Transfusió de sang i/o hemoderivats

Quan s'ha de fer una transfusió?

Aquest tractament està indicat en els pacients que, en un moment determinat, presenten una mancança dels components sanguinis essencials.

Les transfusions comporten uns riscos i sempre ha de ser un metge qui, en funció de l’estat del malalt, les anàlisis i una valoració de la situació prengui la decisió de transfondre. En aquest cas, els pacients sempre han de signar un document d’autorització que s’anomena “consentiment informat”.

Com es fa una transfusió de sang i/o hemoderivats?

La sang i els seus components s’obtenen de donants voluntaris i altruistes. Abans de fer la donació de sang, cal que les persones que l’han de fer emplenin un qüestionari sobre el seu estat de salut i, a més, s’han de sotmetre a una exploració mèdica. Posteriorment, s’analitzen tots els components sanguinis obtinguts, per descartar l’existència de malalties que es contagien a través de la sang.

Abans de fer la transfusió, cal comprovar que el derivat sanguini sigui compatible amb la sang de la persona malalta. El metge responsable ha de valorar el risc i els beneficis del tractament per al pacient.

Tots els components s’administren a través d’una vena amb catèter venós.

Riscos

Malgrat que actualment la transfusió de sang és molt segura, es poden produir alguns efectes desfavorables:

• Reaccions lleus, com ara febre o calfreds. Són fàcilment tractables.
• Reaccions greus, com ara la destrucció de les hematies, hemòlisi, reaccions al·lèrgiques greus i edema pulmonar, amb risc important per als pacients. Són poc freqüents.  

Actualment, la transmissió de malalties infeccioses associades a la sang és molt poc probable. Totes les unitats de sang se sotmeten a les anàlisis preceptives per conèixer el grup sanguini i per prevenir la transmissió de malalties infeccioses com la sífilis, l’hepatitis B, l’hepatitis C, el VIH, la malaltia de Chagas i la infecció pel virus limfotròfic T humà.