Vall d’Hebron participa en un estudi internacional que associa nous defectes genètics i immunològics amb la COVID-19 greu

Mentre els errors genètics són més comuns en pacients més joves, els autoanticossos contra els interferons de tipus I apareixen sobretot en pacients més grans.

18/08/2021

Vall d’Hebron ha participat en una investigació internacional que apunta nous defectes genètics i immunològics com a causa d’una COVID-19 greu o crítica. L’estudi, liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’Hospital Necker-Enfants Malades de Paris, ha comptat amb la participació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i ha estat publicat a dos articles a la revista Science Immunology. Les dues recerques se centren en el paper del gen TLR7 i els autoanticossos contra els interferons de tipus I.

Mutacions en el gen TLR7 i el risc de COVID-19 greu en gent jove

El primer dels estudis estableix que els pacients amb mutacions o deficiències en el gen TLR7 tenen més possibilitats de contraure un diagnòstic de COVID-19 greu o crític, especialment en els homes menors de 60 anys. El TLR7 és un gen del sistema immunitari que contribueix a la producció dels interferons de tipus I (IFN-I), que són claus per bastir una resposta immunitària essencial contra el SARS-CoV-2. D’aquesta manera, l’existència de defectes en el TLR7 suposa un augment de la possibilitats de presentar un diagnòstic greu. “Hem vist que aquests errors genètics apareixen sobretot en pacients més joves, de menys de 60 anys”, indica el Dr. Pere Soler-Palacín, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Grup de Recerca d'Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit del VHIR.

Per altra banda, el TLR7 és un gen que es troba en el cromosoma X i per aquest motiu té un paper en homes i només ocasionalment en dones. Això podria ajudar a explicar el pitjor pronòstic de la COVID-19 en homes respecte les dones. En el cas del sexe femení, les persones tenen dos cromosomes X i, per tant, el risc de tenir complicacions per aquesta causa és menor.

Pel que fa als 1.202 estudiats durant la investigació, 20 dels pacients entre els 7 i els 71 anys van presentar deficiències en el TLR7. Igualment, aquestes persones no havien presentat diagnòstics o malalties greus prèvies. A més, cap dels pacients asimptomàtics o amb quadres lleus presentaven aquesta afectació.

La presència d’autoanticossos contra els interferons de tipus I i el risc de COVID-19 en gent gran

Des de l’inici de la pandèmia s’ha demostrat que l’edat és el principal factor de risc per a patir COVID-19. En concret, el risc d’hospitalització i mort per pneumònia es duplica cada 5 anys. El segon dels articles que es presenten confirma que aquest increment en el risc s’explica, si més no en part, per la presència d’autoanticossos contra IFN de tipus I, és a dir, pel desenvolupament d’una resposta autoimmunitària contra els interferons de tipus I propis. Aquest estudi ha mirat de demostrar la capacitat neutralitzant d’aquests autoanticossos front concentracions similars a les circulants al cos humà, a diferència d’estudis anteriors.

Els resultats mostren que, en global, un 13,6% dels pacients amb COVID-19 tenen aquest tipus d’autoanticossos. El percentatge augmenta fins el 20% en pacients majors de 80 anys amb aquesta condició. “Aquests autoanticossos poden explicar l’increment del risc per COVID-19 greu i demostrem que ho fan especialment en el cas de la gent gran”, explica el Dr. Roger Colobran, cap del Grup de Recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.

Cal destacar que aquests autoanticossos són una causa i no una conseqüència de la infecció per SARS-CoV-2, i que es troben també a la població general i incrementen amb l’edat. En menors de 70 anys, entre un 0,17 i un 1,1% dels individus tenen autoanticossos i, en majors de 70, es troben en entre un 1,4% i un 4,4%. Entre 80 i 85 anys s’observa un increment de fins a 4,2-7,1%. “Amb l’edat, el sistema immunitari es va envellint: és el que es coneix com a immunosenescència. Això fa que sigui més probable que apareguin fenòmens d’autoimmunitat com aquest”, raona el Dr. Soler.

Per a aquesta anàlisi, els investigadors van estudiar mostres de sang de 3.595 pacients hospitalitzats per COVID-19 crítica, 623 pacients greus, 1.639 pacients amb infecció lleu o asimptomàtica i 34.159 individus sans per estudiar si tenien aquest tipus d’autoanticossos.

Els autors del treball insisteixen en la importància de conèixer els factors que influeixen en la resposta davant el SARS-CoV-2 i esperen que obri portes a teràpies dirigides en funció del perfil de cada pacient.

COVID Human Genetic Effort: un consorci per a la recerca en COVID-19

La iniciativa COVID Human Genetic Effort (COVIDHGE) és un consorci internacional liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’Hospital Necker-Enfants Malades de Paris que inclou centenars d’hospitals arreu del món i participants de varies nacionalitats d’Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Orient Mitjà. COVIDHGE treballa per trobar noves variants genètiques que influeixin en la resposta immunitària davant la COVID-19.

Des del VHIR, els estudis publicats a Science Immunology han estat liderats pels grups de Recerca d'Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit i Immunologia Diagnòstica i hi han participat el grup de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) del VHIR i el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

A escala estatal, hi participen l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona-CSIC, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’IrsiCaixa, Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP), la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), Hospital Universitario Infanta Leonor de Madrid, Hospital Universitario de Gran Canaria Doctor Negrín (Las Palmas), Instituto de Salud Carlos III, Centro de Investigación Biomédica de La Rioja, Hospital Universitario de Donostia, Universidad Fernando Pessoa-Canarias, Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, Instituto Tecnológico y de Energías Renovables (ITER) (Sta. Cruz de Tenerife), Hospital Universitario Ntra. Sra. de Candelaria (Sta. Cruz de Tenerife), Instituto Universitario de Tecnologías Biomédicas (Canarias) i l’Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario La Paz.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.