La Unitat de Disfàgia compleix quatre anys millorant la qualitat de vida dels pacients

La Unitat de Disfàgia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va néixer amb l’objectiu de millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients que pateixen aquesta patologia, que provoca l'alteració de la deglució i que pot ocasionar complicacions greus com la desnutrició i la pneumònia per aspiració. Quatre anys després, la Unitat, formada per professionals de Foniatria i de Suport Nutricional, continuen treballant per aconseguir avenços en el tractament.

Els pacients que són tractats en aquesta Unitat són aquells considerats d’alta complexitat, amb patologia neurològica o oncològica (tumors cerebrals o maxil·lofacials, entre d’altres), o pacients que han rebut radioteràpia o quimioteràpia. “La intervenció interdisciplinària a la Unitat de Disfàgia és fonamental en l'abordatge precoç en pacients amb seqüeles de patologies complexes que impedeixen una adequada nutrició i presenten un risc d'infeccions respiratòries. Aquests són factors determinants per afavorir la qualitat de vida de les persones que es troben en un moment fràgil a la seva vida”, remarca la Dra. Ana Maria Leon, coordinadora de la Unitat. 

Un cop el pacient és atès per la Unitat, a cada consulta se li practiquen diverses proves per fer seguiment de la malaltia. Es valora de manera individual la gravetat i poder així fer un abordatge personalitzat. Una prova bàsica és fer al pacient empassar aliments diluïts com púding, nèctar o mel, amb una càmera que es fica pel nas, i poder veure així com empassa.
Mitjançant aquest seguit de proves, els professionals identifiquen les alteracions en la veu, el llenguatge, la parla i l’audició. També tracten aspectes més secundaris de la patologia, com la deglució. En cas d’identificar un nivell alt de dificultat en la deglució, el pacient serà derivat al nutricionista per evitar l’aparició d’un trastorn alimentari. 

“En la mateixa consulta es porta a terme una valoració de la deglució, que pot ser clínica o mitjançant fibroscòpia, per diagnosticar i avaluar la gravetat de la disfàgia. En funció dels resultats de la prova, es planifica el tractament de logopèdia i es realitza una adaptació de la dieta. En casos greus, el pacient pot necessitar la col·locació d'un dispositiu extern d'alimentació per poder alimentar-se de manera segura i eficaç fins que pugui millorar amb el tractament”, subratlla la Dra. Sara Lázaro, metgessa rehabilitadora i especialista en Foniatria. 

“Un bon estat nutricional és imprescindible per afavorir la recuperació del pacient i ajudar amb el tractament de rehabilitació. Treballar de forma conjunta estalvia temps i ajuda a desenvolupar equips interdisciplinaris més complets per un millor maneig d'aquests pacients tan complexos”, destaca la Dra. Alba Zabalegui, endocrina de la Unitat de Suport Nutricional. Quan un pacient amb disfàgia presenta la dificultat de no poder empassar aliments de manera normal, pateix problemes de deglució. A més, com que no és capaç d’ingerir els nutrients necessaris per estar ben alimentat i sa, té risc de patir algun trastorn alimentari. Per això, l’equip de Suport Nutricional esdevé clau en aquesta Unitat. Després de fer un seguit de proves de deglució, el nutricionista fa un seguiment del pes i la dieta del pacient, i, en el cas que fos necessari, l’administració d’una sonda nasogàstrica si la disfàgia és greu. 

Les alternatives alimentàries que es poden aplicar són diverses. Existeix la dieta amb espessidors, per a pacients que presenten problemes de deglució. En cas que aquesta no funcionés, es col·locaria una sonda nasogàstrica, no més de quatre o sis setmanes. Si aquesta tampoc fos viable i no existeix marge de millora, es realitzaria una gastrostomia al pacient. Aquesta intervenció es practica també en pacients amb malalties neurodegeneratives com l’ELA i consisteix a introduir un tub través de la paret de l'abdomen directament a l'estómac que serveix per administrar medicaments, sèrum i aliments líquids. És una pràctica més invasiva, però la seva durada és indefinida.

“Jo abans parlava perfectament”, afirma Gregorio Endrino, pacient de setanta-nou anys de disfàgia que es tracta a Vall d’Hebron. Després d’una operació de pulmó, va patir una lesió a la corda vocal que la va deixar paralitzada i no podia parlar. La seva disfàgia va aparèixer a causa d’una debilitat muscular i una desnutrició, ha explicat la Dra. Sara Lazaro: “presentava una disfàgia per debilitat muscular i desnutrició que provocava que s'entravessés amb tota mena d'aliments, fins i tot amb una dieta triturada, que suposa habitualment la textura més fàcil per empassar”. La Unitat esdevé clau en el seu tractament. Visita la Unitat de Logopèdia periòdicament, on se li duen a terme proves per valorar el seu estat i com empassa els aliments. És un procés lent, però amb el suport i abordatge de la Unitat de Disfàgia els pacients tenen més possibilitats de millora que abans. “Amb voluntat i sacrifici suposo que es pot tirar endavant. Jo el que us dic és que el que tingui alguna cosa com jo, que sigui conscient que ha de treballar de valent, però que es pot tirar endavant, jo ara estic molt millor”, diu en Gregorio.