Prova d'esforç cardiopulmonar
La prova d’esforç, també anomenada ergometria, consisteix a realitzar exercici físic amb una bicicleta estàtica o amb una cinta de córrer. Gràcies a aquesta tècnica, l’especialista pot fer un diagnòstic o estudiar una malaltia ja diagnosticada que no es manifesta quan els pacients estan en repòs.
Per a què serveix?
Per diagnosticar malalties cardiovasculars i respiratòries que habitualment no es manifesten en repòs o per estudiar l’evolució i l’estat d’una malaltia diagnosticada.
Com es fa?
Abans de fer la prova d’esforç s’han de fer dos electrocardiogrames, un amb el pacient dret i l’altre amb el pacient estirat.
Tot seguit es fa la prova, el pacient ha de practicar exercici sobre d’una cinta de córrer o una bicicleta estàtica. A mesura que avança la prova, es va pujant la càrrega de manera progressiva, d’acord amb un protocol establert. La durada de la prova és de 6 a 12 minuts durant els quals es fa un monitoratge electrocardiogràfic continu i es mesura la hipertensió diverses vegades.
Durant la prova, l’especialista ha de parar una atenció espacial en el moment de màxim esforç per detectar una angina de pit i dificultats per respirar o per acabar la prova.
Riscos
De vegades poden aparèixer canvis en el ritme del cor i la pressió arterial