Trasplantament hepàtic

El fetge és un òrgan vital que realitza funcions essencials com la desintoxicació de la sang, la producció de proteïnes i l'emmagatzematge d'energia. Quan deixa de funcionar correctament a causa de malalties greus, el trasplantament hepàtic esdevé l'única opció terapèutica viable per restaurar la salut del pacient.

A qui va dirigit?

El trasplantament hepàtic està indicat per a pacients que presenten signes evidents de deteriorament de la funció hepàtica, en determinats tumors hepàtics i en algunes malalties metabòliques seleccionades. 
Alguns dels símptomes que poden indicar una insuficiència hepàtica greu inclouen:

• Icterícia: color groguenc de la pell i els ulls causat per l'acumulació de bilirubina.
• Ascites: acumulació de líquid a l'abdomen, que pot provocar inflor i dificultat respiratòria.
• Encefalopatia hepàtica: alteracions cognitives com desorientació, confusió i canvis en el comportament.
• Fatiga extrema: sensació persistent de cansament i feblesa.
• Hemorràgies digestives: sagnat gastrointestinal provocat per varius (esofàgiques, gàstriques, rectals) degut a hipertensió portal
• Pruïja intensa: picor persistent deguda a l'acumulació de toxines.

Aquest procediment es realitza en pacients amb insuficiència hepàtica greu, sigui per malalties hepàtiques cròniques com la cirrosi, hepatitis fulminant o malalties metabòliques. En el cas de pacients pediàtrics, la causa més freqüent és l'atrèsia de vies biliars.

Com es realitza?

Avaluació prèvia

Abans de ser considerat per a un trasplantament hepàtic, el pacient ha de passar per una sèrie d'exàmens mèdics per determinar si és un candidat adequat. Aquesta fase inclou anàlisis de sang per avaluar la funció hepàtica i detectar possibles infeccions o trastorns immunològics. També es realitzen estudis d'imatge com ecografies, ressonàncies magnètiques o tomografies per examinar l'estat del fetge i altres òrgans. En alguns casos, pot ser necessària una biòpsia hepàtica per obtenir informació detallada sobre el dany hepàtic. A més, es duen a terme avaluacions per altres especialitats (cardiologia, nefrologia, pneumologia, anestèsia...) per garantir que el pacient pot suportar la cirurgia, així com consultes amb especialistes en nutrició, psicologia i treball social per valorar la preparació general del pacient.

Tipus de trasplantament hepàtic

• Trasplantament de donant cadàver: es trasplanta un fetge sencer o una part d'un fetge procedent d'un donant que ha mort. Un fetge donat a vegades es pot dividir en dues parts per a ser trasplantat a dos pacients, normalment un adult i un infant (Split).
• Trasplantament de donant viu: un familiar o persona compatible dona una part del seu fetge.

Cirurgia

• Extracció i preparació de l'implant: en el cas de donant cadàver, es realitza l'extracció de l'òrgan i es prepara per al trasplantament. En el cas de donant viu, es realitza una hepatectomia parcial per obtenir una porció del fetge del donant.
• Implantació del fetge nou: un cop retirat el fetge malalt, es connecten les estructures vasculars (artèria hepàtica, vena porta i venes hepàtiques) i la via biliar del nou fetge al receptor.

Després de la cirurgia, el pacient roman a la Unitat de Cures Intensives (UCI) durant els primers dies per un control exhaustiu i, posteriorment, inicia la seva recuperació a planta amb seguiment periòdic per part de l'equip mèdic.

Riscos

Com qualsevol cirurgia major, el trasplantament hepàtic comporta riscos com:

• Rebuig de l'òrgan trasplantat.
• Infeccions degudes a la immunosupressió.
• Complicacions vasculars o biliars.
• Necessitat de trasplantaments addicionals en cas de fallada de l'òrgan trasplantat.

Seguiment posterior

Després de la cirurgia, el pacient necessita un control meticulós amb:

• Tractament immunosupressor per evitar el rebuig.
• Controls periòdics per analitzar la funció hepàtica.
• Canvis en l'estil de vida, incloent-hi una dieta equilibrada i mesures preventives contra infeccions.
• Manteniment d'una hidratació adequada per ajudar a la funció hepàtica.
• Evitar el consum d'alcohol i aliments grassos per reduir l'estrès sobre el fetge trasplantat.
• Fer activitat física regularment, adaptada a les condicions del pacient, per afavorir la recuperació i el benestar general.
• Evitar l'exposició a infeccions mitjançant bones pràctiques d'higiene i evitant el contacte amb persones malaltes.
• Assistir a totes les consultes mèdiques de seguiment per assegurar el bon funcionament del nou fetge.