Informa't de les malalties en què som especialistes

Paludisme

paludismo Vall d'Hebron

La malària o paludisme (termes sinònims: en països de parla anglesa s’utilitza exclusivament el terme malària) és una malaltia infecciosa causada per un paràsit tipus protozou anomenat Plasmodium.

Es transmet a través de la picada dels mosquits del gènere Anopheles. El mosquit actua com a vector o transmissor de la malaltia. Aquest mosquit pica un ésser humà infectat. Al seu interior el paràsit es reprodueix i es desenvolupa. Després, torna a picar un altre ésser humà sa al qual infecta.

 

Informació destacada

 

No es pot transmetre directament d’un ésser humà a un altre sense la presència del mosquit, excepte en casos de transfusions de sang infectada i a través de la placenta de la mare al fetus.

Els mosquits acostumen a picar durant les hores de poca llum: cap al tard, durant la nit i a trenc d’alba. Viuen tant en àrees urbanes com rurals. En l’època de pluges hi ha molts més mosquits i el risc de patir picades i contreure la infecció és més gran.

La malària està extingida al continent europeu des de fa més de 50 anys i els casos que s’observen són deguts a l’augment dels viatges a països endèmics per immigració, turisme, cooperació o negocis. El major nombre de casos es dona en immigrants que tornen als seus països d’origen per visitar els familiars. El motiu és que, encara que haurien de prendre les mateixes mesures de protecció que els turistes, normalment no les prenen. El 95% dels casos són importats de l’Àfrica, el 3% d’Àsia i l’1% d’Amèrica del Sud.

 

Els símptomes:

El temps d’incubació pot variar entre una setmana i més d’un mes. Per això, els símptomes poden aparèixer al cap de poc temps d’entrar en una zona endèmica i fins a uns quants mesos després d’haver-ne tornat.

Generalment els símptomes consisteixen en febre alta, calfreds, mal de cap, suors i dolors generalitzats de músculs i articulacions. Alguns pacients tenen aquests símptomes cada 2 o 3 dies, però d’altres tenen febre persistent. Si la malaltia no es diagnostica i es tracta adequadament, pot evolucionar de manera ràpida i amb risc per a la vida. L’aparició d’alteracions de la consciència, convulsions, coma, dificultat per respirar o hemorràgies són símptomes de mal pronòstic. Requereixen atenció mèdica immediata.

És molt important tenir en compte que qualsevol nen amb febre i antecedents de viatge a zona endèmica ha de ser sospitós de malària mentre no es demostri el contrari.

 

A qui afecta la malaltia?

La malària és freqüent en zones tropicals i subtropicals (als dos costats de la línia de l’equador). Els països en els quals la malària és endèmica han estat agrupats en 4 regions: Àfrica, Amèrica, Àsia-Pacífic i Orient Mitjà-Euràsia. L’Àfrica es caracteritza per tenir-ne més del 90% de la malària causada per Plasmodium falciparum, la més greu i mortal. Amèrica i Orient Mitjà-Euràsia es caracteritzen per estar dominades pel Plasmodium vivax. És una malària molt menys freqüent i amb menys mortalitat.

A la regió d’Àsia-Pacífic les infeccions barregen Pl. vivax i Pl. falciparum amb un nombre moderat de casos i de mortalitat. De manera general, les zones de més risc per als viatgers són l’Àfrica subsahariana, el sud-est asiàtic, Papua Nova Guinea i el subcontinent indi.

 

El diagnòstic

Es fa mitjançant la detecció del paràsit a l’interior dels eritròcits o amb tècniques de biologia molecular que detecten la presència del paràsit.

 

El tractament habitual

El tractament precoç és fonamental. Els fàrmacs que s’utilitzen a Europa són diferents dels que s’utilitzen en països d’alta endèmia com l’Àfrica. Segons la gravetat de la malaltia, pot requerir com a primera elecció determinats fàrmacs per via intravenosa. La malària greu es tracta habitualment en Unitats de Cures Intensives davant la previsió de complicacions serioses.

 

Les proves més habituals

En cas de sospita de malària, l’anàlisi de sang és fonamental. Si hi ha alteració de diferents òrgans, és necessària l’exploració individualitzada d’aquests òrgans; per exemple, tècniques d’imatge cerebral si hi ha afectació del sistema nerviós, que és molt freqüent en els casos greus.

 

Prevenció

En el cas de la malària, la prevenció és fonamental.

És imprescindible la presa de profilaxi contra la malària abans de viatjar a zones endèmiques, ja que és molt probable contreure la malaltia en cas de no fer-ho, perquè la picada de mosquit és pràcticament inevitable malgrat l’ús de repel·lents o mosquiteres.

La profilaxi ha de ser indicada pel metge en cada cas, ha de començar a prendre’s abans d’iniciar el viatge i s’ha de prolongar uns quants dies després de tornar.

 

 

Per centres

Serveis transversals

On es troba

Hospital Infantil i Hospital de la Dona

On es troba
     
Professionals relacionats
Sr. Albert
Cortés Borra
Supervisor d'Infermeria
Pediatria
Dr. Juan José
González López
Dr. Andrés
Antón Pagarolas
Dr. Mateu
Espasa Soley
Responsable/Coordinador
Microbiologia
Dr. Quique
Pérez
Sra. Irene
Ortiz Martinez
Sr. Luis
López Pérez
Infermer/a
Malalties Infeccioses