La prevenció és la millor opció

Consells de salut per als pacients amb malalties glomerulars complexes

Malalties glomerulars complexes a Vall d'Hebron

Les malalties glomerulars complexes o glomerulonefritis són una de les causes més freqüents d’insuficiència renal terminal. La mesura principal per combatre la insuficiència renal crònica és la prevenció, seguint unes pautes dietètiques, i el tractament precoç de les malalties o situacions que la poden provocar. A més, quan ja està instaurada i avançada, cal aplicar-hi tractaments que substitueixin de manera total o parcial les funcions dels ronyons, és a dir, un tractament substitutiu renal. 

Informació destacada

Què has de tenir en compte si tens una malaltia glomerular complexa o tens cura d’algú que la té?

 

D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cosa través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci. 

D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, lanecessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.

Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris. 

Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor,  això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.

Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:

  • L’hemodiàlisi
  • La diàlisi peritoneal
  • El trasplantament renal

Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà  a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.

La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:

  • Mantenint els nivells de glicèmia (sucre a la sang) i de pressió arterial dins dels límits de normalitat
  • Evitant els hàbits tòxics
  • Fent exercici físic moderat
  • Evitant l’obesitat

A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:

 

Mesures dietètiques que cal prendre

 

S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:

  • La sal. Com a substitutius es poden fer servir els elements següents per eliminar-ne o reduir-ne el consum:
    • Fer servir hortalisses per condimentar: api, all, porro, ceba, tomàquet, pastanaga.
    • Afegir herbes aromàtiques i espècies: si l’herba aromàtica és seca, és val més afegir-la-hi al final de la cocció, ja que se n’aprofitarà més el sabor.
    • Aromatitzar els olis.
  • El potassi. Es pot treure part del potassi dels aliments amb:
    • Aigua: un cop pelats i tallats els aliments, els posem en remull. Com més temps estiguin en remull i més petits en siguin els trossos, més potassi perdran. També es poden rentar diverses vegades, canviant l’aigua.
    • L’ebullició: en bullir els aliments els traiem el potassi, ja que aquest queda a l’aigua. Per tant, cal evitar consumir l’aigua de la cocció. És millor canviar l’aigua després de 10-15 minuts d’estar els aliments en ebullició per una aigua neta que també estigui bullint.
    • Aliments congelats: les verdures i hortalisses congelades tenen menys potassi que les fresques, tot i que conserven moltes de les seves propietats.
    • Aliments en conserva: com que estan en líquid, el potassi es queda al líquid de la conserva i l’aliment en conté menys. Aquest líquid s’ha de llençar.
  • Les proteïnes. Tot i que són necessàries per a la reparació i formació de cèl·lules i teixits així com per al bon funcionament del sistema immunitari:
    • Es desaconsella el consum de llegums i fruits secs perquè contenen molta quantitat de potassi.
  • Els líquids. Cal adequar les necessitats d’ingesta de líquids en cada cas particular:
    • Disminuint la sensació de set.
    • Bevent només quan es té set i fer-ho en un got petit.
    • No tenint l’hàbit de beure.
    • Prenent la medicació amb els líquids dels àpats i amb la menor quantitat possible.
    • Emprant rodanxes de cítrics per estimular la salivació i humitejar la boca.
    • Afegint unes gotes de vinagre a l’aigua.
    • Mastegant xiclet sense sucre.
    • Afegint unes gotes de llimona als glaçons abans de posar-los al congelador.
    • Congelant trossets de fruita.
    • Reduint el consum de refrescos tipus cola, taronjada, etc., i substituint-los per te fred o llimonada feta a casa.
    • Evitant la ingesta d’alcohol.

 

Mesures farmacològiques que cal prendre

 

  • És possible que els pacients hagin de prendre els mateixos medicaments que els pacients que fan tractament de diàlisi. Alguns dels fàrmacs poden ser:
    • Hipotensors: fàrmacs per disminuir la pressió arterial (inhibidors de l’enzim conversor de l’angiotensina o bloquejadors dels receptors d’angiotensina).
    • Corticosteroides: més coneguts com a esteroides, són medicaments antiinflamatoris.
    • Immunosupressors: fàrmacs que inhibeixen el sistema immunitari.
  • Es poden prendre medicaments que ajudin els pacients a alleujar els símptomes,  com ara la picor, els dolors, etc.
  • Es poden adoptar altres mesures, com ara:
    • Evitar el consum d’antiinflamatoris no esteroides (AINE).
    • Evitar el contacte amb dissolvents orgànics i substàncies contaminants, com ara el mercuri.

 

Altres educacions sanitàries vinculades

 

  • Cura de l’orifici i del catèter de diàlisi peritoneal (DP)
  • Cura del catèter central tunelitzat
  • Cura de la fístula arteriovenosa (FAVI)
  • Entrenament i educació sanitària en el pacient i cuidador en tractament de DP
  • Recomanacions a l’alta del pacient amb síndrome nefròtic
  • Recomanacions al pacient amb tractament immunosupressor 

 

    
Professionals relacionats
Dr. Daniel
Seron Micas
Cap de Servei
Nefrologia
Sra. Montse
Sevillano Aparicio
Supervisora d'Infermeria
Sra. Adela
Amat Huerta
Supervisora d'Infermeria
Urologia
Dr. Ramon
Vilalta Casas
Metge/ssa
Nefrologia Pediàtrica