Càncer de pròstata
El càncer de pròstata és el tumor que es diagnostica més sovint en els homes adults de països desenvolupats amb llarga esperança de vida. Es tracta d’un creixement atípic i descontrolat de les cèl·lules que formen la glàndula prostàtica.
Si no es tracta, les cèl·lules canceroses de la pròstata poden acabar propagant-se i envair parts distants de l’organisme, especialment els nòduls limfàtics i els ossos i causar tumors secundaris mitjançant un procés conegut com a metàstasi.
Fruit de l’alta sensibilització de la població envers aquest tumor i de les facilitats per establir la seva sospita, mitjançant una anàlisi de sang i un tacte rectal, un 90 % dels casos són diagnosticats al nostre país en fase localitzada de la malaltia.
Quina n’és la causa?
Els factors de risc en el desenvolupament de la malaltia inclouen:
- Edat. Com més gran sigui un home, més possibilitats tindrà que li diagnostiquin càncer de pròstata.
- Historial familiar. Els homes amb un pare o germà que hagi tingut càncer de pròstata, principalment en edats no avançades, són més propensos a desenvolupar la malaltia. Sobretot si van ser diagnosticats abans dels 55 anys.
- Grup ètnic. El tumor és més freqüent en persones afrodescendents.
- Els factors genètics, com les mutacions de BRCA (també associades al càncer de mama i ovari), s’associen a un risc més gran de desenvolupar càncer de pròstata.
Signes i símptomes
Molts homes amb càncer de pròstata són asimptomàtics.
Sovint, el primer signe de la malaltia és una troballa casual d’un antigen prostàtic específic (PSA) elevat en una analítica rutinària. De vegades la malaltia pot produir símptomes locals en relació amb el creixement de la glàndula prostàtica que poden simular els provocats per la hiperplàsia benigna de pròstata. En aquests pacients, el dolor ossi sol estar relacionat amb estats més avançats de la malaltia.
Experimentar molèsties miccionals no significa necessàriament que patiu càncer de pròstata. Consulteu amb el metge si teniu qualsevol d’aquests símptomes per assegurar-vos que rebeu un diagnòstic i un tractament adequats.
Possibles problemes i/o complicacions
La realització de biòpsies de pròstata pot provocar algunes complicacions, que la majoria de les vegades se superen sense deixar seqüeles. Les més freqüents són:
- Sagnia: es pot presentar sang amb l’emissió de semen, orina o femta.
- Infecció urinària o prostàtica.
- Retenció urinària
Important/cal tenir en compte
Segons el grau d’agressivitat del tumor, l’uròleg sol·licitarà les proves d’imatge complementàries necessàries per conèixer l’estadi clínic de la malaltia. Les proves poden ser: una tomografia axial computada (TAC), una gammagrafia òssia, una ressonància magnètica multiparamètrica de pròstata o una tomografia per emissió de positrons (PET).
