Una nova guia ajuda les famílies de nadons prematurs a afrontar el retorn a casa

La sala Ronald McDonald de l’Hospital Infantil Vall d’Hebron ha reunit avui sis generacions en una festa: dels betes, nascuts amb la IA aquest 2025, als Baby Boomers, la generació fruit de l’explosió demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, que no va conèixer Internet fins entrada l’edat adulta. Com cada novembre, l’equip de Neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, coordinat pel doctor Fèlix Castillo, cap del Servei, i Raquel Rodríguez, supervisora d’infermeria, ha organitzat amb cura la jornada del Dia del Nen Prematur. L’acte ha reunit l’equip de professionals, les famílies amb nadons ingressats i les famílies que ja han passat pel servei, en un espai pensat per compartir, retrobar-se i, sobretot, gaudir. 

Enguany, la trobada ha tingut un accent pràctic. L’associació Som Prematurs, integrada per pares i mares que han viscut aquesta experiència, hi ha presentat la nova Guia d’Acompanyament al Nen Prematur, un document que recull informació clau per afrontar el retorn a casa després de l’hospitalització. “Volem evitar la por, l’angoixa i l’estrès dels pares, acompanyant i escoltant”, ha explicat Maria Valls, mare d’una nena prematura extrema. “Ser mare d’un nadó prematur és viure una maternitat inesperada. Et toca aprendre a tenir paciència i a no fer cas de les expectatives, però hi ha coses que sí podem preveure i les hem recollir en aquesta guia pràctica", ha compartit.

La guia, elaborada amb l’experiència directa de moltes famílies, respon preguntes concretes, com sol·licitar una reducció de jornada, quines ajudes econòmiques existeixen o quin és el cotxet més adequat per a un nadó tan petit. “El nostre objectiu és que cap família quedi desinformada ni sense les prestacions que li corresponen”, ha resumit Maria Valls. Actualment, Som Prematurs té programes d’acompanyament en quinze hospitals de Catalunya per garantir que totes les famílies tinguin les mateixes oportunitats.

15 milions de nens prematurs cada any

Cada any, al món, neixen prop de 15 milions de nadons prematurs, i la tendència va en augment. L’edat materna més avançada, els hàbits de vida i les tècniques de reproducció assistida en són algunes de les causes. La majoria de parts prematurs tenen lloc entre les 32 i les 37 setmanes, però els més extrems, abans de les 28, només són atesos en centres d’alta especialització com Vall d’Hebron o Sant Joan de Déu. Les complicacions de la prematuritat són múltiples: dificultats respiratòries, risc d’infeccions, problemes digestius o desregulació de la temperatura corporal. Però més enllà dels reptes mèdics, la ciència ha demostrat que l’entorn emocional pot marcar una gran diferència. “El contacte pell amb pell té efectes positius en l’estabilització de la respiració i la freqüència cardíaca, i pot reduir les infeccions hospitalàries”, ha recordat el doctor Fèlix Castillo. Estudis internacionals indiquen que aquesta pràctica pot reduir fins a un 36% la mortalitat neonatal i disminuir les infeccions greus.

Per això, a Vall d’Hebron, els pares formen part essencial del tractament. “Els progenitors poden estar amb els seus fills les 24 hores del dia”, ha explicat Raquel Rodríguez. “La seva presència calma el nadó i els ajuda a sentir-se més segurs davant els reptes de la prematuritat", ha afegit. La supervisora defensa que les famílies siguin protagonistes de les cures. “El rol més important és el dels pares. Han d’estar al centre i sentir-se cuidadores principals", ha dit. El cervell d’un nadó prematur és encara immadur i produeix milions de connexions cada segon; com s’organitzin dependrà dels estímuls que rebi. D’aquí la importància del treball conjunt entre professionals i famílies. “El treball en equip i la inclusió dels pares en les cures són fonamentals per millorar el pronòstic”, ha apuntat Raquel Rodríguez.

Música per connectar

Després de les paraules, ha arribat l'hora de la música. L’Associació Maria Canals ha posat el toc artístic de l'acte del Dia dels Prematurs amb el pianista Niels, que ha convertit la sala en un aditori improvisat. La trobada ha acabat amb un sorteig i fotografies. Hi ha hagut temps per desconnectar del soroll dels pulsímetres i connectar amb la gent, amb  altres pares, mares, infants i amb els professionals de l'equip de Neonatologia, que han rebut mostres d'agraïment per  l’acompanyament rebut. En aquell espai compartit entre la fragilitat i l’esperança, el vincle entre professionals i famílies esdevé una forma de cura, del qual queda una relació d'estima.