Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
És un procediment que, mitjançant la introducció per nas o boca d’un tub flexible (broncoscopi), permet la visualització de l’arbre bronquial, amb finalitats diagnòstiques i/o terapèutiques.
Són diverses les malalties o situacions que poden requerir la realització d'aquesta prova diagnòstica, com la neoplàsia de pulmó, el trasplantament pulmonar, l'hemoptisi, la malaltia pulmonar intersticial difusa i l'afectació pulmonar en el malalt immunodeprimit, entre d'altres.
Per examinar l'arbre bronquial i obtenir mostres de secrecions o teixits per la seva anàlisi amb l'objectiu d'aproximar-nos a un diagnòstic etiològic de la malaltia causant. Pot ser també una prova terapèutica, permetent l'aspiració de secrecions o coàguls, l'extracció de cossos estranys, la permeabilitat de la via aèria en neoplàsies de pulmó i el tractament de complicacions derivades del trasplantament de pulmó.
Amb el pacient habitualment estirat i sota una sedació conscient, s'introdueix el broncoscopi a la via aèria, administrant anestèsia local en les zones de pas (laringe, tràquea i bronquis). Després de visualitzar tots els bronquis i identificar les possibles lesions, es procedeix a la presa de mostres, que poden ser: aspirat bronquial, rentat broncoalveolar, raspallat bronquial, punció transbronquial, biòpsia bronquial o biòpsia transbronquial.
Poden presentar-se efectes indesitjables menors com ronquera, tos, febre, dolor local, nàusees o marejos i expectoració de petites quantitats de sang, que solen autolimitar-se i no representen un risc per la vida. Amb menor freqüència poden produir-se complicacions majors, com hemorràgia, hipotensió, hipertensió, pneumotòrax (entrada d'aire al tòrax fora del pulmó), o excepcionals, com arrítmies o parada cardíaca, depressió o parada respiratòria i accident cerebrovascular agut, que poden ser greus i requerir tractament mèdic o quirúrgic, incloent-hi un risc mínim de mortalitat.
Broncoscòpia rígida, punció guiada per TAC, mediastinoscòpia, biòpsia pulmonar quirúrgica.
La pneumònia és una infecció del teixit pulmonar.
Segons la seva extensió en l’aparell respiratori distingim diferents tipus de pneumònia:
Pot ser produïda per molts microorganismes diferents encara que els més freqüents són S. pneumoniae (pneumococ) i Mycoplasma.
Altres microorganismes que també poden causar pneumònia són Hemophilus, Klebsiella, Staphylococcus aureus, Legionella pneumophila, Chlamydia pneumoniae i alguns virus.
Es caracteritzen per febre alta, tos, amb expectoració o sense, i molts cops provoca dolor al tòrax, que pot augmentar amb els moviments respiratoris. De vegades l’expectoració té aspecte marronós o rovellat, situació que orienta cap a una pneumònia d’origen pneumocòccic.
La denominada pneumònia atípica, causada per Mycoplasma o Chlamydia entre d’altres, sovint es caracteritza per presentar febre amb poca simptomatologia respiratòria.
La pneumònia és una malaltia molt freqüent (350.000 casos/any a Espanya) i és una causa significativa de mortalitat en la població general. Pot afectar tots els grups d’edat.
En la persona prèviament sana constitueix una malaltia de gravetat lleu o moderada, susceptible fins i tot de tractament domiciliari o ambulatori, però en pacients amb patologia prèvia (immunodeprimits, insuficiència cardíaca, insuficiència respiratòria prèvia, etc.) és generalment greu. L’ús apropiat d’antibiòtics, juntament algunes vegades amb mesures de suport respiratori (oxigenoteràpia o fins i tot intubació), contribueixen significativament a millorar les possibilitats de curació en els casos més greus.
Es fa partint de la història clínica del pacient (edat, patologia prèvia, temps d’evolució i tipus dels símptomes), auscultació, radiografia de tòrax i pràctica de cultius de sang i esput per identificar l’organisme causant.
També poden detectar-se antígens a l’orina per a pneumococ i Legionella.
El tractament és antibiòtic, basat en una estimació clínica de la possibilitat de tractar-se d’un o d’un altre germen (moltes vegades s’inicia immediatament el tractament sense conèixer l’organisme causant), per posteriorment mantenir-lo o modificar-lo d’acord amb els cultius i l’evolució del pacient.
El criteri de fer un tractament hospitalari o ambulatori depèn de l’estimació de les circumstàncies de risc que es puguin presentar (edat avançada, patologia prèvia, afectació de la funció respiratòria).
En un pacient prèviament sa el tractament pot ser ambulatori.
Radiografia de tòrax, cultius de sang i d’esput o secrecions respiratòries i determinació d’antígens a l’orina.
L'ECMO és una tècnica que es fa servir en pacients crítics que pateixen malalties molt greus respiratòries i/o cardiològiques en les quals no n'hi ha prou amb el tractament convencional. La màquina substitueix temporalment la funció dels pulmons i/o cor i permet que els òrgans descansin, mentre la patologia de base es va curant.
