La Jornada Interplataformes de Salut aborda els reptes per accelerar l'arribada de la innovació sanitària al mercat

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit una nova edició de la Jornada Interplataformes de Salut, una trobada impulsada per Nanomed Spain, l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Fenin, la Plataforma 3NEO, el Functional Print Cluster i el VHIR.

Sota el lema ‘De la tecnologia al pacient: accelerant l'accés al mercat sanitari’, la jornada ha reunit investigadors i investigadores, professionals assistencials, representants de les administracions públiques, empreses i entitats de suport a la innovació amb l'objectiu de compartir experiències i debatre sobre els factors que permeten convertir els avenços científics en solucions que arribin de manera efectiva als pacients.

Durant la benvinguda institucional, la Dra. Anna Santamaria, directora d'Estratègia Científica del VHIR, va destacar que "per aconseguir la translació a la pràctica clínica de totes les solucions que es generen des del coneixement és imprescindible la col·laboració entre tots els agents del sector". En la mateixa línia, Josep Samitier, coordinador científic de Nanomed Spain, va remarcar el caràcter transversal de la innovació sanitària: "Promovem la col·laboració entre plataformes perquè ens interessa avançar en el procés d'innovació i aconseguir que les solucions arribin al pacient".

La regulació, un element clau per facilitar l'accés al mercat

La primera taula de la jornada, moderada per María Aláez, de Fenin, va abordar el paper de la regulació en el desenvolupament i la comercialització de noves tecnologies sanitàries. Hi van participar Laura Gironès, del VHIR; Luis Huici, d'Embega Healthcare; David Marí, d'Eurecat, i Glòria Hernández, del Centre Nacional de Certificació de Productes Sanitaris.

Els participants van coincidir que la regulació no s'ha d'entendre com una barrera, sinó com un element indispensable per garantir que les innovacions arribin al mercat amb totes les garanties de qualitat, seguretat i eficàcia. També van remarcar la importància d'integrar els requisits regulatoris des de les primeres etapes del desenvolupament, evitant que aquests aspectes s'abordin únicament quan el producte ja està pràcticament finalitzat.

En aquest sentit, Laura Gironès va destacar que "el nostre factor d'èxit és tenir una visió integrada entre l'evidència clínica, el compliment de la regulació i la seva aplicació a la pràctica assistencial". Segons va explicar, incorporar aquesta perspectiva des del principi permet reduir temps i costos durant el procés de desenvolupament i facilita la futura implementació de la tecnologia.

Per la seva banda, Glòria Hernández va advertir que moltes dificultats apareixen precisament quan els requisits reguladors no s'han tingut en compte des de l'inici. "Si els requisits regulatoris s'han integrat des del començament, és molt probable que el projecte compleixi tots els requisits quan arribi a les fases finals. Si no és així, de vegades cal tornar a començar", va afirmar.

Durant el debat també es va posar sobre la taula la necessitat que empreses i investigadors coneguin des del principi el recorregut regulador que haurà de seguir cada tecnologia. David Marí va assenyalar que moltes organitzacions desconeixen la complexitat del procés de certificació dels productes sanitaris i que, sovint, el temps necessari per obtenir les autoritzacions és superior al del mateix desenvolupament tecnològic. Al seu torn, Luis Huici va destacar que un dels principals reptes consisteix a convertir una bona idea en un producte industrialitzable, capaç d'integrar-se de manera estable dins dels circuits assistencials.

Els ponents també van coincidir que la maduresa tecnològica no només implica demostrar el funcionament del producte, sinó disposar d'un disseny robust, evidència clínica suficient, processos de fabricació definits i una estratègia reguladora coherent abans d'iniciar els processos de certificació.

La cadena de valor en salut, una feina compartida

La segona taula, moderada per Rafael Navajo, director d'Innovació i Desenvolupament de Negoci del VHIR, va posar el focus en la cadena de valor de la innovació en salut i en la necessitat de coordinar tots els actors implicats durant el procés de desenvolupament. Hi van participar Josep Samitier, de Fraunhofer Spain; Marta Soler, de Nanobots Therapeutics; el Dr. Àlex Lluch, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i María, representant de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Rafael Navajo va recordar que una bona idea científica, per si sola, no garanteix l'èxit d'una innovació. També cal definir des del principi aspectes com la protecció dels resultats, l'estratègia de finançament, el potencial de negoci o la futura entrada al mercat.

