Malaltia de Crohn
La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria crònica intestinal que comporta lesions de forma recurrent a qualsevol lloc del tub digestiu. Afecta especialment persones joves que presenten episodis de símptomes estomacals com ara diarrea, dolor abdominal, febre, sang a les deposicions o fístules. La malaltia de Crohn provoca diversos problemes de salut que poden comportar canvis en els àmbits personals, socials i familiars de la vida dels pacients.
Els símptomes
Els canvis en l’estat de salut depenen directament:
- Dels símptomes orgànics de curs crònic, com ara el dolor abdominal o la febre.
- Del tractament: la seva eficàcia, els efectes adversos, les conseqüències de la cirurgia o la necessitat d’ostomies.
- I de com ho viu cada persona segons la seva personalitat, cultura o religió.
Per tots aquests canvis el malalt pot sentir que perd qualitat de vida i que ha de visitar el metge amb freqüència.
La cura dels pacients amb aquesta malaltia requereix una aproximació multidisciplinària centrada en les seves necessitats per evitar la reiteració dels pacients. Per això s’atenen en unitats especialitzades, com ara la Unitat d’Atenció Crohn-Colitis de l’Hospital Vall d’Hebron.
La malaltia es presenta en forma de brots. És a dir, que els símptomes solen alternar períodes d’activitat, en què el pacient es troba malament (que anomenem “brots”) amb d’altres en què la malaltia s’apaga (els anomenem “fases de remissió”).
Els símptomes que se solen presentar amb més freqüència en un brot d’aquesta malaltia són:
- Símptomes digestius: dolor abdominal, diarrea o emissió de sang i/o moc en la femta
- Símptomes no digestius: anèmia, lesions a la pell, inflamació articular o aftes bucals
A qui afecta la malaltia de Crohn?
La malaltia de Crohn té una incidència d’1 a 10 pacients, 100.000 habitants l’any i una prevalença de 300 pacients per 100.000 habitants. Pot aparèixer a qualsevol edat, encara que és més freqüent en adults joves de 20 a 40 anys. Afecta tant homes com dones, que presenten factors de predisposició com ara tabaquisme, familiars de primer grau amb malaltia de Crohn o una microbiota fecal alterada.
El diagnòstic
Per fer el diagnòstic, el metge es basa en la suma de símptomes que el porten a demanar les proves complementàries que identifiquen i localitzen les lesions en el budell.
La prova més important és la colonoscòpia, que consisteix en la introducció d’un tub flexible per l’anus que permet visualitzar l’interior del budell i mitjançant el qual es poden obtenir biòpsies. També es fan servir proves radiològiques com ara la ressonància o la TAC. Els resultats de les biòpsies serveixen per confirmar el diagnòstic.
El tractament habitual
La base per a la recuperació és el tractament farmacològic, que ha millorat molt en els darrers anys, i l’adopció d’hàbits de vida saludable.
Pel que fa al tractament, hi ha diverses opcions, com ara els corticoides, immunosupressors i agents biològics, que es fan servir tenint en compte l’activitat o la localització de la malaltia, i segons les complicacions que pugui presentar. El més important, un cop acordat el tractament amb l’especialista és no deixar-lo, ja que això implicaria recaigudes i un mal control de la malaltia.
