Consells de salut per als pacients amb malalties glomerulars complexes

Què has de tenir en compte si tens una malaltia glomerular complexa o tens cura d’algú que la té?

 D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cos a través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci. 

D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, la necessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.

Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris. 

Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor,  això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.

Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:

• L’hemodiàlisi
• La diàlisi peritoneal
• El trasplantament renal

Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà  a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.

La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:

• Mantenint els nivells de glicèmia (sucre a la sang) i de pressió arterial dins dels límits de normalitat
• Evitant els hàbits tòxics
• Fent exercici físic moderat
• Evitant l’obesitat

A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:

Mesures dietètiques que cal prendre

S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:

• La sal. Com a substitutius es poden fer servir els elements següents per eliminar-ne o reduir-ne el consum:
  • Fer servir hortalisses per condimentar: api, all, porro, ceba, tomàquet, pastanaga.
  • Afegir herbes aromàtiques i espècies: si l’herba aromàtica és seca, es val més afegir-la-hi al final de la cocció, ja que se n’aprofitarà més el sabor.
  • Aromatitzar els olis.

• El potassi. Es pot treure part del potassi dels aliments amb:
  • Aigua: un cop pelats i tallats els aliments, els posem en remull. Com més temps estiguin en remull i més petits en siguin els trossos, més potassi perdran. També es poden rentar diverses vegades, canviant l’aigua.
  • L’ebullició: en bullir els aliments els traiem el potassi, ja que aquest queda a l’aigua. Per tant, cal evitar consumir l’aigua de la cocció. És millor canviar l’aigua després de 10-15 minuts d’estar els aliments en ebullició per una aigua neta que també estigui bullint.
  • Aliments congelats: les verdures i hortalisses congelades tenen menys potassi que les fresques, tot i que conserven moltes de les seves propietats.
  • Aliments en conserva: com que estan en líquid, el potassi es queda al líquid de la conserva i l’aliment en conté menys. Aquest líquid s’ha de llençar.

• Les proteïnes. Tot i que són necessàries per a la reparació i formació de cèl·lules i teixits així com per al bon funcionament del sistema immunitari:
  • Es desaconsella el consum de llegums i fruits secs perquè contenen molta quantitat de potassi.

• Els líquids. Cal adequar les necessitats d’ingesta de líquids en cada cas particular:
  • Disminuint la sensació de set.
  • Bevent només quan es té set i fer-ho en un got petit.
  • No tenint l’hàbit de beure.
  • Prenent la medicació amb els líquids dels àpats i amb la menor quantitat possible.
  • Emprant rodanxes de cítrics per estimular la salivació i humitejar la boca.
  • Afegint unes gotes de vinagre a l’aigua.
  • Mastegant xiclet sense sucre.
  • Afegint unes gotes de llimona als glaçons abans de posar-los al congelador.
  • Congelant trossets de fruita.
  • Reduint el consum de refrescos tipus cola, taronjada, etc., i substituint-los per te fred o llimonada feta a casa.
  • Evitant la ingesta d’alcohol.

Mesures farmacològiques que cal prendre

• És possible que els pacients hagin de prendre els mateixos medicaments que els pacients que fan tractament de diàlisi. Alguns dels fàrmacs poden ser:
  • Hipotensors: fàrmacs per disminuir la pressió arterial (inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina o bloquejadors dels receptors d’angiotensina).
  • Corticoesteroides: més coneguts com a esteroides, són medicaments antiinflamatoris.
  • Immunosupressors: fàrmacs que inhibeixen el sistema immunitari.

• Es poden prendre medicaments que ajudin els pacients a alleujar els símptomes,  com ara la picor, els dolors, etc.

• Es poden adoptar altres mesures, com ara:
  • Evitar el consum d’antiinflamatoris no esteroides (AINE).
  • Evitar el contacte amb dissolvents orgànics i substàncies contaminants, com ara el mercuri.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Cura de l’orifici i del catèter de diàlisi peritoneal (DP)
• Cura del catèter central tunelitzat
• Cura de la fístula arteriovenosa (FAVI)
• Entrenament i educació sanitària en el pacient i cuidador en tractament de DP
• Recomanacions a l’alta del pacient amb síndrome nefròtic
• Recomanacions al pacient amb tractament immunosupressor