Vall d’Hebron aposta pel model d’intensitat de cures i per la recerca en el Dia Internacional de les Infermeres

A major nombre d’infermeres en el procés d’atenció del pacient, millor és el control de la malaltia i la seva qualitat de vida. Ja l’any 2002, la infermera i investigadora nord-americana Linda H. Aiken va demostrar que cada malalt addicional assignat a una infermera a partir de sis augmenta el risc de mortalitat dels pacients que atén en un 7% durant l’hospitalització. Aquest 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Infermeria, en commemoració del naixement de Florence Nightingale, mare de la infermeria professional moderna. Amb motiu de l’efemèride, Vall d’Hebron recorda la seva aposta pel model d’intensitat de cures, amb una atenció centrada en les necessitats del pacient en comptes de la distribució tradicional i de la recerca en infermeria per influir directament en els pacients, les famílies i la comunitat.

“En el nou model d’infermeria basat en la intensitat de cures el nombre d’infermeres està determinat pel  diagnòstic de risc principal del pacient en el seu pla de cures, que ens determinarà la seva vigilància i control de la  complexitat que presenta”, explica Montserrat Martínez, adjunta a la Direcció d'Infermeria. Vall d’Hebron ha transformat l’hospitalització convencional en tres estratificacions: unitats de cures agudes, unitats de cures intensificades i per últim les que requereixen més temps de dedicació pel seu risc, les unitats que requereixen cures intermèdies. “Existeix molta literatura científica que demostra la importància de les hores d’atenció directa d’una infermera especialitzada en l’estat de salut d’un pacient, no només la quantitat d’hores que inverteix sinó també l’expertesa d’aquesta professional, que exerceix una funció de vigilància sobre el seu estat de salut i permet anticipar el risc de deteriorament agut del pacient”, afegeix Montse Martínez. El nou model ha anat acompanyat de la contractació de 144 infermeres més per donar cobertura a la intensitat de cures que precisa el pacient: a Vall d’Hebron treballen més de 3.040 infermeres.

El model d’infermeria d’intensitat de cures està estretament lligat a la nova organització de Vall d’Hebron en 34 àrees de coneixement, que agrupa els diferents serveis i unitats assistencials que tenen relació amb un problema de salut (com Àrea del Cor o Trasplantament d’Òrgan Sòlid). La nova organització en àrees de coneixement es proposa dirigir l’atenció a les necessitats de la persona per millorar els resultats en salut i l’experiència del pacient; promoure una gestió basada en el coneixement, impulsar el treball en equip i el desenvolupament professional, i per últim aplicar un model d’infermeria basat en la intensitat de cures. En aquest context, les infermeres mitjançant l’evidència científica són prescriptores de cures infermeres a partir d’una avaluació personalitzada de cada pacient, imparteixen educació sanitària i procuren anticipar els problemes de salut que se’n puguin derivar de la seva situació mèdica.

La importància de la infermera referent en recerca

El nou model d’infermeria d’intensitat de cures parteix de l’evidència científica sobre la seva efectivitat, destaca Esperanza Zuriguel, coordinadora de recerca i innovació en Infermeria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap de grup de Recerca Multidisciplinari d'Infermeria del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En un estudi realitzat amb 90.000 pacients adults de vuit hospitals de l’ICS, amb el sistema de classificació de pacients ATIC de la Dra. Eulàlia Juvé, es va concloure que en les unitats amb millor dotació infermera la taxa de mortalitat i de lesions per pressió van ser menors, il•lustra. Esperanza Zuriguel posa en relleu la importància de la infermera referent en recerca, per tal de generar nous coneixements que tenen un impacte directa en la pràctica clínica.

El Grup de Recerca Multidisciplinar d’Infermeria del VHIR te una línia d’investigació liderada per la Dra. Esperanza Zuriguel en relació a la gestió de cures, amb dos projectes actius liderats des del Hospital Universitari Vall d’Hebron. En primer lloc, el  projecte ATIC-Kids, un sistema de classificació de pacients de cures agudes a intensives en l’àmbit pediàtric, finançat per l’Institut de Salud Carlos III. El seu objectiu és establir l'associació entre la dotació infermera i els resultats clínics en pacients pediàtrics hospitalitzats (mortalitat intrahospitalària, reingrés, complicacions crítiques, infecció adquirida a l'hospital, entre d’altres), en els vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS).