La Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta redueix les complicacions degudes a aquesta patologia

La Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta (UMPA) de Vall d’Hebron redueix les complicacions associades a la placenta accreta. Aquesta patologia es produeix quan la placenta envaeix la paret muscular de l’úter. Això provoca que, després del part, la placenta no es pot separar de l’úter de forma normal sense causar lesions i sagnat. Aquesta patologia afecta una de cada 530 dones embarassades i es tracta d’un problema creixent, ja que un dels principals factors de risc són les cesàries prèvies, una intervenció que està augmentant de forma important en els últims anys.

Per tal de reduir les complicacions durant el part que pot causar la placenta accreta, els professionals de l’UMPA programen el part per a la setmana 34. L’objectiu de programar el part per cesària (unes dues o tres setmanes abans del terme) és evitar un inici espontani del part que pot conduir a complicacions fonamentalment hemorràgiques. Com explica el Dr. Manel Casellas, Cap de la Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta i metge del Servei d'Obstetrícia de Vall d’Hebron, “després de l’extracció fetal es realitza una histerectomia, és a dir, l’extracció de l’úter, amb la placenta a dins. No intentem l’extracció manual de la placenta. D’aquesta manera, amb la cesària i la histerectomia alhora i programades hem aconseguit disminuir substancialment el risc de lesions i hemorràgies per a la mare”. 

L’eficàcia de la Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta resideix en el fet que està situada en un centre de tercer nivell amb disponibilitat de recursos i està constituïda per un equip multidisciplinari format per obstetres, cirurgians oncològics ginecològics, radiòlegs intervencionistes, anestesiòlegs, uròlegs, neonatòlegs i especialistes en ressonància magnètica nuclear fetoplacentària. Aquesta atenció superespecialitzada és cabdal per oferir a la pacient els millors resultats. Com assenyala el Dr. Manel Casellas, un dels principals objectius de l’UMPA és reduir la morbimortalitat materna. Per això, “els radiòlegs intervencionistes col·loquen catèters baló en les artèries ilíaques internes per tal de poder inflar-los i reduir el flux sanguini si el sagnat és important”. D’altra banda, i per identificar possibles lesions ureterals durant el procediment quirúrgic, els uròlegs col·loquen catèters en els dos urèters. “Això és molt útil en cas de sagnat, perquè ens facilita localitzar l´urèter amb el tacte si el sagnat és important durant la histerectomia”, afegeix el Dr. Manel Casellas.

Reducció important del risc d’hemorràgies

Quatre anys després de la posada en marxa de l’UMPA, ja s’han tractat 24 pacients. I s’han millorat tots els indicadors relacionats amb la patologia, tant si es comparen ambles dades internacionals recollides aquest any per la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (Guies FIGO) com si es comparen amb les pacients tractades a Vall d’Hebron abans de l’existència de l’UMPA. En aquest sentit, la necessitat de grans quantitats de sang en transfusió ha estat d’un 13,04% entre les pacients de la unitat (57% entre les pacients de Vall d’Hebron prèvies a la unitat; arriba al 40% en les Guies FIGO); la necessitat de reintervenció quirúrgica ha estat del 8,68% entre les pacients de la unitat (33% entre les pacients de Vall d’Hebron prèvies a la unitat; arriba al 18% en les Guies FIGO); les lesions en la bufeta o l’urèter han afectat un 4,3% de les pacients (13% pacients prèvies; 7-48% en les Guies FIGO); un 21% de les mares han requerit ingrés en una Unitat de Cures Intensives (35% pacients prèvies; arriba al 66% en les Guies FIGO); cap cas de mort materna en pacients unitat (1-7% en les Guies FIGO). I tots els nens es troben en bon estat de salut.

Més cesàries, més casos de placenta accreta

Moltes de les dones que pateixen placenta accreta no es diagnostiquen fins al moment del part, quan la placenta no es desprèn espontàniament i s’intenta una extracció manual, que pot causar lesions i sagnats importants. “Com assenyalen recents estudis a Anglaterra, el 50% de les dones amb placenta accreta es diagnostiquen durant el part”, explica el Dr. Manel Casellas.

Per aquest motiu, seria necessari millorar la detecció prèvia d’aquesta patologia. A Vall d’Hebron, ecografistes especialitzats estudien particularment pacients amb antecedents de cesària i placenta prèvia. Aquest grup de gestants és el de màxim risc per desenvolupar la patologia. Com remarca el Dr. Manel Casellas, sempre que es fa una ecografia a una embarassada caldria investigar l’antecedent de cesàries i determinar si la placenta és prèvia, és a dir, si la placenta està en relació amb el coll uterí. “En aquests casos, caldria avaluar la presència de signes ecogràfics suggestius d’accretisme a fi de fer un diagnòstic abans del part. Aquest aspecte és cabdal perquè permet remetre la pacient a un centre especialitzat i posar en marxa tota l’estratègia terapèutica”, assenyala el Dr. Manel Casellas. Després de la constitució de l’UMPA, el percentatge de pacients amb placenta accreta que es detecten amb suficient antelació abans del part a Vall d’Hebron ha passat del 56% al 96%.

Hi ha altres factors de risc per a aquesta patologia, com cirurgies prèvies en l’úter, legrats previs, radiació en l’úter, edat avançada, fecundació in vitro o tabaquisme. “Però el que més es relaciona amb la placenta accreta són les cesàries prèvies. I com més cesàries, més risc”, emfatitza el Dr. Manel Casellas.