Vall d’Hebron ha atès més de 7.000 pacients amb COVID-19 després de dos anys de pandèmia

L’1 de març de 2020, va ingressar a Vall d’Hebron el primer pacient amb COVID-19. Dos anys després, hem atès 7.099 pacients hospitalitzats per COVID-19, arribant a gestionar una mitjana de 45 ingressos diaris en pics com el març de 2020 o, més recentment, 23 ingressos diaris el gener de 2022. 

El SARS-CoV-2 ha posat a prova la capacitat d’adaptació de Vall d’Hebron als reptes que el virus plantejava. A finals de gener del 2020 vam crear un Comitè de Coordinació format per l’equip directiu i els líders de les especialitats més directament implicades i vam elaborar protocols d’actuació i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d’escenaris diferents. Entorns hospitalaris tradicionalment poc flexibles per la seva complexitat, com ara l’UCI, van reformular-se en qüestió de dies. El mes de març de 2020, vam passar dels 56 llits de l’UCI estructural de Vall d’Hebron a 186 llits per a pacients crítics adults en dues setmanes. En aquests dos últims anys, 1.561 pacients COVID-19 han requerit llits de crítics a Vall d’Hebron. Per tal d’atendre’ls, l’hospital va habilitar nous espais i ha posat en marxa una Unitat de Semicrítics per guanyar agilitat en la resposta a la COVID-19. 

També vam posar en marxa el Pavelló Salut, situat al Pavelló del Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d’Hebron i que en primer terme va acollir pacients no crítics i, posteriorment, la rehabilitació dels pacients i un Hospital de Dia Polivalent. Cal destacar la col·laboració amb els hotels de la zona, que van acollir els nostres pacients per fer la quarantena abans d’anar a casa. Posteriorment, es va construir l’edifici Garbí, amb 56 llits d’aguts i 32 de crítics per atendre pacients amb COVID-19, gestionat per l'Hospital i situat al Parc Sanitari Pere Virgili. La gestió que l’Hospital va fer de la crisi sanitària, la capacitat de reacció dels seus professionals i de la institució per reformular tots els seus espais fou reconeguda fins i tot per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). “És impressionant com us heu avançat al que anava a passar, realment un exemple”, va lloar el subdirector de l’OMS, Bruce Aylward, durant la seva visita a Vall d’Hebron l’abril de 2020. 

La COVID-19 ha estat una prova d'estrès que Vall d'Hebron ha superat amb escreix. En aquesta infografia es poden observar les dades d'ingressos durant diferents períodes d'aquests últims dos anys.

Des del març de 2020 fins al gener de 2022, el Servei d’Urgències de Vall d’Hebron va atendre 14.134 pacients amb COVID-19. La crisi sanitària provocada per la pandèmia va accelerar la reforma del Servei d’Urgències. Tot i que el procés de renovació s’havia iniciat uns mesos abans de l’aparició del SARS-CoV-2, la pandèmia va fer que acceleréssim la posada en marxa del nou Servei d’Urgències amb un nou model de gestió, orientat a agilitzar l’atenció i oferir una assistència integral, flexible, més personalitzada i en un entorn més amable per als pacients i les seves famílies. Aquest nou model ha incorporat aprenentatges de la pandèmia com la capacitat d'ajustar equips i espais en funció de la demanda i també un bon engranatge amb el territori.

Pel que fa a la relació amb el territori destaca l’actuació a les residències de gent gran, on els equips d’infermeria i dels serveis de Malalties Infeccioses i de Medicina Preventiva i Epidemiologia, alineats amb l’Atenció Primària de l’AIS-BCN Nord, van fer una important actuació de cohortització.

La tasca de Vall d’Hebron amb pacients Covid no s’ha limitat a la seva atenció a urgències, a planta o a cures intensives, també ha passat pel seguiment un cop donats d’alta. Més de 2.000 pacients han passat per la consulta externa habilitada pel Servei de Pneumologia per fer avaluació i seguiment de les seqüeles pulmonars que poden tenir les persones que han patit una pneumònia per COVID-19. També ha estat i és molt important la tasca de rehabilitació realitzada pels professionals del Servei de Medicina Física i Rehabilitació amb pacients amb seqüeles no respiratòries causades per un ingrés perllongat, com ara miopaties, un grup de malalties neuromusculars que es tradueixen en un deteriorament del teixit muscular i produeixen paràlisi secundària per diferents causes com ara la medicació, o plexopaties, que es manifesten amb dolor i pèrdua de mobilitat i sensibilitat al braç i l’espatlla, i l’atròfia severa per desús de la musculatura després d’un ingrés. A més, a partir de la segona onada l’hospital va reprendre tota l'activitat quirúrgica, sense suspendre cap intervenció programada llevat del cas que el pacient donés positiu per SARS-CoV-2 i no fos urgent.

Vall d’Hebron ha estat centre de referència per a les gestants amb COVID-19 de tota Catalunya que requereixen ingrés i ha tingut una participació decisiva en el desenvolupament d’una Web App creada pel Servei Català de la Salut per a la gestió emocional de la ciutadania en el context de la COVID-19. Els continguts d’aquesta Web App, GestioEmocional.cat, van ser elaborats pel Servei de Salut Mental de Vall d’Hebron. 

La pressió no només ha estat assistencial: des del març de 2020, Vall d’Hebron ha realitzat 1.090.000 proves PCR (reacció en cadena de la polimerasa, en les seves sigles en anglès) i TAR (Test d’Antígens Ràpid). En aparèixer el SARS-CoV-2, els Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron van bolcar la seva expertesa i recursos tècnics i humans en desenvolupar una tècnica diagnòstica per a un virus nou, ja que en un primer moment no es disposava de cap reactiu diagnòstic ni tècnica comercialitzada. Els tècnics van concentrar els esforços en el processament de les mostres de SARS-CoV-2, que en un principi es feia de forma molt manual i en condicions de bioseguretat. El personal es va ampliar i va anar incorporant-se nova maquinària, com ara robots per a la realització de proves massives PCR. Més tard, un altre moment clau de la pandèmia va ser la vacunació de professionals i pacients: Vall d’Hebron ha administrat 126.752 dosis de la vacuna fins al desembre de 2021, amb una implicació del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia fonamental en l’organització de les successives campanyes de vacunació. 

Fer front a la crisi sanitària com la plantejada per la COVID-19 no hagués estat possible sense l’esforç de tots els i les professionals de Vall d’Hebron: des de zeladors i zeladores a l’equip directiu, passant per metges i metgesses, personal d’infermeria, salut mental, residents, fisioterapeutes, personal de la neteja i manteniment, informàtics, personal administratiu i un llarg etcètera. 

L’Hospital ha protagonitzat diferents fites mèdiques, com ara el primer trasplantament pulmonar a un pacient post-COVID-19 de l’Estat, el primer trasplantament a una pacient que havia superat la malaltia o el primer trasllat en avió d’un pacient adult connectat amb ECMO de l’Estat amb COVID-19. La recerca ha estat també un dels eixos fonamentals per fer front a la COVID-19. Per això va ser clau la creació d’un entorn de treball multidisciplinari (Task Force) format per més de 190 investigadors amb l’objectiu de coordinar els seus esforços i impulsar la recerca en aquest camp. Entre els projectes clínics més rellevants en COVID-19 destaca la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) en assajos clínics per provar l’eficàcia i seguretat de vacunes com ara Janssen, Pfizer-BioNTech en el col·lectiu d’embarassades, i Hipra. 

Nova organització en àrees del coneixement

La crisi sanitària generada per la COVID-19 va posar en valor el treball en equips multidisciplinaris, la importància de les cures d’infermeria i el desenvolupament de les competències professionals. A partir de la primera onada, el juny de 2020, l’organització assistencial va reestructurar-se per àrees de coneixement, d’una forma menys jeràrquica que s’enriqueix amb el punt de vista de professionals de diferents especialitats i nivells assistencials, que aporten una visió més propera al pacient per millorar-ne l'atenció. En l’actualitat existeixen 32 àrees de coneixement.