La IA guanya rellevància en la Recerca Biomèdica convertint-se en fonamental per a futures investigacions

La Jornada sobre l’ús de la Intel·ligència Artificial en Recerca Biomèdica organitzada pel Vall d’Hebron s’ha centrat no només en l’evolució fins ara de la IA sinó també en la direcció d’aquest nou paradigma.

18/06/2024

Malgrat en alguns aspectes encara la intel·ligència artificial (IA) sembla quelcom futurista, la seva importància en el camp biomèdic creix cada cop més i ha anat evolucionant en els últims 10 anys fins a convertir-se en imprescindible per a moltes investigacions. De fet, les investigacions que fan servir IA creixeran exponencialment en els pròxims anys. Aquest paradigma és el que presenta la Carmen Tur, investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (IA) i CEMCAT, que ha conduït una nova edició de la Jornada sobre l’ús de la IA en Recerca Biomèdica organitzada pel Vall d’Hebron. 

Liderant la investigació amb IA des del VHIR

De fet, el VHIR ja empra la IA en diferents branques d’investigació. En el grup de recerca de Malalties Cardiovasculars per exemple, al camp de la imatge cardíaca, d'una banda, els és molt útil per tota l’automatització de tasques, de manera que redueixen temps i guanyen fiabilitat en les dades. Per un altre costat, la IA es fa servir per descobrir coses que les persones no són capaces de detectar. 

Des del grup de recerca de Bioinformàtica Clínic i Transnacional del VHIR, es van topar amb un gran volum d’informació biomèdica per integrar i poder extreure prediccions. Gràcies precisament a la IA avui fan prediccions a cegues de variants associades al càncer de mama i a la leucodistròfia metacromàtica que estan entre la primera i la segona posició. 

El grup de recerca d'Imatge Medica Molecular fa servir la IA no només per facilitar la segmentació de regions i no haver-la de fer manualment, sinó també per desenvolupar softwares propis. Amb les eines de IA que desenvolupen, poder accedir més fàcilment al diagnòstic i al pronòstic d’un tipus de patologia concret, i així fer més factible la medicina personalitzada amb tractaments o intervencions específics per a cada pacient.

Pel que fa a l'esclerosi múltiple, al grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR la IA els ha servit per poder automatitzar tots els models predictius que han estat recavant durant gairebé 30 anys. Així doncs, les noves eines permeten analitzar d'una forma automàtica i acurada l'evolució de l'esclerosi múltiple, el que té un gran impacte en el maneig terapèutic.

IA vs. Expert Humà en Biomedicina

El rol de la IA com hem dit va cobrant més importància i fins i tot es diu que la IA supera a l'expert humà. En Xavier de la Cruz, cap del grup de Bioinformàtica Clínica del VHIR, afirma que els problemes biomèdics són difícils i les solucions són inestables i pobres. Ho són tant per als humans com per a les màquines, que tenen entre un 10% i un 30% d'errors. La IA és molt potent i fa moltes coses, però no és capaç de tot.

L'expert humà té una gran oportunitat de fer un diagnòstic precoç de les malalties minoritàries gràcies a la IA i així evitar seqüeles al pacient. Però per això, es necessita no només un bon sistema de dades, sinó una bona qualitat de les dades i una bona gestió d'aquestes. I aquí és on  l’expert humà aporta el valor segons Pere Soler, cap del grup de recerca en Infecció i Immunitat en el Pacient Pediàtric.

Un dels límits que més preocupa a l’hora d’implementar l’ús de la IA en la recerca biomèdica són els aspectes ètics. La directora Legal del VHIR, Anna Boix, ens ha parlat precisament d’algunes qüestions respecte al marc legal que s’han de tenir en compte durant la investigació com ho són els instruments internacionals i regionals on es defineixen els principis i com aplicar-los. 

Però, quin rol cobra més importància actualment, la intel·ligència artificial o l’expert humà en Biomedicina? A la taula rodona s’ha parlat de l’equilibri entre un i l’altre com a base de l’èxit per al futur de la recerca biomèdica i s’han plantejat punts a favor i en contra d’ambdós. La conclusió és bastant clara: en cap cas la IA pot substituir a l'expert humà, sinó que és el professional qui ha de supervisar les eines de IA que les fa servir com a suport. I en qualsevol cas, l'objectiu de l'ús de la IA a la recerca biomèdica ha de ser millorar l'atenció al pacient.  A la discussió també han participat l’Àlex Rovira, cap del grup de recerca en Neuroradiologia del VHIR, el Marc Ribó, investigador principal del grup de recerca en Ictus del VHIR, l’Albert Barberà, director d’Estratègia Externa del VHIR, la María Goya, investigadora principal del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR, i el públic.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Activitats relacionades

Introducció a la hidrocefàlia i alteracions de la dinàmica de LCR

02.09.2024 - 09:00
Més informació

XIX Curs teòric-pràctic d'Ecocardiografia bàsica i avançada en medicina d'urgències, intensiva i anestèsia

16.09.2024 - 09:00
Cardiologia, Medicina Intensiva, Anestèsia i Reanimació, Neurologia
Més informació

Digestive Session 'Avoidant/restrictive food intake disorder - an important problem in GI?'

25.09.0024 - 12:59
Més informació

Conferència inaugural del Màster VHIR 'Leveraging AI and HPC for Innovations in Biomedical Research and Health Industry' a càrrec del Dr. Josep Maria Martorell

25.09.2024 - 10:30
Més informació

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

Selecciona el butlletí que vols rebre:

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.