d’un ictus cardioembòlic).
Després del diagnòstic, els especialistes poden demanar repetir les proves per detectar canvis comparant les imatges obtingudes amb les prèvies, o bé sol·licitar-ne d'altres.
El tractament de l'ictus s'ha d'aplicar de forma immediata, ja que la ràpida actuació pot disminuir les conseqüències posteriors. Tot i això, habitualment és necessari un període de rehabilitació per eliminar o reduir les possibles seqüeles.
Després de patir un ictus el risc de tenir-ne un altre és major, per això és necessari prendre medicaments per reduir-ne el risc, seguint sempre les pautes mèdiques. Durant el primer any després de patir-lo és quan hi ha major risc de recaiguda.
El fet de patir un segon ictus pot tenir un desenllaç fatal. En els supervivents, comporta un augment del grau de discapacitat i de risc de demència, així com major taxa d’institucionalització.
L’afectació pot ser diferent en cada pacient. Els símptomes, més o menys greus, depenen de la zona i el volum de cervell afectat, així com de l’estat general de salut previ.
En el cas d'un atac isquèmic transitori (AIT), que no acostuma a deixar seqüeles, o algun tipus d’ictus isquèmic, amb una bona resposta al tractament, la recuperació és pràcticament immediata. En altres ocasions, la recuperació és a més llarg termini i es produeix en setmanes / mesos, deixant algun tipus de seqüela.
També pot produir-se un empitjorament del pacient per causes neurològiques o complicacions com febre, infeccions o altres. En els casos més greus pot comportar la mort.
Un cop el pacient tingui l’alta, els professionals de referència són l’equip d’atenció primària, que controlaran els factors de risc i altres malalties cròniques. En casos complexos, s’hauran de fer visites amb especialistes, com ara neuròlegs.
La tornada al domicili després de l'alta hospitalària variarà en funció del grau d’afectació i la situació familiar. De la mateixa manera, la reincorporació a la vida quotidiana dependrà de les seqüeles de cada malalt.
Neurologia, Hospital General
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades