L’anàlisi de biomarcadors de placenta en sang en embarassos amb retard de creixement evita induccions del part innecessàries i redueix les complicacions

L’anàlisi de biomarcadors de la placenta en sang permet millorar el seguiment i atenció als embarassos amb fetus de baix pes. Així ho conclou un estudi multicèntric liderat pel Dr. Manel Mendoza del grup de Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Publicat recentment a la revista Nature Medicine, el treball destaca que aquest mètode permet distingir les gestacions de més risc i, en conseqüència, fer un seguiment més personalitzat per reduir complicacions perinatals, neonatals i maternes.

Un dels principals reptes en obstetrícia és l’atenció a les gestacions amb fetus amb baix pes (per sota del percentil 10 de pes). Dins d’aquest grup es troben els fetus petits per la seva edat gestacional i els fetus amb retard de creixement. Aquests últims són especialment rellevants, ja que, a més del baix pes, acostumen a presentar complicacions més greus, tant durant l’embaràs com en el part i després del naixement.

Per diferenciar els fetus petits per la seva edat gestacional dels que tenen retard de creixement, actualment es té en compte el pes del fetus i es fan estudis amb ecografia Doppler. Tanmateix, hi ha centres que no disposen de personal qualificat o d’aquesta tecnologia i, a més, no hi ha protocols estandarditzats. “Diferenciar aquestes dues condicions, que tenen un risc de complicacions tan diferent, és molt important per prendre decisions. Per exemple, les guies clíniques recomanen avançar el part a la setmana 37 en fetus amb retard de creixement, mentre que en els fetus petits podem esperar fins a la setmana 40”, explica el Dr. Manel Mendoza, responsable de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR.

Per tal de trobar noves eines per classificar millor les gestacions, els investigadors d’aquest treball han estudiat els nivells en sang de dos biomarcadors de la placenta (ràtio sFlt-1/PlGF), que anteriorment ja havien mostrat capacitat per predir altres complicacions de l’embaràs. Els valors superiors a 38 indiquen un risc elevat de complicacions (retard de creixement), mentre que els valors per sota de 38 són propis de fetus petits amb menys risc.

L’estudi es va dur a terme amb 1088 gestants amb fetus amb pes per sota del percentil 10 de més de 20 hospitals de tot l’Estat. En la meitat es va fer el seguiment a partir de la setmana 36 de gestació seguint el protocol estàndard (amb ecografies Doppler), i, en l’altra meitat, es van analitzar els biomarcadors de placenta en sang.

Per una banda, es va estudiar l’aparició de dues complicacions comunes en casos amb retard de creixement, com són l’acidosi neonatal (falta d’oxigen al néixer) i la necessitat de fer cesària per la presència d’alteracions del ritme cardíac fetal.

Els resultats van mostrar que en els casos en què s’havia fet anàlisi de biomarcadors hi havia la mateixa incidència d’aquestes complicacions, aproximadament d’un 10% en cada grup. És a dir, l’ús dels biomarcadors és tan efectiu com les ecografies Doppler per evitar aquestes complicacions. “Demostrem que és una tècnica alternativa senzilla útil en centres on no es disposa de tecnologia Doppler, i millora l’accés a una atenció de qualitat”, afirma el Dr. Mendoza.

Reducció de complicacions i una atenció més personalitzada

L’estudi també destaca una disminució en altres complicacions de la gestació, del part i del nounat, com hemorràgies postpart, i complicacions respiratòries en els nounats, en el grup en què es va fer l’anàlisi de biomarcadors de placenta, respecte al mètode estàndard.

A més, es va observar que aquest nou mètode redueix el nombre d’induccions del part de  manera prematura, ja que identifica millor els fetus on el risc és més baix. D’aquesta manera, permet endarrerir el part de forma segura, fins a les setmanes 39 o 40 en la majoria de casos, a diferència del protocol estàndard, amb el qual sovint cal induir el part a les setmanes 37 o 38. “Aquests resultats demostren que, amb els biomarcadors, podem classificar millor les gestacions segons el risc real de complicacions. Si es classifiquen correctament, es poden evitar algunes de les induccions del part abans de les 39 setmanes, les quals comporten major risc d’afectacions cardiovasculars, neurològiques, metabòliques o respiratòries en el nounat”, assegura el Dr. Mendoza.

Addicionalment, es va confirmar una reducció en les complicacions de les gestants, com ara preeclàmpsia, ja que estudis previs han mostrat que l’anàlisi de biomarcadors també pot ajudar a identificar l’alt risc d’aquesta alteració.

“Aquest nou enfocament representa un pas més cap a una medicina més personalitzada i un seguiment de l’embaràs més fisiològic i menys invasiu. Redueix les molèsties i l’ansietat associades a intervencions mèdiques innecessàries i, alhora, millora els resultats de la gestant i del nadó”, conclou el Dr. Mendoza.

Aquests biomarcadors es troben ja disponibles a la majoria de centres públics i privats, i s’espera que aviat siguin incorporats a la cartera de serveis del sistema català de salut pel seguiment de fetus amb baix pes.