La II Jornada de Virus Respiratoris i Altres de Vall d’Hebron posa el focus en la vigilància dels enterovirus a través de les aigües residuals

Les segones Jornades d’Actualització en Virus Respiratoris i Altres organitzades per l’equip de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han posat el focus en els enterovirus. Què en sabem i per què és important la seva detecció i monitoratge? Tot i que la majoria d’infeccions són lleus, el seu ampli ventall clínic i el potencial per provocar complicacions neurològiques greus en infants obliga a no abaixar la guàrdia. 

El virus a l'atenció primària: boca-mà-peus

“A l’atenció primària, l’enterovirus es manifesta sobretot amb lesions cutànies, com la clàssica malaltia de boca, mans i peus, que afecta sobretot menors de 5 anys i és molt contagiós. La millor manera de frenar-lo és no portar els infants a l’escola. També causa quadres respiratoris o gastrointestinals lleus, amb simptomatologia similar a la d’una grip”, explica el Dr. Toni Soriano, pediatra dels Serveis Integrals de Salut del Baix Empordà. La major circulació d’enterovirus es dona a la primavera i a la tardor, coincidint amb els canvis de temperatura. I la transmissió comunitària està associada al calendari escolar, amb un augment de la transmissió després de l’obertura de les escoles. La malaltia boca-mà-peu i l’herpangina, que pot causar febre alta, ha servit per establir patrons epidemiològics, però les intervencions relacionades amb la COVID-19 van interrompre aquests patrons, tot i que poc a poc han anat reapareixent les dinàmiques postpandèmiques. Segons dades de l’equip de recerca de pediatres de l’atenció primària i centres hospitalaris de Catalunya, COPEDI-CAT, del total que virus que circulen, l’enterovirus representa el 5% a l’atenció primària i un 1% dels que circulen a l’hospital, i sobretot afecten a infants entre els 2 i 4 anys.

Una família de virus diversa amb simptomatologia diversa

Els enterovirus no són un sol virus, sinó una gran família amb desenes de tipus diferents. D’una banda estan els virus de la pòlio (poliovirus) i un altre centenar de serotips causen sobretot infeccions respiratòries o gastrointestinals lleus. “Cada tipus té una genètica pròpia que determina cap a quin òrgan té més facilitat d’anar i quin tipus de resposta immune genera”, detalla Andrés Antón, responsable de la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia i coordinador de la jornada. El que diferencia els enterovirus d’altres virus respiratoris és precisament aquest ventall tan ampli de símptomes. Poden causar erupcions cutànies amb vesícules a mans, peus i boca, crisis asmàtiques, gastroenteritis o afectacions neurològiques. En la majoria de casos, el curs és lleu, però en nadons molt petits, especialment en menors de 30 dies, el risc de complicacions és més elevat i pot requerir ingrés hospitalari o, puntualment, cures intensives.

Els casos que arriben a l'hospital

“En els casos que ens arriben a l’hospital, el veiem associat a quadres respiratoris o neurològics”, assenyala la pediatra Jorgina Vila, de la Unitat d’Hospitalització Pediàtrica de l’Hospital Infantil Vall d’Hebron. Els símptomes d’alerta que han de fer consultar ràpidament inclouen febre persistent, vòmits, dificultat per caminar o mantenir-se dret, irritabilitat marcada, somnolència excessiva, problemes de mobilitat o dificultat respiratòria. Sovint, aquests quadres greus venen precedits de símptomes banals, com tos, febre o un refredat aparentment inofensiu.

Malgrat tot, els ingressos per enterovirus continuen sent menys freqüents que els causats per altres virus respiratoris com la grip o el virus respiratori sincicial (VRS). “Els casos més greus se solen concentrar en infants menors de quatre anys, amb un sistema immunitari encara immadur i vies respiratòries més estretes, que s’inflamen amb facilitat”, descriu.

En absència de tractaments específics o vacunes per a la majoria d’aquests virus, la prevenció continua sent clau. “Rentat de mans, evitar el contacte estret si hi ha símptomes de refredat, ús de mascareta en casos concrets i ventilar bé els espais són mesures senzilles però efectives”, remarca la Dra. Blanca Borràs, de l’equip d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de Vall d’Hebron.

Reforçar la vigilància de les aigües residuals

La jornada ha posat de relleu que, darrere d’un virus sovint associat a quadres lleus, s’amaga un escenari complex que exigeix vigilància constant, coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària i una lectura fina dels símptomes. Un dels episodis que encara pesa en la memòria dels professionals és el brot del 2016, quan un tipus d’enterovirus va provocar un augment inusual de casos de malaltia neurològica greu en infants. Aquella experiència va posar de manifest la importància de la vigilància virològica per saber quins tipus d’enterovirus circulen en cada moment. El subtipus D68 i A71 poden ser més agressius i tenir afectacions més greus. Del primer s’han descrit paràlisis semblants a la pòlio, i del segon, afectacions del sistema nerviós com la rombencefalitis. “Sabem que s’adquireixen per via respiratòria –tos, mocs estornuts– o per via oral-fecal i que s’eliminen per les femtes. Analitzar aigües residuals ens dona una idea molt clara dels virus que estan circulant, fins i tot abans que apareguin molts casos clínics”, assenyala Andrés Antón. 

La vigilància epidemiològica i genòmica dels enterovirus permet identificar quins serotips circulen, anticipar possibles formes greus i ajustar les respostes assistencials. En aquest sentit, la combinació de dades clíniques amb la vigilància ambiental, com l’anàlisi d’aigües residuals, s’ha consolidat com una eina clau per avançar-se als brots i entendre la dinàmica real d’aquests virus a la comunitat. “No es tracta d’alarma, sinó de coneixement”, remarquen els professionals, que subratllen que disposar d’informació robusta és essencial per protegir els infants més vulnerables i orientar millor les decisions en salut pública.