Electroencefalograma
L'electroencefalograma (EEG), és un registre de l'activitat elèctrica del cervell. Per a la pràctica de l'EEG es col·loquen sobre la pell del pacient diferents elèctrodes per al registre de l'activitat.
Es fa l'EEG sota diferents condicions: Amb el pacient adormit o bé sota estímuls com pot ser un llum intermitent o després de respirar profundament per induir canvis metabòlics que revelin l'existència d'un focus del cervell amb activitat elèctrica anòmala.
Per a qué serveix?
Hi ha diferents tipus d'ones en l'EEG; segons la seva freqüència i amplitud. L'EEG normal d'una persona sana mostra les anomenades ones alpha amb una freqüència de 8 a 12 Hz, i un voltatge de 50 microvolts. De la mateixa manera, es descriuen i detecten ones beta o delta que corresponen a diferents patologies.
Les malalties neurològiques que es beneficien de l'EEG són:
L'epilèpsia, els tumors cerebrals, els abscessos cerebrals, i els traumatismes, les malalties vasculars cerebrals com els infarts i les hemorràgies.
També té aplicació l'EEG en el moment de la neurocirurgia per detectar i distingir les parts sanes de les malaltes.
Com es fa?
Amb la col·locació de sensors (elèctrodes) en diferents parts del crani. Acostuma a durar uns minuts i en ser una exploració no invasiva permet repetir-la cada vegada que calgui.
L'EEG és una prova de rutina, que no presenta cap risc i que es pot repetir múltiples vegades en el curs d'una malaltia neurològica.
Alternatives
Les proves d'imatge cerebral són també útils i sumades a l'E.E.G. permeten precisar el diagnòstic i el tractament.