El Dr. Guillermo Orti importa coneixements del Memorial Sloan Kettering de Nova York a la consulta de trasplantaments de progenitors hematopoètics de Vall d'Hebron

Com a l'anunci dels torrons, el Dr. Guillermo Orti, hematòleg de la Unitat de Trasplantament de Progenitors Hemopoètics del Servei d'Hematologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha tornat a casa per Nadal, després de vuit mesos de formació a l'estranger. És un dels deu professionals becats a la primera edició de les estades formatives a centres internacionals d'excel·lència, amb les quals Vall d'Hebron ha estrenat un programa que té per objectiu generar coneixement nou i d'impacte per a l'hospital.

Ara que arrencarà la segona edició el Dr. Guillermo Orti ens relata la seva experiència en un dels hospitals més punters i amb més referències literàries del món: el Memorial Sloan Kettering Center de Nova York. En parla Joan Didion, en el seu meravellós "L'any del pensament màgic" i també Paul Auster, un dels escriptors més arrelats a Nova York, a "Brooklyn follies", ara convertit en pacient. Precisament, la seva dona, l'escriptora Siri Hustvedt, quan va anunciar que Paul Auster patia càncer, reflexionava sobre una malaltia que és diferent per a cada persona. "Tots els cossos són iguals i no hi ha dos iguals", deia. Ho sap el Dr. Guillermo Orti. Com a hematòleg, la seva especialitat és la malaltia de l'empelt contra el receptor (EICR), una complicació posterior al trasplantament de progenitors hematopoètics, que pot afectar fins al 50 % dels pacients i va lligada a un pitjor pronòstic. Per què afecta uns pacients i altres no? Com avançar en el seu diagnòstic? Es pot evitar? I tractar? El Dr. Guillermo Orti busca respostes a aquestes preguntes a la consulta de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron a la que portarà aprenentatges d'aquests mesos al Memorial Sloan Kettering.

El trasplantament de progenitors hematopoètics és un tractament mèdic que es fa quan algú té problemes amb les cèl·lules de la sang. Aquestes cèl·lules s'anomenen progenitors hematopoètics i es troben a la medul·la òssia, que és l'interior dels ossos. En aquest procediment, es prenen cèl·lules saludables de la medul·la òssia o de la sang d'un donant compatible i es transfereixen a la persona que necessita el trasplantament. Aquestes noves cèl·lules poden ajudar a substituir les cèl·lules de la sang malaltes o danyades. Seria com canviar les peces defectuoses d'un cotxe amb peces noves per fer-lo funcionar millor. Així, el trasplantament de progenitors hematopoètics pot ser una manera de tractar malalties de la sang com la leucèmia o altres problemes que afecten aquestes cèl·lules.

-Què t'ha empentat a participar en la I Edició del Programa de Participació en estades formatives a centres d'excel·lència internacional?

-La meva motivació principal va ser guanyar coneixement sobre la malaltia de l'empelt contra receptor (EICR), que és una complicació posterior al trasplantament de progenitors hematopoètics que afecta fins al 50 % i va lligada a un pitjor pronòstic dels pacients.

-Per què esculls el Memorial Sloan Kettering Center?

-És un centre de referència mundial on tenen una unitat molt interessant que combina molt bé la part preclínica i la clínica. Aquesta aliança ajuda a desenvolupar nous tractaments. A la part preclínica, disposen d'un laboratori transversal centrat en la malaltia de l'empelt contra el receptor, en el qual he pogut treballar. Compten amb una especialitat en la patologia inflamatòria intestinal. Els coneixements que estic adquirint es poden extrapolar al diagnòstic i tractament de malalties de caràcter inflamatori. A Vall d'Hebron, tenim una consulta per a aquests pacients que portem amb la Dra. Laura Fox, la Dra. Ariadna Pérez i la Dra. Brigitte Sola, amb les quals treballarem aquests nous coneixements per avançar tant en la gestió com en el tractament dels pacients diagnosticats amb aquesta malaltia a la nostra institució.

-Quins coneixements t'emportes?

-Durant el temps que he estat realitzant l'estada, de març a desembre, he adquirit coneixements bàsics de la fisiopatologia de la malaltia, coneixements sobre el tractament d'aquests pacients i, per descomptat, també he conegut de prop el sistema sanitari dels Estats Units i d'una gran institució com és el Memorial Sloan Kettering Cancer Center. M'emporto una visió global sobre la malaltia de l'empelt contra el receptor i noves eines.

-Com planteges aplicar els nous coneixements al teu retorn a Vall d'Hebron?

-Reconsiderarem la consulta de la malaltia de l'empelt contra receptor, ja oberta i en funcionament des de fa dos anys. Crec que hem de potenciar l'accés a nous fàrmacs, sobretot en pacients refractaris, i potenciar que aquest accés sigui precoç. Espero que en un futur hi hagi col·laboracions amb el programa de trasplantament del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, i que això faciliti aquest accés a aquests fàrmacs als pacients del nostre centre. D'altra banda, espero que la meva formació al Memorial Sloan Kettering Cancer Center em permeti iniciar una línia d'investigació sobre la malaltia de l'empelt contra receptor a la nostra institució.

-I tu què has exportat de Vall d'Hebron?

-Quan es treballa en equip sempre s'aporta una part. Crec que és enriquidor per a les institucions rebre rotants externs, que sempre aporten una visió diferent del tema. En el meu cas particular, a més de compartir coneixements sobre el nostre sistema sanitari, he participat activament en el desenvolupament de protocols d'investigació.

-Has vist alguna manera de treballar que podríem importar a Vall d'Hebron per millorar?

-Crec que hem de potenciar l'abordatge multidisciplinari als pacients. En el nostre entorn, ja ho realitzem, però no ho tenim estandarditzat com en altres centres. Està clar que això requereix un esforç per part de tots, i que la decisió final ha de dependre del facultatiu responsable, però hem de potenciar el paper d'altres professionals de la salut en la cura del pacient. El nostre sistema de salut en aquest sentit és bastant diferent. També m'ha agradat la manera que tenen les institucions de fer l'aterratge als nous arribats, és un model poc europeu, però que crec que facilita que els treballadors en un hospital se sentin representats i més lligats al centre.

-Recomanaries l'estada a altres companys de Vall d'Hebron?

-Sense dubte, tant en la institució com en la unitat de malaltia de l'empelt contra receptor en la qual estic fent l'estada.