La biòpsia líquida de llet materna podria ser útil en el futur per al diagnòstic precoç del càncer de mama

Un equip del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, liderat per la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del Grup de Càncer de Mama del VHIO, i per la Dra. Ana Vivancos, cap del laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO, han demostrat per primera vegada que la llet materna de les pacients amb càncer de mama conté ADN del tumor, conegut com a ADN tumoral circulant (ADNct). Aquest ADNct és susceptible de ser detectat a través de la biòpsia líquida a la llet materna i podria convertir-se en una nova eina per diagnosticar de forma precoç el càncer de mama en el període del postpart. Els resultats d'aquesta investigació s'acaben de publicar a la revista Cancer Discovery.

La Unitat de Mama de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron compta amb una unitat multidisciplinària específica per tractar dones que es diagnostiquen de càncer de mama durant l'embaràs o durant el postpart. “Durant tots els anys que porta funcionant aquesta unitat” explica la Dra. Saura “hem observat que les pacients amb càncer de mama que es diagnostiquen durant l'embaràs o, especialment, durant el postpart tenen pitjor pronòstic pel seu diagnòstic en estadis més avançats de la malaltia”. És per això que es necessiten nous mètodes de detecció precoç eficaços per detectar aquests tumors.

“Els canvis fisiològics que tenen lloc a la mama durant l'embaràs i el postpart fan que els tumors siguin més difícils de detectar; també hem observat que biològicament els tumors al postpart són més agressius i les dones es queden embarassades en edats en què encara no es fa cribratge poblacional amb mamografia. A Espanya, per exemple, no es comencen aquestes revisions fins als 50 anys”.

Un projecte que comença per la inquietud d’una pacient

La investigació biomèdica, a diferència d'altres camps de la ciència, compta amb la participació, l'experiència i la implicació dels pacients ja sigui per la seva generositat a l'hora de participar en assaigs clínics o perquè plantegen preguntes als científics des d'una òptica totalment diferent.

En aquest cas, va ser la inquietud d'una pacient amb càncer de mama diagnosticada durant l'embaràs de la seva tercera filla. La preocupava haver transmès el tumor a través de la llet materna a la segona filla durant la lactància, que havia estat llarga i s'havia prolongat fins poc temps abans del diagnòstic del seu càncer de mama.

“La pacient” explica la Dra. Saura “ens va portar una mostra de llet materna que tenia guardada al congelador. I aquí, gràcies a ella, és on comença el nostre projecte perquè, tot i que sabem que el càncer de mama no es transmet a través de la llet materna, vam decidir analitzar la mostra a la recerca de marcadors que ens poguessin ajudar en la investigació. I, efectivament, en analitzar la llet materna de la pacient trobem ADN amb la mateixa mutació que estava present al seu tumor. La llet materna havia estat congelada més d'un any abans del diagnòstic de càncer de la pacient”.

Biòpsia líquida en càncer de mama

La biòpsia líquida a la sang s'utilitza avui dia en pacients amb càncer de mama metastàtic per a la detecció o seguiment d'algunes mutacions, però té poca sensibilitat encara com a eina per al diagnòstic precoç o en la predicció de recaigudes ja que es necessita una quantitat d'ADN tumoral circulant molt elevada a la sang per ser detectat.

En els darrers anys s'ha desenvolupat la biòpsia líquida en orina per detectar càncer de bufeta o a la saliva per càncer de cap i coll. “Així que vam pensar que, per proximitat al tumor, la llet materna podria ser una font alternativa per detectar el tumor a través de biòpsia líquida” afirma la Dra. Ana Vivancos.

L'article que publica ara la revista Cancer Discovery recull els primers resultats de l'estudi. Els investigadors van recollir mostres de llet materna i sang de pacients amb càncer de mama diagnosticades durant l'embaràs o el postpart, així com de dones sanes que estaven en curs de lactància materna.

“Analitzem les mostres de llet materna i de sang a través de dues tècniques, Next Generation Sequencing (NGS) i Droplet Digital PCR (ddPCR)” explica la Dra. Ana Vivancos. “I comprovem que a la llet materna hi ha ADN circulant lliure d'origen tumoral. Vam ser capaços de detectar mutacions presents al tumor de pacients amb càncer de mama a la seva mostra de llet materna en 13 de les 15 pacients analitzades. Mentre que, a les mostres de sang recollides al mateix moment, només es va detectar l'ADNct en una”.

“Les mostres de llet materna de les dues pacients en què no es va detectar la mutació s'havien recollit en les primeres hores de lactància, eren de calostre” explica la Dra. Miriam Sansó, autora principal i investigadora postdoctoral del laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO durant la realització de l'estudi “de manera que deduïm que probablement encara no havia passat prou temps perquè l'ADN tumoral s'hagués alliberat a la llet. Així que decidim des de llavors fer la presa de mostres de llet materna almenys dues setmanes després d'iniciar la lactància”.

