Informa't de les malalties en què som especialistes

Hepatitis aguda

Hepatitis Vall d´Hebron

 

L’hepatitis aguda consisteix en una inflamació aguda del fetge que fa que aquest no funcioni de manera correcta. Habitualment acostuma a estar produïda per virus, fàrmacs o altres tòxics.

Els símptomes són molt variables i moltes vegades passen inadvertits. Els més comuns són cansament, poca gana, nàusees, dolors musculars i febre. En ocasions apareix tint groc a la conjuntiva dels ulls i la pell (icterícia) i orina fosca (colúria). Els símptomes poden durar entre un i tres mesos, fins que es produeix la recuperació. Les hepatitis B i C es poden cronificar.

Informació destacada

 

L’hepatitis viral aguda és la causa més freqüent d’inflamació del fetge. Hi ha alguns virus que tenen marcada predilecció per infectar el fetge. Bàsicament en trobem cinc, que són els virus de l’hepatitis A, B, C, D i E. Els virus que amb més freqüència produeixen inflamació aguda del fetge són els virus de l’hepatitis A i B.

El virus de l’hepatitis A infecta sobretot nens i joves, de vegades sense símptomes i en general es cura espontàniament sense deixar seqüeles. Es contagia per mitjà de la via digestiva (aliments o begudes contaminades) o a través de persona a persona en un medi amb unes condicions higièniques pobres. Malgrat que és prevenible amb la vacunació, el millor mètode per evitar la transmissió de la malaltia és mantenir unes bones condicions higienicosanitàries

El virus de l’hepatitis B, quan es presenta de forma aguda, acostuma a afectar nens i adults joves no vacunats. En aquests casos, el mètode de transmissió acostuma a ser per via sanguínia i sexual. L’hepatitis per virus B es pot cronificar i, si no es tracta, pot produir fibrosi/cirrosi hepàtica (mort de les cèl·lules del fetge que són substituïdes per teixit cicatricial). L’hepatitis B també es pot veure relacionada amb l’aparició de càncer de fetge.

L’hepatitis B és així mateix prevenible mitjançant la vacunació.

 

L’hepatitis tòxica es deu a l’acció de determinats compostos químics, ja siguin naturals (p. ex. ingestió de bolets tòxics), d’origen industrial (p. ex. tetraclorur de carboni) o medicaments (p. ex. paracetamol en grans dosis).

 

A qui afecta la malaltia?

L’hepatitis A afecta nens i joves. Gràcies a les millores higienicosanitàries del país, en l’actualitat és infreqüent. La podem trobar en pacients que hagin viatjat recentment a països amb més incidència de la malaltia i també en persones que hagin tingut contacte amb ells.  Com dèiem, el mecanisme de transmissió és fecal-oral i es cura generalment sense cap complicació.

L’hepatitis B es transmet la majoria de les vegades per transmissió sexual o per via sanguínia (addictes a drogues per via endovenosa).  La transmissió a través de transfusió sanguínia està en l’actualitat molt controlada i pràcticament no es produeix. En zones en les quals la prevalença de la malaltia és molt alta (països asiàtics principalment), la manera més freqüent de transmetre l’hepatitis B és de mare a fill durant l’embaràs o en el part (transmissió vertical). En aquests casos de transmissió vertical, l’hepatitis B es cronifica en més d’un 90 % dels casos si no rep tractament adequat.

L’hepatitis tòxica es produeix per exposició a substàncies lesives per al fetge. Aquests tòxics poden ser fàrmacs, productes naturals o d’altres. En alguns casos, l’associació entre el tòxic i l’hepatitis està molt ben descrita i és esperable. En altres ocasions, es produeix una reacció no esperada (idiosincràsia). Finalment, hi ha fàrmacs que no produeixen toxicitat hepàtica llevat que s’administrin en dosis molt superiors a les normals (per exemple el paracetamol).

 

El diagnòstic:

El diagnòstic és principalment clínic (observació d’icterícia, orines fosques) i de laboratori (elevació dels enzims hepàtics i determinació viral positiva).

Així mateix, durant l’evolució de la malaltia es detecta l’aparició o evolució d’anticossos específics per a cada virus que determinen la resposta del pacient i la seva entrada o no en estat de cronicitat.

Amb l’ecografia abdominal podem veure si hi ha complicacions derivades de l’hepatitis aguda o excloure altres causes que poden donar símptomes similars.

 

El tractament habitual:

En general, no cal cap tractament específic per a l’hepatitis aguda, tret d’alguns casos produïts pel virus de l’hepatitis B i C. És important extremar la higiene personal per evitar el contagi a altres persones.

No es recomana una dieta específica (sempre que s’eviti el consum d’alcohol). Tampoc no s’ha de fer repòs al llit estricte (s’ha d’adequar l’activitat física a l’estat general del pacient).

 

Les proves més habituals:

Bàsicament són analítiques que revelen l’estat i l’evolució del fetge i la resposta que dona el pacient per a la curació. També les analítiques de sang poden revelar l’evolució cap a la cronicitat.

 

Prevenció:

La vacunació per als virus A i B és el millor tractament possible (incloses al calendari vacunal). No es disposa de moment de cap vacuna per al virus C.

L’hepatitis A es transmet per contacte fecal-oral (menjar i beguda contaminada i de persona a persona). La higiene alimentària és fonamental en aquest sentit.

Els mètodes anticonceptius de barrera (el preservatiu) permeten evitar el contagi de les malalties de transmissió sexual (entre elles l’hepatitis B i C).

En països on la malaltia és molt freqüent, moltes dones embarassades poden tenir la malaltia i transmetre-la als fills durant la fase final de l’embaràs o en el part. L’ús de la vacunació precoç +/- gammaglobulines contra el virus de l’hepatitis B pot prevenir la infecció del nen.

L’hepatitis tòxica es prevé amb la precaució a l’exposició dels diferents tòxics implicats.

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Fernando
Azpiroz Vidaur
Cap de Servei
Aparell Digestiu
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Sra. Julia
Salvador Lodosa
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Sra. Ana Elena
Ruiz Alcaraz
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Dra. Carolina
Malagelada Prats
Metge
Aparell Digestiu
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Dr. Josep
Pardos
Dra. Miriam
Almirall Bernabé
Metge
Medicina Interna
Dra. Josefina
Cortés Hernández
Metge
Medicina Interna
Malalties Sistèmiques
Sra. Ester
Navarro Correal
Infermer/a
Aparell Digestiu