La màquina extreu la sang a través d'una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l'oxigenador, on s'incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni. Posteriorment, es reintrodueix a l'organisme del pacient en una altra vena, en aquest cas l'estratègia s'anomena ECMO V-V, de venovenosa, i el suport que s'ofereix és respiratori; o en una artèria, que s'anomena ECMO V-A, de venoarterial, i el suport que s'ofereix és hemodinàmic.
L'ECMO no és un tractament per se, es tracta d'una mesura de suport. Optimitza les condicions de recuperació dels òrgans, però no soluciona directament la patologia. De fet, un dels criteris d'indicació és la reversibilitat del procés de base del pacient. El sistema és molt efectiu substituint les funcions dels òrgans vitals, però es tracta avui en dia d'una darrera opció indicada en un grup específic de pacients, ja que es tracta d'una tècnica complexa i associada a riscos vitals, com el sagnat, la trombosi i la infecció.
Independentment de l’estratègia de suport, es tracta d’una tècnica d’alta complexitat associada a un risc alt de complicacions greus. És per això que per assegurar una assistència d’excel·lència es necessita l’existència d’un programa ben organitzat, amb material optimitzat i amb personal en nombre suficient i format de manera adequada. Els casos s’han de concentrar en centres i unitats de referència que disposin dels recursos necessaris, també amb concentració del material per garantir l'eficiència, i en què hi hagi un equip multidisciplinari preparat.
L'Extracorporeal Life Support Organization (ELSO) és la societat científica internacional de referència en ECMO, creant guidelines assistencials i organitzatives, coordinant activitats docents i estimulant la recerca en aquest àmbit amb una base de dades multicèntrica incloent informació de més de 200000 pacients. Encara que el pacient rebi assistència amb ECMO òptima i amb un bon resultat en termes de supervivència, són freqüents les seqüeles posteriors conseqüència de la gravetat de la patologia i de la intensitat del tractament, tant el que rep el pacient durant ECMO com els tractaments previs.
A Vall d’Hebron tenim dos programes d'ECMO, un pels pacients adults, dirigit pel Dr. Jordi Riera i d’altre per tots els pacients pediàtrics i nounats, dirigit pel Dr. Joan Balcells.
Els nostres programes segueixen les recomanacions de la societat ELSO a tots els nivells tant en la formació contínua de l'ECMO team, de caràcter multidisciplinari i basada en competències, fins a la cumplimentació de registres, que permeten l'avaluació continua, passant pels protocols, optimitzats tenint en compte el nostre context.
Als nostres programes tenim una visió a llarg termini, pensant en la reincorporació del malalt a la seva vida habitual amb la màxima recuperació funcional. Per això, prioritzem la minimització de la sedació profunda i la rehabilitació precoç i segura, encara que la recuperació de l'òrgan fracassat no sigui completa. El suport amb ECMO possibilita aquest escenari en substituir les funcions dels pulmons i cor. Així mateix, els pacients poden interaccionar directament amb els professionals i familiars.
Veno-arterial (V-A) o Veno-venós (V-V): Amb l'estratègia V-A donem suport hemodinàmic, circulatori, substituint les funcions del cor i dels pulmons. S’utilitza quan hi ha un problema cardiocirculatori, com un infart de miocardi o una miocarditis. L'estratègia V-V s’empra per donar suport respiratori, substituint la funció dels pulmons. Per tant, s’utilitza quan hi ha un problema respiratori com una pneumònia o oclusió aguda de via àrea.
Canulació perifèrica o central: Habitualment la connexió a la màquina ECMO es fa mitjançant cànules (catèters gruixuts) que s’ubiquen a la regió cervical o engonal. És la canulació perifèrica. A vegades, la connexió s’ha de fer amb cànules que es connecten directament al cor o molt a prop del cor, directament al tòrax. És la canulació central. Situacions especials:
L’ECMO és un sistema eficaç, però suposa riscos importants pels pacients. Dins d’aquests riscos destaquen, en termes de freqüència i de potencial gravetat, el sagnat i la infecció.
El sagnat és conseqüència del fet que el pacient molt freqüentment rebrà anticoagulació. La infecció pel fet de rebre teràpia molt invasiva i per la severitat de la condició patològica.
Per minimitzar els riscos, és imprescindible crear un ECMO team multidisciplinari adequadament entrenat, concentrar els casos i el material ECMO i tindre registres clínics sòlids i comparables amb altres registres externs consolidats.
La nostra missió és restaurar la salut de tots els pacients crítics o potencialment crítics de l’hospital mitjançant sistemes avançats de monitoratge i suport vital. La nostra tasca envers els pacients la realitzem tant dins de la Unitat de Cures Intensives com fora, 24 hores al dia, tots els dies de l’any. Disposem del coneixement i dels mitjans tècnics per atendre pacients de màxima complexitat.
La Unitat de Cures Intensives (UCI) atén 1.200 pacients crítics de màxima complexitat cada any. Addicionalment, el servei dona suport a altres pacients greus que no es troben a la UCI; però que requereixen la valoració d’especialistes en medicina intensiva.
