Informa't de les malalties en què som especialistes

Diarrea crònica

Diarrea crònica

S’estima que més del 5% de la població pateix diarrea crònica, aquella que persisteix quatre setmanes o més, i que prop del 40% d’aquests subjectes són majors de 60 anys. La freqüència normal de les deposicions varia de tres vegades a la setmana a tres vegades al dia. La diarrea pot definir-se com una disminució de la consistència i augment de la fluïdesa de la femta, deposicions que causen urgència o malestar abdominal o un augment en la seva freqüència. La consistència de les deposicions es determina seguint l'escala de Bristol, una taula visual dissenyada que classifica les femtes segons la seva forma i pes en 7 grups. 

Informació destacada

Antecedents a tenir en compte de cara al diagnòstic

Cal valorar la presència de/d': 

  • Antecedents familiars de malalties com la celiaquia o la malaltia inflamatòria intestinal que poden presentar predisposició familiar.
  • Antecedents personals de viatges a zones endèmiques, pràctiques sexuals de risc i d’altres. 
  • Malalties sistèmiques o neurològiques que produeixen alteracions de la motilitat digestiva i que poden associar-se a la diarrea com, per exemple, la diabetis mellitus.
  • Antecedents de cirurgia gastrointestinal prèvia, com per exemple la colecistectomia i reseccions intestinals.
  • Ingesta de fàrmacs que poden produir diarrea com a efecte secundari o de xiclets i caramels amb contingut elevat de sorbitol.

 

Causes de la diarrea crònica  

La llista de causes que poden ocasionar diarrea crònica és extensa (vegeu taula 1 del document adjunt “Diarrea Crònica: Definició, Classificació i Diagnòstic”) i sovint es fa necessari la realització de múltiples proves abans d’arribar a un diagnòstic definitiu.

 

Símptomes, signes i alteracions analítiques suggestives de causa orgànica

Les causes mes freqüents de diarrea crònica en el nostre entorn són la malabsorció d’àcids biliars i les malalties funcionals, sobretot la síndrome del budell irritable i la intolerància a hidrats de carboni com la lactosa. 

Des del punt de vista de la pràctica clínica és útil classificar els pacients amb diarrea en funció de si presenten característiques que suggereixen “funcionalitat” –una diarrea que apareix sense cap causa orgànica que la justifiqui– o “organicitat". Aquesta distinció és important, ja que l’enfocament diagnòstic d'ambdues situacions i el tractament varia ostensiblement. 

En cas que se sospiti una malaltia orgànica, sovint s'ha d'actuar de manera preferent, a diferència de quan la sospita és d'una malaltia funcional, que pot permetre diferir una mica el procediment diagnòstic.

Els símptomes i signes d'alarma que obliguen a descartar malalties orgàniques causants de diarrea crònica potencialment greus són:

  • Aparició de febre.
  • Presència de sang a la femta.
  • Pèrdua important recent de pes, en absència de la síndrome depressiva concomitant.
  • Inici recent dels símptomes o canvi en les característiques prèvies d'aquests.
  • Aparició en edats avançades, a partir dels 50 anys.
  • Història familiar de càncer o pòlips colorectals.
  • Existència de diarrea nocturna.
  • Diarrea que persisteix després del dejuni.
  • Femtes molt abundants o que floten en l'aigua.
  • Anomalies a l'exploració física com pal·lidesa cutània, hepatosplenomegàlia, adenopaties, massa abdominal, etc.
  • Presència d'anèmia, macrocitosi, hipoprotrombinèmia, hipoalbuminèmia o altres alteracions analítiques com l’augment de Velocitat de Sedimentació Globular (VSG) o proteïna C reactiva.
  • Anàlisi de femta amb sang oculta positiva i calprotectina fecal elevada indicativa d'inflamació intestinal.

Tractament habitual

  • Tractament simptomàtic: hi ha múltiples tractaments per tallar la diarrea crònica; els més coneguts són els opiacis com la loperamida o la codeïna. 
  • Tractament modificador de la malaltia: una vegada identificada la causa fonamental, el tractament ha de ser tan específic com sigui possible per aconseguir, no tan sols la millora simptomàtica sinó poder alterar la història natural de la malaltia. 

 

Prevenció 

Actualment encara no hi ha recomanacions específiques per evitar l’aparició de la malaltia. Es recomana: 

  • Portar una vida saludable.
  • Practicar exercici físic regular.
  • Controlar l’estrès vital de la vida diària.
  • Seguir una dieta sana.
  • Fer un ús adequat dels antibiòtics.
  • Adoptar mesures per evitar contagis i infeccions si es visita una zona o país on hi ha risc de patir-la.

Per centres

Hospital General

On es troba
     
Descobreix més
Professionals relacionats
Dra. Carmen
Alonso Cotoner
Metge/ssa
Aparell Digestiu
Investigador Principal
Malalties Digestives i Hepàtiques / Infermeria, Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Dr. Fernando
Azpiroz Vidaur
Cap de Servei
Aparell Digestiu
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Dra. Carolina
Malagelada Prats
Metge/ssa
Aparell Digestiu
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Dr. Javier
Santos Vicente
Metge/ssa
Aparell Digestiu
Investigador Principal
Malalties Digestives i Hepàtiques / Infermeria, Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Sra. Ester
Navarro Correal
Infermer/a
Aparell Digestiu