La pandèmia de la COVID-19 posa a prova Vall d’Hebron

Desembre del 2019. Comencen a arribar notícies d’un estrany virus a la Xina. Març del 2020. El confinament obligatori sacseja la societat. I l’Hospital Universitari Vall d’Hebron afronta el repte més important de la seva història transformant-se en un hospital dedicat exclusivament a la COVID-19.  

Aquell 2020 un hospital terciari com Vall d’Hebron, amb 122 especialitats, va convertir-se en un hospital d’una única patologia: pneumònies per COVID-19. Si bé l’1 de març de 2020 va ingressar a Vall d’Hebron el primer pacient amb COVID-19, el SARS-CoV-2 va posar a prova la capacitat d’adaptació i anticipació dels i les professionals de Vall d’Hebron: ja a finals de gener es creava un comitè de coordinació format per l’equip directiu i els líders de les especialitats més directament implicades i s’elaboraven protocols d’actuació i plans de contingència que projectaven fins a una dotzena d’escenaris diferents.

La pandèmia va sacsejar moltes vides. I va posar a prova els sistemes sanitaris. Vall d’Hebron, l’hospital més gran de Catalunya, va fer front al repte gràcies al talent, esforç i treball en equip dels seus professionals.  

Les xifres de pacients atesos reflecteixen la dimensió de la pandèmia: 2.096 pacients van ser atesos a l’Hospital a la primera onada de la COVID-19, 341 dels quals van estar ingressats a l’UCI, que va arribar a ser la més gran de l’Estat. En total, Vall d’Hebron ha atès 8.541 fins al final de la setena onada, el 2022, 1.826 dels quals van passar per l'UCI.

El març de 2020, Vall d’Hebron va passar dels 56 llits de l’UCI estructural a 186 llits per a pacients crítics en dues setmanes. Vall d’Hebron va fer una expansió amb tretze UCI noves tot habilitant nous espais com l'antiga UCI, en desús fins llavors, l'espai de Simulació o la nova àrea d'Hemodiàlisi: les presses de buit, aire comprimit i oxigen encara hi són i poden tornar a fer-se servir en cas necessari. També va posar en marxa el Pavelló Salut, situat al Pavelló del Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d’Hebron i que en primer terme va acollir pacients no crítics i després la rehabilitació dels pacients i un Hospital de Dia Polivalent. Posteriorment, es va construir l’edifici Garbí per atendre pacients amb COVID-19 aguts i crítics, gestionat per l'Hospital i situat al Parc Sanitari Pere Virgili. L’Edifici Garbí, llegat de la pandèmia, ha adquirit nous usos, com ara potenciar l’abordatge dels i les pacients amb malalties neurodegeneratives. A principis d’abril es va assolir un pic de la pandèmia en què es va arribar a intubar de mitjana a Vall d’Hebron un pacient per hora. 

La crisi sanitària provocada per la pandèmia va accelerar la reforma del Servei d’Urgències, que s’havia iniciat uns mesos abans de la irrupció del virus. El nou model de gestió, orientat a agilitzar l’atenció i oferir una assistència integral, flexible, més personalitzada i en un entorn més amable per als pacients i les seves famílies, va accelerar-se amb l’arribada de la pandèmia. 

Pel que fa a la relació amb el territori, destaca l’actuació a les residències de gent gran, on els equips d’infermeria i dels serveis de Malalties Infeccioses i de Medicina Preventiva i Epidemiologia, alineats amb l’Atenció Primària de l’AIS-BCN Nord, van fer una important actuació de cohortització. Vall d’Hebron, amb el Servei d'Obstetrícia i Ginecologia al capdavant, també va ser centre de referència per a les gestants amb COVID-19 de tota Catalunya que requerien ingrés. A la cinquena onada, del 15 de juliol fins al 15 de setembre de 2021, del total de 924 pacients que va atendre Vall d’Hebron un 15,1% van ser dones embarassades, un percentatge mai assolit, que va acabar amb la recomanació de vacunar aquest col·lectiu. Així mateix, el Servei de Psiquiatria va tenir una participació decisiva en el desenvolupament d’una Web App GestioEmocional creada pel Servei Català de la Salut per a la gestió emocional de la ciutadania en el context de la COVID-19. 

No tota la pressió va ser assistencial: en aparèixer el SARS-CoV-2, els Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron van bolcar la seva expertesa i recursos tècnics i humans en desenvolupar una tècnica diagnòstica per a un virus nou, ja que en un primer moment no es disposava de cap reactiu diagnòstic ni tècnica comercialitzada. Els tècnics van concentrar els esforços en el processament de les mostres de SARS-CoV-2, que en un principi es feia de forma molt manual. En l’actualitat, els Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron processen unes 150 mostres diàries, que van ascendir fins a 6.000 mostres al dia el 2020, uns mesos després de l’inici de la pandèmia. El personal es va ampliar i va anar incorporant-se nova maquinària, com ara robots per a la realització de proves massives PCR, per fer front al volum de mostres. L’automatització i informatització dels Laboratoris Clínics és un altre llegat de la pandèmia. 

Aquestes són algunes de les dades que reflecteixen l’enorme dimensió de la pandèmia i els reptes que van afrontar els i les professionals de Vall d’Hebron. La pandèmia, però, no s’explica només amb xifres. La pandèmia s’explica també amb els sacrificis personals que van fer molts professionals, allunyats de la seva família o dormint en habitacions separades en arribar a casa; en la creació d’equips assistencials amb diferents rols professionals, que va ser el germen del futur model per àrees de coneixement; en el suport i els vincles creats amb els pacients que passaven dies, setmanes o mesos ingressats a l’hospital; en les centenars i milers d’històries humanes, a vegades amb un final trist, que són el llegat més important de l’època més intensa que ha viscut Vall d’Hebron.   

La gestió que l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va fer de la crisi sanitària va ser reconeguda fins i tot per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que la va considerar exemplar. 

En aquest enllaç trobareu un recull d’imatges de la tasca dels i les professionals de Vall d’Hebron durant la pandèmia de la COVID-19.