Un fàrmac dirigit contra la proteïna MYC demostra seguretat i activitat antitumoral en el seu primer assaig fase I en humans

Els resultats del primer assaig clínic en humans d'Omomyc (OMO-103), inhibidor específic de l'oncogen MYC desenvolupat al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia a través de l'spin-off Peptomyc, demostren que el nou fàrmac és segur i que presenta una prometedora activitat antitumoral. L’estudi que publica avui la revista Nature Medicine inclou els resultats d’aquest assaig fase I així com l’estudi molecular profund d’Omomyc, i la identificació de potencials biomarcadors de l’activitat del fàrmac.

Primer inhibidor de MYC que arriba a la clínica

Omomyc és una mini-proteïna terapèutica desenvolupada gràcies al treball de més de 20 anys de la Dra. Laura Soucek, Professora ICREA, directora del Programa de Teràpies Experimentals, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO i cofundadora de la spin-off Peptomyc que va demostrar a la fase preclínica al laboratori que aquesta proteïna és capaç d'entrar a les cèl·lules i assolir el seu nucli, on es troba l'oncogen MYC. Un cop al nucli, Omomyc inhibeix l'habilitat de MYC per promoure el creixement de tumors cancerígens.

La Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO, en col·laboració amb les Unitats d'assajos clínics en Fase Primerenca d'START dels hospitals universitaris Fundació Jiménez Díaz i HM CIOCC, tots dos a Madrid, van iniciar el 2021 un assaig clínic de fase I en què han participat 22 pacients per comprovar la seguretat d'OMO-103 i comprovar si hi havia signes primerencs de control del càncer.

Els pacients que van participar a l'estudi tenien diferents tipus de tumors sòlids en estadi metastàtic avançat, tots ells havien estat prèviament tractats amb entre 2 i 12 línies de tractament i no tenien més opcions terapèutiques.

"L'objectiu de l'estudi era la seguretat del fàrmac que va resultar ser molt ben tolerat pels pacients amb algun efecte secundari lleu com calfreds o nàusees" explica el Dr. Emiliano Calvo, oncòleg mèdic a START-HM CIOCC i últim signant de l'estudi juntament amb la Dra. Laura Soucek. “Però des de dosis molt baixes ja observem beneficis clínics als pacients. En 8 dels 12 pacients als quals se'ls va realitzar un TAC després de 9 setmanes de tractament observem una estabilització de la malaltia en què s'havia aturat el creixement del tumor”.

La Dra. Elena Garralda, oncòloga mèdica, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO i primera autora de l'article, juntament amb la Dra. Marie-Eve Beaulieu, coordinadora científica de Peptomyc, destaca el cas “d'un pacient amb càncer de pàncrees que va participar en l’ estudi durant més de sis mesos en els quals el diàmetre del tumor es va reduir en un 8%, i que va presentar una reducció del 83% a l'ADN derivat del tumor que circula al torrent sanguini. En aquest cas concret també es va analitzar la disminució del volum total de totes les metàstasis del pacient amb la col·laboració del Grup de Radiòmica del VHIO i es va comprovar que aquest s'havia reduït en un 49%, un resultat esperançador per a metàstasi”.

“També hem observat el cas d'un pacient amb sarcoma, que havia respost molt poc a tractaments previs, que es va mantenir estable 8 mesos en aquest estudi, i el cas notable d'un pacient amb un tumor de la glàndula salival la malaltia del qual es va mantenir estable durant 26 mesos”.

Caracterització molecular i biomarcadors

"Al tractar-se de la primera vegada que s'utilitza aquest fàrmac en humans, un dels nostres objectius era demostrar que efectivament té un efecte sobre la seva diana MYC així com identificar possibles biomarcadors" explica la Dra. Laura Soucek, autora corresponent de l'estudi, que ha coordinat tota la caracterització molecular de l'activitat del fàrmac juntament amb la també cofundadora de Peptomyc Marie-Eve Beaulieu.

Els investigadors van analitzar les biòpsies tumorals disponibles abans i després del tractament i van confirmar que la signatura transcripcional de MYC estava modulada pel fàrmac, demostrant l'activitat d'OMO-103 contra la diana, i que hi havia una correlació directa i específica entre la desactivació de MYC i els beneficis clínics dels pacients.

L'equip de la Dra. Soucek i Peptomyc també han identificat dos potencials biomarcadors en sang que després de la seva validació podrien ser útils en el maneig de la malaltia. D'una banda, han detectat un possible biomarcador d'activitat farmacodinàmica que augmenta a la sang quan el pacient tractat amb OMO-103 té benefici clínic i que desapareix quan la malaltia torna a progressar. “Aquest marcador ens podria indicar amb una prova no invasiva com és la biòpsia líquida si el tumor està progressant i prendre les decisions clíniques adequades i ràpides per a aquest pacient” afirma la Dra. Soucek.

“I de l'altra, hem identificat una firma predictiva que a través d'una simple anàlisi de sang ens podria ajudar a predir la probabilitat que el pacient respongui o no al fàrmac de manera que puguem seleccionar des de l'inici els pacients que podrien beneficiar-se del tractament amb OMO-103”.

Un segon assaig clínic en marxa

Els resultats del primer assaig clínic d'OMO-103 en humans han portat a la posada en marxa d’un segon assaig clínic fase Ib actualment actiu que avalua l'activitat del fàrmac en combinació amb el tractament estàndard en pacients amb càncer de pàncrees metastàtic.

“El nostre objectiu és continuar investigant l'activitat antitumoral de MYC i ser capaços de cercar combinacions amb altres fàrmacs ja aprovats que ens permetin crear sinergies per ser més eficaços contra diversos tipus de càncer” afirma la Dra. Laura Soucek.

Aquesta investigació ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya mitjançant una beca AGAUR, del Programa de Recerca i Innovació Horizon 2020 de la Unió Europea; del Ministeri de Ciència i Innovació, i dels fons Next Generation/PRTR de la Unió Europea.