Els participants van coincidir que el principal repte no és tant identificar un únic punt feble dins de la cadena de valor, sinó aconseguir que tots els seus esglaons funcionin de manera coordinada. Marta Soler va explicar que moltes empreses emergents tendeixen a abordar aquests processos de forma separada, quan en realitat cal planificar-los conjuntament des de l'inici. En la seva opinió, una de les etapes més complexes continua sent l'accés al mercat i els processos de reemborsament.

Josep Samitier va assenyalar que el procés d'innovació no és lineal i que pot sorgir des dels hospitals, les empreses o els centres de recerca. Tot i que Catalunya disposa d'una recerca clínica d'alt nivell, va advertir que encara cal reforçar els mecanismes perquè aquest coneixement es transformi en productes que arribin als pacients. Segons va explicar, la creació de noves empreses és un dels principals camins per aconseguir-ho, tot i que continua sent una aposta d'alt risc.

Durant el debat també es va destacar la necessitat d'avaluar les innovacions més enllà de la seva eficàcia clínica. Els participants van coincidir que cal analitzar quin impacte tenen sobre els professionals sanitaris, els circuits assistencials, l'organització dels centres i la sostenibilitat econòmica del sistema de salut.

Un altre dels grans eixos de la conversa va ser la participació dels pacients en el desenvolupament de les noves tecnologies. El Dr. Àlex Lluch va recordar que moltes innovacions resolen necessitats dels professionals però no sempre responen a les expectatives dels pacients. "El primer que cal pensar és en el protagonista principal, que és el pacient", va afirmar. Marta Soler va afegir que aquesta participació també ha d'estar present durant el disseny dels assajos clínics, ja que sovint petites barreres logístiques poden condicionar l'èxit d'una tecnologia.

Els ponents també van reflexionar sobre el paper dels centres tecnològics i les administracions públiques en aquest procés. Josep Samitier va defensar que les tecnologies desenvolupades durant la recerca poden tenir aplicacions molt més àmplies que les inicialment previstes i que identificar aquests usos transversals representa una gran oportunitat per generar innovació. Per la seva banda, els representants d'AQuAS van explicar que iniciatives com el Programa d'Accés al Sistema Sanitari (PAS) busquen precisament facilitar que empreses, investigadors, professionals clínics i administracions treballin conjuntament des de les primeres fases del desenvolupament.

Del laboratori al pacient: els reptes de l'escalat tecnològic

La darrera taula de la jornada, moderada per Susana Barasoain, de la Plataforma 3NEO, es va centrar en els desafiaments que apareixen quan una tecnologia ja ha demostrat el seu potencial científic i ha de fer el pas cap a la producció industrial i la comercialització. Hi van participar Eva Baldrich, del VHIR; Vicente Ruedas, d'AIMPLAS; Beatriz Pérez Urbina, del Govern de Navarra, i Miguel Berenguel, de Graphenical.

Els participants van coincidir que el procés d'escalat requereix una coordinació constant entre investigadors, clínics, empreses, centres tecnològics i administracions. Eva Baldrich va destacar que "cal implicar els clínics des del primer moment", ja que són els qui millor poden validar que la tecnologia respon a una necessitat assistencial real.

Vicente Ruedas va remarcar que el desenvolupament científic i la industrialització han d'avançar en paral·lel. "És molt important madurar el producte al mateix temps que es desenvolupa la tecnologia i disposar d'una bona xarxa de proveïdors industrials que permetin garantir la seva viabilitat", va explicar.

Per la seva banda, Beatriz Pérez Urbina va defensar la necessitat de coordinar tots els actors implicats, des del professional sanitari que identifica una necessitat fins a les empreses i centres tecnològics que contribueixen al seu desenvolupament. Miguel Berenguel va posar el focus en els reptes del finançament i va reivindicar una major inversió privada per ajudar les empreses a créixer i consolidar les seves tecnologies abans d'arribar al mercat.

Durant la sessió també es van abordar qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual, la fabricació a escala, la validació clínica i els mecanismes de suport necessaris perquè les innovacions puguin completar amb èxit el seu recorregut fins a la pràctica assistencial.