“Hem demostrat per primera vegada que la llet materna obtinguda de pacients amb càncer de mama conté ADNct suficient per detectar-ho a través de biòpsia líquida i que aquest ADNct es pot detectar fins i tot abans que el diagnòstic de càncer de mama es pugui realitzar mitjançant una prova d'imatge convencional” afirma la Dra. Cristina Saura.

“El nostre següent pas per donar una utilitat pràctica a aquest descobriment va ser dissenyar un panell genòmic basat en NGS com a possible mètode de diagnòstic precoç en càncer de mama” afirma la Dra. Vivancos. En base a dades públiques, les investigadores de l'estudi van dissenyar el panell de gens VHIO-YWBC que permet detectar les mutacions més freqüents presents en dones amb càncer de mama diagnosticat abans dels 45 anys. El plafó té “una sensibilitat de més del 70%. És a dir que, de les mostres de les nostres pacients analitzades amb aquest panell, se n'haurien detectat 7 de 10 casos amb una especificitat del 100%”.

“Aquest panell podria servir-nos en el futur com a mètode de diagnòstic precoç de càncer de mama al postpart” explica la Dra. Saura. “De la mateixa manera que es realitza la prova del taló a tots els nadons, es podria plantejar recollir una mostra de llet materna a totes les dones després del part per fer un screening de càncer de mama”.

Un dels casos de dones d'alt risc incloses en l'estudi reforça encara més aquesta idea d'utilitzar el panell de gens dissenyat i la biòpsia líquida de llet materna per avançar el diagnòstic precoç del càncer de mama. Es tractava d'una dona sana que en quedar-se embarassada del seu primer fill als 46 anys va voler participar en l'estudi. 18 mesos després de tenir el seu fill va ser diagnosticada de càncer de mama gràcies a les ecografies mamàries que es feien al seguiment de l'estudi.

“Vam analitzar les mostres de sang i llet materna que havíem recollit en el seguiment als vuit i als onze mesos després del part i vam comprovar que la mutació que estava present al tumor de la pacient ja estava a la llet materna de la mama afectada als onze mesos després del part, 6 mesos abans del diagnòstic fet per ecografia mamària. Ni a les mostres de sang ni de llet de la mama sana detectem la mutació i, per tant, podríem haver diagnosticat el tumor sis mesos abans amb l'ús d'aquesta tècnica” conclou la Dra. Carolina Ortiz, investigadora del grup de càncer de mama de VHIO i signant de l'article com a primera autora juntament amb la Dra. Saura.

El següent pas per confirmar la utilitat de la llet materna com una nova eina de biòpsia líquida per a la detecció precoç de càncer de mama al postpart és realitzar aquesta prova no invasiva a milers de dones. En base als resultats que avui es publiquen, el VHIO iniciarà un estudi amb l'objectiu de recollir mostres de llet materna de 5.000 dones sanes a nivell mundial que s'hagin quedat embarassades amb 40 anys o més, o de qualsevol edat que siguin portadores de mutacions que augmenten el seu risc de patir càncer de mama (BRCA1, BRCA2, PALB2, RAD51C/D).

 "Els nostres resultats obren la porta per a l’ús de la llet materna en el futur com una nova font de biòpsia líquida per a la detecció precoç de càncer de mama al postpart a través d'una tècnica no invasiva" afirma la Dra. Cristina Saura. “Abans de portar aquesta tècnica a la pràctica, cal confirmar aquests resultats en un nombre més gran de pacients, però els resultats que avui es publiquen són esperançadors i ofereixen una potencial nova eina per al diagnòstic precoç de càncer de mama en una població especialment sensible de dones joves i mares. La millor manera de seguir augmentant la supervivència de pacients amb càncer de mama i curar-ne més, és detectant-ho com més aviat millor i aquesta és una nova estratègia que ens podria ajudar molt en aquest sentit”.

“Aquesta investigació ha estat possible gràcies a la implicació de les pacients amb càncer de mama i les diferents iniciatives de mecenatge que han donat suport al projecte, entre les quals destaca El Paseico de la Mama entre d'altres que ens van permetre començar aquest estudi des de zero” explica la Dra. Saura. “Gràcies a elles hem estat capaces de generar les dades preliminars de l'estudi i presentar després el projecte a convocatòries de beques competitives. Actualment comptem amb més de 300.000€ aconseguits a través de beques competitives de la Fundació FERO, Fundació “la Caixa”, SEOM, AECC i FIS (de l'Institut de Salut Carlos III) per seguir endavant amb aquesta investigació”.