El Servei de Medicina Intensiva lidera programes transversals de l’hospital com: Codi Sèpsia, atenció a l’Aturada Cardiorespiratòria i el programa d’ECMO i col·labora molt activament en el Programa de donació i trasplantament d’òrgans.
La medicina intensiva és l’especialitat que s’ocupa dels pacients crítics, aquells pacients que es troben en situació de risc vital susceptibles de recuperació. Això ens permet una visió molt àmplia de tota mena de pacients i patologies i ens porta a ser una de les especialitats més transversals del nostre sistema de salut actual. La Unitat Docent de Medicina Intensiva incorpora, juntament amb la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital General, l'UCI de Traumatologia, la Unitat de Postoperats de Cirurgia Cardíaca i les àrees de semicrítics generals i traumàtics.
El nostre servei de Medicina Intensiva és referent en patologies com el trasplantament pulmonar, ECMO, neurocrítics, lesionats medul·lars, pacients oncohematològics, cremats i gestants, entre d’altres. Això ens diferencia d’altres centres, ja que ens permet tenir accés a la pràctica totalitat de patologia crítica amb l’excel·lent formació consegüent.
Itinerari formatiu de Medicina Intensiva
Els residents de medicina intensiva distribueixen la seva formació en àrees diferents: urgències, especialitats mèdiques, sala d’operacions i, principalment, les àrees de crítics com ara la Unitat de Cures Intensives General i l’UCI de Traumatologia i Cremats.
La seva activitat assistencial es caracteritza per una presència constant en les àrees de crítics, així com en les guàrdies durant tota la residència. D’aquesta manera, es familiaritzen amb la medicina intensiva i adquireixen capacitat per orientar els problemes dels malalts crítics i dur a terme les teràpies necessàries des del primer dia de la residència. Aprenen fonaments d’hemodinàmica, ventilació mecànica, teràpies extracorpòries, maneig farmacològic de vasoactius i antibiòtics, entre d’altres. A més, són part fonamental de l’equip d’emergències i atenció a la parada cardiorespiratòria.
L’adquisició de les competències específiques de l’especialitat es complementa amb la formació en habilitats transversals com ara la comunicació, el treball en equip i el lideratge, la qual cosa permet que guanyin autonomia progressivament, sempre tutoritzats pels especialistes referents.
Som una unitat docent amb diversos grups de recerca, entre els quals es troben el Grup de Patologia Respiratòria, Sèpsia, Hemodinàmica, Infeccions, Pacient Neurocrític, Cures Nefrològiques, Politraumàtics i Cremats. Al VHIR estem representats pel Grup SODIR (Xoc, Disfunció Orgànica i Ressuscitació), un grup molt actiu amb nombrosos projectes i assajos clínics. A més, formem part de la UNINN (Unitat de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia) i, amb el grup de Cirurgia Plàstica i Cremats, pioners al món en aconseguir el primer trasplantament facial total i en el tractament de cremades amb desbridament enzimàtic.
El Servei promou i facilita la presentació de comunicacions als congressos de l’especialitat o la redacció d’articles per a les revistes més influents del sector, activitats que establiran les bases per desenvolupar les tesis doctorals dels seus membres.
La Unitat Docent de Radiofísica Hospitalària (RH) està formada per especialistes de RH, tècnics superiors de radioteràpia i de diagnòstic per la imatge.
Itinerari formatiu de radiofísica hospitalària
El Servei de Física i Protecció Radiològica (SFPR) es va acreditar com a unitat docent l’any 1995 i és una de les primeres unitats docents acreditades a l’Estat espanyol. Alguns dels nostres residents ja estan ocupant llocs de responsabilitat en diversos hospitals de l’Estat. El fet de formar part de l’hospital més gran de Catalunya, amb un parc tecnològic en renovació constant, permet oferir una formació puntera en tots els àmbits de l’especialitat: radioteràpia, medicina nuclear, diagnòstic per la imatge i protecció radiològica en l’àmbit sanitari. Destaca la gran experiència en tècniques avançades d’oncologia radioteràpica en pacients adults i pediàtrics i l’abast de la protecció radiològica dins de l’hospital en instal·lacions clíniques i de recerca. El servei disposa d’un laboratori per fer el calibratge dels detectors de radiació de l’hospital.
Addicionalment, el Campus Vall d’Hebron obre la possibilitat de participar de forma activa en projectes de recerca nacionals i internacionals i assajos clínics vinculats als dos instituts de recerca, VHIO i VHIR.
La Unitat Docent d'Urologia la forma el mateix Servei d'Urologia de Vall d'Hebron amb la participació d'altres especialitats, com ara Cirurgia General, Nefrologia, Medicina Intensiva o Urologia Pediàtrica.
Itinerari de formació en Urologia
La urologia s'ocupa de l'estudi, diagnòstic i tractament de les afeccions medicoquirúrgiques de l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes. Així com de l'aparell genital masculí, en totes les edats, que pugui presentar malalties congènites, traumàtiques, metabòliques, obstructives i oncològiques.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades