Què has de tenir en compte si tens meningitis?

El risc de contagi de la meningitis augmenta si es té contacte estret amb la persona malalta (si es dorm a la mateixa habitació, si es viu a la mateixa casa, si es fan petons a la boca...), però no cal desinfectar els objectes ni els espais perquè el meningococ resisteix molt poc temps fora de l’organisme.

Les mesures per prevenir aquesta malaltia són:

• La quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics)
• La vacunació 

L’actuació adequada davant d’un cas de meningitis és administrar els antibiòtics a la família i a les altres persones que conviuen amb la persona afectada.

Si la malaltia la produís el meningococ del grup B, l’única mesura preventiva, i la més freqüent en el nostre país,  és la quimioprofilaxi, que pretén eliminar el microorganisme de la faringe. D’aquesta manera, s’evita que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació.

En el cas que la malaltia la produís el meningococ del grup C, a més d’administrar la quimioprofilaxi, es vacunaran les persones properes que no hagin rebut la vacuna.

Si es té constància que algú ha tingut contacte íntim amb el malalt durant els deu dies anteriors a l’aparició de la malaltia i al qual no s’ha administrat quimioprofilaxi, cal comunicar-ho al personal sanitari.

Què has de tenir en compte si prens medicació antituberculosa o si vols fer una detecció precoç dels seus efectes secundaris?

Actualment, els fàrmacs per a la tuberculosi són segurs i efectius, i la majoria de persones els prenen sense problemes. En alguns casos poden aparèixer efectes secundaris, per la qual cosa és important seguir el tractament sota supervisió i consultar el metge en cas de dubte.

Un cop es comença el tractament, i per tal que aquest faci l’efecte desitjat, és recomanable seguir les indicacions següents:

• Cal prendre la medicació amb l’estómac buit (30 minuts abans de l’esmorzar). 
• No s’ha de prendre junt amb antiàcids o protectors gàstrics. 
• Si ets diabètic/a o pateixes gota, cal comunicar-ho al personal mèdic. 
• La medicació pot anul·lar l’acció dels anticonceptius hormonals; en cas necessari, s’han de fer servir altres mètodes per evitar l’embaràs. 
• Cal informar el personal mèdic de qualsevol altre medicament que s’estigui prenent. 
• Encara que et trobis millor, no has de deixar de prendre el tractament durant el temps indicat. Si per algun motiu no pots prendre la medicació, consulta-ho abans amb el personal mèdic. 
• L’ús d’altres medicaments (calmants de la tos, antitèrmics, herbes naturals...) pot afavorir l’aparició d’intoleràncies (digestives, hepàtiques...), per això és important consultar-ho abans de prendre’ls. 
• No s’han de prendre begudes alcohòliques mentre duri el tractament. 
• S’ha de fer servir crema solar d’alta protecció sempre que es prengui el sol. 

Advertiments 

L’orina, la femta, la suor i les llàgrimes poden ser de color vermellós-ataronjat. Aquest canvi és normal i desapareixerà quan finalitzi el tractament.

Avisa el personal mèdic si presentes algun d’aquests símptomes

• Pèrdua de la gana 
• Nàusees 
• Diarrea 
• Dolor abdominal 
• Molèsties gàstriques 
• Esgrogueïment dels ulls o la pell 
• Dolor o inflamació en les articulacions (genolls, turmells...) o erupcions cutànies importants 
• Visió borrosa o canvis en la percepció dels colors

Què has de tenir en compte si tens una malaltia glomerular complexa o tens cura d’algú que la té?

 D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cos a través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci. 

D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, la necessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.

Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris. 

Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor,  això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.

Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:

• L’hemodiàlisi
• La diàlisi peritoneal
• El trasplantament renal

Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà  a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.

La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:

• Mantenint els nivells de glicèmia (sucre a la sang) i de pressió arterial dins dels límits de normalitat
• Evitant els hàbits tòxics
• Fent exercici físic moderat
• Evitant l’obesitat

A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:

Mesures dietètiques que cal prendre

S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:

• La sal. Com a substitutius es poden fer servir els elements següents per eliminar-ne o reduir-ne el consum:
  • Fer servir hortalisses per condimentar: api, all, porro, ceba, tomàquet, pastanaga.
  • Afegir herbes aromàtiques i espècies: si l’herba aromàtica és seca, es val més afegir-la-hi al final de la cocció, ja que se n’aprofitarà més el sabor.
  • Aromatitzar els olis.

• El potassi. Es pot treure part del potassi dels aliments amb:
  • Aigua: un cop pelats i tallats els aliments, els posem en remull. Com més temps estiguin en remull i més petits en siguin els trossos, més potassi perdran. També es poden rentar diverses vegades, canviant l’aigua.
  • L’ebullició: en bullir els aliments els traiem el potassi, ja que aquest queda a l’aigua. Per tant, cal evitar consumir l’aigua de la cocció. És millor canviar l’aigua després de 10-15 minuts d’estar els aliments en ebullició per una aigua neta que també estigui bullint.
  • Aliments congelats: les verdures i hortalisses congelades tenen menys potassi que les fresques, tot i que conserven moltes de les seves propietats.
  • Aliments en conserva: com que estan en líquid, el potassi es queda al líquid de la conserva i l’aliment en conté menys. Aquest líquid s’ha de llençar.

• Les proteïnes. Tot i que són necessàries per a la reparació i formació de cèl·lules i teixits així com per al bon funcionament del sistema immunitari:
  • Es desaconsella el consum de llegums i fruits secs perquè contenen molta quantitat de potassi.

• Els líquids. Cal adequar les necessitats d’ingesta de líquids en cada cas particular:
  • Disminuint la sensació de set.
  • Bevent només quan es té set i fer-ho en un got petit.
  • No tenint l’hàbit de beure.
  • Prenent la medicació amb els líquids dels àpats i amb la menor quantitat possible.
  • Emprant rodanxes de cítrics per estimular la salivació i humitejar la boca.
  • Afegint unes gotes de vinagre a l’aigua.
  • Mastegant xiclet sense sucre.
  • Afegint unes gotes de llimona als glaçons abans de posar-los al congelador.
  • Congelant trossets de fruita.
  • Reduint el consum de refrescos tipus cola, taronjada, etc., i substituint-los per te fred o llimonada feta a casa.
  • Evitant la ingesta d’alcohol.

Mesures farmacològiques que cal prendre

• És possible que els pacients hagin de prendre els mateixos medicaments que els pacients que fan tractament de diàlisi. Alguns dels fàrmacs poden ser:
  • Hipotensors: fàrmacs per disminuir la pressió arterial (inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina o bloquejadors dels receptors d’angiotensina).
  • Corticoesteroides: més coneguts com a esteroides, són medicaments antiinflamatoris.
  • Immunosupressors: fàrmacs que inhibeixen el sistema immunitari.

• Es poden prendre medicaments que ajudin els pacients a alleujar els símptomes,  com ara la picor, els dolors, etc.

• Es poden adoptar altres mesures, com ara:
  • Evitar el consum d’antiinflamatoris no esteroides (AINE).
  • Evitar el contacte amb dissolvents orgànics i substàncies contaminants, com ara el mercuri.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Cura de l’orifici i del catèter de diàlisi peritoneal (DP)
• Cura del catèter central tunelitzat
• Cura de la fístula arteriovenosa (FAVI)
• Entrenament i educació sanitària en el pacient i cuidador en tractament de DP
• Recomanacions a l’alta del pacient amb síndrome nefròtic
• Recomanacions al pacient amb tractament immunosupressor 

Què has de tenir en compte si has tingut lupus i has rebut l’alta hospitalària?

Els pacients que han tingut lupus i han rebut l’alta hospitalària han de tenir en compte una sèrie d’indicacions a l’hora de restablir el ritme de vida habitual:

• Protecció de la pell: és aconsellable protegir la pell de l’exposició solar, sobretot a l’estiu, mitjançant l’ús de fotoprotectors cutanis d’alta protecció així com l’ús de gorres per cobrir el cap. En el cas que hi hagi lesions cutànies, cal comunicar-ho al metge.
• Sistema articular: cal mantenir un nivell d’activitat física adequat a la capacitat física de cada pacient (caminar, nedar, fer ioga, taitxí...).
• Sistema renal: s’ha de seguir una dieta baixa en sal (disminuint la quantitat de sal dels àpats així com evitant aliments curats, envasats en llaunes, els aperitius salats, etc.).
• Realització d’activitats de lleure: fer activitats que permetin mantenir una vida social activa i, en cas que aparegui la fatiga, planificar-les de manera espaiada.

És important prendre la medicació sempre segons la prescripció del personal mèdic i visitar-lo si es presenten els símptomes següents:

• Febre (temperatura > 38 °C)
• Cames o peus inflats
• Pressió sanguínia alta
• Augment de la freqüència cardíaca en repòs
• Dificultat per respirar
• Dolor articular
• Problemes visuals
• Estat d’ànim depressiu 

Què has de tenir en compte si tens infeccions osteoarticulars resistents? 

D’una banda, en el moment que els pacients reben l’alta, el personal d’infermeria els proporcionarà tot el suport i l’educació necessaris perquè puguin tenir cura de la ferida de manera autònoma. La majoria de pacients porta fixadors externs que necessiten cures diàries, per la qual cosa, el personal sanitari destacarà la importància de la higiene en la zona infectada, que ha de ser netejada diàriament i curada amb l’apòsit pautat.

En el cas dels pacients que no són autònoms i no tenen cap familiar o cuidador referent per a les cures, es contactarà amb el CAP de la zona (a través de la unitat de PREALT) per tal de poder fer les cures amb la infermera referent. Si els pacients porten medicació endovenosa es contactarà amb la Unitat d’Hospitalització a Domicili per fer el seguiment i el tractament pertinents.

D’altra banda, cal explicar als pacients la importància de prendre la medicació pautada. En rebre l’alta, a la majoria de pacients se’ls recepten antibiòtics orals de llarga durada (pautats per la Unitat de Malalties Infeccioses) i se’ls recorda la importància de mantenir un horari fix i que no s’han d’oblidar de prendre la medicació.

Així mateix, se’ls recorda la importància de dur uns hàbits saludables, com ara:

• Una bona hidratació
• Una bona alimentació (basada en una dieta proteica)
• L’abandonament dels hàbits tòxics (si se’n tenen), com ara l’alcohol i el tabac

Què has de tenir en compte per prevenir el virus del Zika?

Les recomanacions per prevenir la infecció del virus del Zika s’adrecen especialment a les dones embarassades o que estiguin pensant quedar-s’hi a curt o mitjà termini. La possibilitat de transmetre la infecció al fetus fa que el col·lectiu més sensible sigui, per tant, el de les embarassades. Per aquest motiu es recomana:

• Que s’eviti viatjar a països amb risc de contagi durant l’embaràs.
• Que s’informi el professional de la salut, en el cas que l’estada en alguna d’aquestes zones ja s’hagi produït.
• Que es faci servir preservatiu durant tot l’embaràs si ha estat la parella sexual la que ha viatjat a països susceptibles de la transmissió del virus del Zika.

La prevenció de picades de mosquits

• Cal vestir-se amb peces de roba que cobreixin la major part del cos i dur barret durant tot el dia per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
• S’han de fer servir repel·lents autoritzats seguint les instruccions d’aplicació i reaplicació del fabricant indicades en el prospecte del producte.
• Cal evitar les estades innecessàries a l’exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).
• S’ha de dormir en allotjaments amb aire condicionat, ja que els mosquits tendeixen a evitar el clima fred, o col·locar mosquiteres en el llit i les portes i finestres.

La prevenció de la proliferació de mosquits

Una altra mesura de prevenció és evitar la proliferació dels mosquits, que es pot fer a partir d’una detecció i revisió periòdica dels llocs on es reprodueixen aquests insectes. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures s’han de centrar, segons el cas, a:

• Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que hi pugui haver en els subsols dels habitatges.
• Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
• Buidar o renovar l’aigua setmanalment en el cas d’objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i cobrir, amb una tapa o tela mosquitera prima, els que no es puguin buidar.
• Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, les basses i els estanys.

Què has de tenir en compte si pateixes bronquiolitis aguda?

La bronquiolitis aguda és una infecció del tracte respiratori inferior habitual en infants més petits de dos anys. Aquesta infecció, produïda pel VRS, es manifesta amb símptomes catarrals lleus o moderades, tot i que si no es tracta, pot anar progressant i provocar quadres greus de bronquiolitis o pneumònies.

