Un noi de 13 anys emociona l’UCI de Vall d’Hebron amb un concert de violoncel en directe dedicat al seu pare, ingressat amb COVID-19, abans de restringir les visites

A la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa el silenci. Uns segons després sona una suite de Johan Sebastian Bach. En directe. I la banda sonora de Pirates del Carib. I el Cant dels Ocells de Pau Casals. És un noi de 13 anys tocant el violoncel. Es diu Pau i estudia primer any al Conservatori de Badalona. És dissabte 10 de juliol, encara no s’ha activat la fase 0 que restringeix les visites com conseqüència de la cinquena onada de la COVID-19, i el Pau fa dos mesos que no veu el seu pare, a qui la reacció inflamatòria que acompanya al coronavirus ha portat a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La Dra. Carolina Maldonado, adjunta del Servei de Medicina Intensiva, ha donat permís al Pau per visitar el seu pare. Fa dies que el Pep està moix i ensopit, i la Meritxell, la seva dona, i la Dra. Carolina Maldonado, creuen que una visita el pot animar.  Però la Meritxell ha anat més enllà i ha proposat a l’equip mèdic si veu bé que el Pau porti el violoncel i toqui una peça de música.

La dita popular diu que la música cura l’ànima. També hi ha estudis científics que demostren, a través de tècniques de neuroimatge, que la música pot canviar el cervell a curt i llarg termini, i pot ajudar a tractar deficiències motores a pacients que han patit un ictus o un accident vascular. Però el que necessita el Pep és recuperar la funció dels seus pulmons. Està connectat a un dispositiu d’oxigenació extracorpòria (ECMO), una tècnica molt invasiva que realitza les funcions respiratòries quan els pulmons fallen: oxigena la sang i elimina el diòxid de carboni. És una terapia complexa que es reserva per als malalts més greus amb COVID-19 quan el respirador no és suficient, aproximadament, un 2 per cent dels pacients.

“La història del Pep amb la COVID-19 és de manual  d’un pacient greu”, explica la Dra. Carolina Maldonado. El passat 2 de maig una PCR va confirmar que tenia el virus. Quatre dies més tard va ingressar a l’Hospital General de Catalunya, el 12 de maig el van intubar. Després de  vuit sessions de prono, posar-lo bocaterrosa per a millorar la oxigenació, no millorava. Tampoc amb els tractaments farmacològics. “Estava en una situació d’hipoxèmia refractaria i l’equip médic de l’Hospital General de Catalunya va decidir donar un següent pas per intentar salvar-lo: connectar-lo a la teràpia ECMO”, segueix amb el relat la Dra. Carolina Maldonado. Però aquesta tècnica només es fa en centres especialitzats, com Vall d’Hebron, perquè requereix una intervenció multidisciplinar d'alt nivell que involucra especialitats de diferents àrees. El 25 de maig un equip d’ECMO el va traslladar a l’UCI de Vall d’Hebron.

A l’UCI de Vall d’Hebron va començar a fer fisioteràpia tot i estar en coma induït. El 13 de juny el van poder despertar. La Meritxell, la dona del Pep, recorda que “el més dur de tot aquest procès van ser els dies en què va estar dormit”.  Quan el van despertar, seguia connectat a la màquina ECMO, els seus pulmons encara no responien. El Pep va començar a ser conscient de la situació. “Estava molt miopàtic, havia perdut molta força muscular, i sabia que estava connectat a una màquina per poder respirar”, comenta la Dra. Carolina Maldonado. “El Pep té 59 anys, era una persona molt esportista i sense patologies prèvies, i veure’s així va ser un cop dur”, apunta la Meritxell. “Quan el Pep va donar signes de millora es va plantejar la possibilitat que el seu fill el pogués visitar i la Meritxell ens va proposar que el Pau portés el violoncel”, recorda la Dra. Carolina Maldonado. “Vam organitzar la visita amb la supervisora de l’UCI, la Pilar Giron, per al dissabte 10 de juliol”, explica. “No tinc paraules per explicar el moment del retrobament. Va ser molt emotiu. Vam acabar tots plorant. Feia dos mesos que no es veien i podia veure el pare en unes condicions amb perspectiva de millora”, afegeix. “La resta de pacients desperts preguntaven qui tocava  i quan li explicàvem que era un nen de 13 anys, no donaven crèdit. La seva música va ser un bàlsam per a tots”, diu,

“La visita del fill va animar al Pep, que va veure que tenia un futur”, explica la Meritxell. Una setmana després li van poder retirar el suport ECMO i ara és a l’Hospital General de Catalunya recuperant-se. Els pulmons del Pep han tornat a funcionar, per davant li queda un llarg camí per recuperar la força muscular, però “ara ja veiem la llum”, diu la seva dona.

Quan surti no vol grans coses. “Anar a un lloc tranquil, caminar i que em toqui l’aire a la cara”, explica a través de la seva dona. “Durant el trasllat de Vall d’Hebron a l’Hospital General de Catalunya va veure la lluna i li va donar l’aire durant tres minuts i va ser reconfortant”, diu. “Sembla increïble somiar amb una cosa tan senzilla com sentir el contacte amb l’aire fresc”, reflexiona la Meritxell amb veu alta. “També vol menjar-se un bikini i pernil salat del bo”, acaba.