Vall d’Hebron desenvolupa una calculadora per conèixer el risc de complicacions en fetus amb retard de creixement

En un 3-4% dels embarassos, els fetus poden tenir un retard de creixement precoç que pot comportar un naixement prematur, greus complicacions o fins i tot la mort abans, durant o després del part. Una nova calculadora, desenvolupada a partir d’un estudi de la Unitat d’Insuficiència Placentària del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), permetrà conèixer, des del moment del diagnòstic, el risc de complicacions que tindrà un fetus amb retard de creixement precoç durant l’embaràs o en el moment del naixement. Així, es podrà fer un assessorament individualitzat que permeti als pares entendre el diagnòstic i l’evolució de la gestació tot disminuint la incertesa i l’angoixa que se’n deriva.

El treball, que es publica a la revista Acta Obstetricia et Gynecologica Scandinavica, va consistir en el seguiment de 173 gestants amb fetus que presentaven retard de creixement precoç, és a dir, diagnosticats abans de la setmana 32 de gestació. De mitjana, les dones es trobaven a la setmana 23 de gestació i el pes dels seus fetus estava per sota del percentil 10, és a dir, era molt inferior a la mitjana que els tocaria per edat.

Per dissenyar la calculadora, els investigadors van tenir en compte característiques pròpies de la mare, l’existència d’alteracions en l’ecografia, la setmana de gestació en què es trobaven quan es va fer el diagnòstic de retard de creixement, així com els nivells d’uns factors relacionats amb el mal funcionament de la placenta. Aquests factors, coneguts com a sFlt1/PlGF, augmenten notablement quan la placenta no rep suficient oxigen i, per tant, indiquen un major risc de complicacions en la mare i el fetus. En l’estudi, es van registrar els casos amb part prematur i els que van desenvolupar complicacions perinatals, que van aparèixer en 81 dels casos, sobretot relacionades amb problemes respiratoris del fetus. Amb tota aquesta informació, es va desenvolupar un algoritme o calculadora per tal de poder predir el risc d’aquestes complicacions, de forma personalitzada.

“Aquesta calculadora ens permet donar un risc individualitzat a les pacients que tenen un fetus amb retard de creixement, i ho podem fer des del moment del diagnòstic”, explica el Dr. Manel Mendoza, facultatiu especialista del Servei d’Obstetrícia, responsable de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del VHIR. “Fins ara, donar aquesta informació a les pacients era molt difícil perquè era el propi metge que, en funció de la seva experiència, donava una aproximació sobre la data de naixement o les seqüeles que podrien tenir els fetus”, afegeix. L’única manera de fer seguiment, per tant, era realitzar ecografies freqüents i repetides per valorar la progressió del fetus.

Amb aquesta nova metodologia, els especialistes són capaços de donar un risc de part prematur per a cada cas i poden explicar a la família quines complicacions es preveuen i amb quina probabilitat. “Les gestants es poden beneficiar d’un assessorament personalitzat. El fet que no hi hagi tanta incertesa davant el diagnòstic fa que els pares puguin entendre molt millor la situació i les complicacions que pot comportar que el fetus sigui de baix pes”, assenyala el Dr. Mendoza, qui afirma que “d’aquesta manera, els pares senten menys angoixa i s’impliquen molt més amb les recomanacions i el seguiment que se’ls ofereix”.

Dues formes de calcular el risc que es poden adaptar a tots els centres

Els investigadors de l’estudi van analitzar la relació entre les dades clíniques i el risc de complicacions per a una persona concreta. Així, es va veure que la millor manera de conèixer aquest risc era a partir de l’anàlisi dels factors sFlt-1/PlGF, que augmenten quan la placenta no funciona correctament i que tenen una gran capacitat de predir complicacions en fetus amb retard de creixement precoç. Tanmateix, aquests marcadors no estan disponibles encara a tots els centres ja que la seva importància per avaluar el desenvolupament fetal és un descobriment bastant recent.

Per tal de que tots els centres puguin tenir una manera de calcular i predir el risc, independentment de les seves capacitats tècniques, els investigadors van considerar essencial desenvolupar una segona opció sense la necessitat de saber els nivells dels factors placentaris sFlt-1/PlGF. Aquesta alternativa té en compte només les dades ecogràfiques i les característiques pròpies de la mare i permet fer un càlcul similar del risc. “Tot i que la millor opció és utilitzar els factors de la placenta, aquesta segona variant permetrà a tots els centres donar informació sobre possibles complicacions, ja que es basa en dades que es recullen rutinàriament”, conclou el Dr. Mendoza.

La calculadora validada en aquest estudi s’està utilitzant ja a la Unitat de Medicina Fetal del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron davant un diagnòstic de retard de creixement precoç. Per tal d’aconseguir que en el futur es pugui aplicar a tots els centres, es troba també online accessible per a tothom.