Els símptomes de la bronquiolitis aguda poden variar segons l’edat del pacient:

• En adults i la majoria d’infants sans: símptomes respiratoris de les vies altes (rinitis, tos lleu, sibilàncies lleus)
• En lactants i prematurs: habitualment, símptomes respiratoris de les vies baixes (bronquiolitis, pneumònia)

La transmissió d’aquest virus es pot produir per dues vies:

• Directament: pel contacte amb secrecions d’un individu infectat (mitjà humit)
• Indirectament: pel contacte amb superfícies, com ara mobles (per exemple, exposats a secrecions infeccioses)

Les mesures preventives per evitar la transmissió d’aquest virus són:

• La higiene de mans: cal rentar-se les mans abans de tocar l’infant.
• S’han de netejar les joguines, sobretot després que les hagin utilitzat altres infants o adults malalts.
• Cal rentar bé els estris personals (plats i biberons) i fer servir material específic per a l’infant diferent del dels adults.
• Cal usar mocadors d’un sol ús (de paper) i llençar-los immediatament (no reutilitzar-los).
• S’ha d’evitar el contacte físic de l’infant amb persones amb símptomes respiratoris o febre. Es pot evitar la infecció si ens mantenim a una distància d’1,8 m de la persona amb símptomes.
• S’han d’evitar els entorns tancats i les aglomeracions.
• S’ha d’evitar l’exposició al fum del tabac.
• Cal promoure la lactància materna, ja que protegeix de les infeccions.

L’hospitalització és més habitual en els infants que pertanyen a grups d’alt risc:

• Infants que han nascut prematurs
• Infants amb malalties pulmonars cròniques
• Infants amb cardiopaties congènites

En els casos anteriors s’aconsella administrar una profilaxi amb palivizumab, perquè està comprovat que redueix les hospitalitzacions per VRS.

Sobre el palivizumab

• És una immunització passiva que prevé la infecció per VRS (no és una vacuna).
• No acostuma a tenir efectes adversos i no interfereix en el calendari vacunal.
• Cal vetllar per al bon compliment de les dosis, ja que cada dosi té un efecte aproximat de 30 dies.
• S’ha d’administrar per un professional sanitari en una consulta hospitalària (no es pot administrar en un centre d’atenció primària).
• S’haurà d’administrar una dosi que variarà segons el pes de l’infant, un cop al mes durant el període epidèmic (cinc dosis en total) i mitjançant una injecció intramuscular a la cara i/o anterolateral de la cuixa.

Què has de tenir en compte si tens sarcomes i altres tumors musculoesquelètics o tens cura d’algú que en té?

És important seguir una sèrie de consells relacionats amb l’estil de vida i el tractament. Els més importants són:

• L’alimentació i la hidratació: s’aconsella seguir una dieta saludable i equilibrada, que aporti els aliments necessaris, proteics i calòrics.
• El control de l’eliminació urinària i fecal: hi ha tendència al restrenyiment causat per la medicació pel dolor (mòrfics o derivats), per això es recomana una dieta rica en fibra.
• Els hàbits poc saludables: s’han d’evitar els hàbits com ara fumar, beure o prendre altres tòxics,
• La hidratació i vigilància de la pell: normalment la pell queda molt fràgil i deteriorada pels efectes dels tractaments agressius.
• El control de les ferides postcirurgia: es recomana fer la higiene amb sabó poc agressiu i hidratar bé la pell.
• Els efectes secundaris (localitzats i sistèmics) de la medicació: s’han de controlar i evitar efectes com ara les nàusees, els vòmits, les diarrees, la descamació de pell, el prurit...
• L’educació en la mobilització d’extremitats: de vegades hi ha casos d’amputació i de síndrome del membre fantasma.
• La màxima potenciació de l’autonomia del pacient amb la nova situació i proporcionar els estris necessaris: crosses, caminadors, cadira de rodes...
• El control del dolor: medicació, tècniques de relaxació, control de la respiració, tècniques de mobilització i estalvi d’energia.
• L’educació en la prevenció de lesions i caigudes: cal portar calçat adequat, adaptar l’espai en el domicili (eliminació de barreres), caminar amb seguretat, dur roba còmoda...
• El control de les infeccions: s’ha de vigilar la temperatura i els símptomes, ja que no s’ha d’oblidar que s’està en una situació d’immunodepressió.
• La insistència en la importància de la higiene bucal.
• La informació i avaluació de la correcta presa de la medicació.
• La vigilància i control de “port-a-cath”, si se n’és portador.
• Dormir de nit i descansar durant el dia per facilitar el descans nocturn.
• El suport professional al pacient, a la família o al cuidador més directe: cal proporcionar la informació necessària, adequada i de forma entenedora del procés de la malaltia i de les cures. Cal facilitar el suport en format paper i que altres tipus de professionals puguin donar també el seu suport.
• El respecte per l’autonomia i la presa de decisions del pacient.
• La informació sobre el document de voluntats anticipades.