El VHIO celebra 20 anys de recerca amb impacte real en les persones amb càncer

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) va celebrar ahir el seu 20è aniversari amb un acte institucional a la Llotja de Mar de Barcelona davant de més de 300 persones. La celebració va posar el focus en les persones que han fet possible aquests 20 anys de trajectòria del centre i en les connexions entre elles: una xarxa que uneix la recerca biomèdica i clínica, l’atenció als pacients, el suport institucional i la generositat de la societat per avançar davant del càncer.

Conduït pel periodista Adam Martín, l’acte va comptar amb la participació de l’honorable consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané; de l’excel·lentíssim alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i del Dr. Josep Tabernero, director del VHIO i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, entre altres autoritats. També va donar veu a professionals i pacients per mostrar com els avenços científics que s’han produït en els darrers anys s’han traduït en un impacte real en les persones amb càncer i com la recerca ha canviat, en molts casos, el diagnòstic i el tractament de la malaltia.

“Fa vint anys vam apostar per un model que integrava la recerca i la pràctica clínica. Avui sabem que aquesta integració ha permès convertir descobriments científics en noves oportunitats per a milers de pacients. Aquest aniversari és, sobretot, un reconeixement a totes les persones que ho han fet possible”, afirma el Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del VHIO.

D’una visió pionera a una xarxa de col·laboració

El fil conductor de l’acte va ser la creació d’una xarxa que creix en connectar nous nodes. El punt de partida d’aquesta xarxa és la visió pionera del Dr. Josep Baselga: un model de recerca translacional que integra la recerca clínica i biomèdica en un mateix entorn, en aquest cas el Campus Vall d’Hebron, en què els descobriments del laboratori arribin tan aviat com sigui possible als pacients. Aquesta idea va donar lloc al VHIO, constituït oficialment el 2006. Sota el lideratge posterior del Dr. Josep Tabernero, aquest projecte va evolucionar fins a convertir-se en l’institut de referència internacional que avui coneixem.

Cada node d’aquesta xarxa representa persones que aporten coneixements, experiència, confiança o recursos. Les connexions entre elles expliquen el funcionament del model VHIO: les necessitats que s’identifiquen a la consulta generen preguntes de recerca; els equips del laboratori busquen respostes; i la recerca clínica permet avaluar noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. Alhora, allò que s’aprèn amb els pacients obre noves línies de treball al laboratori.

La integració del VHIO al Campus Vall d’Hebron ha estat clau per mantenir aquest intercanvi. La proximitat entre personal investigador, personal mèdic i d’infermeria i altres equips assistencials i de suport facilita el treball conjunt i permet que les necessitats dels pacients siguin el punt de partida i l’objectiu de la recerca.

“L’aposta del Campus Vall d’Hebron per la recerca d’excel·lència forma part del nostre compromís amb la salut de les persones. Integrar la recerca i l’assistència en tots els seus nivells ens permet abordar preguntes que neixen directament de les necessitats del pacient i traslladar els avenços científics ràpidament a la pràctica clínica. L’èxit del model VHIO demostra el valor d’aquest entorn compartit i ens impulsa a continuar reforçant-lo”, explica el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Albert Salazar.

Aquest treball compartit ha contribuït a avançar en el coneixement de la biologia dels tumors, la identificació de biomarcadors i la selecció de tractaments en funció de les característiques moleculars de cada càncer. També ha impulsat eines com la biòpsia líquida i el pre-screening molecular, així com assaigs clínics més innovadors o el desenvolupament de noves immunoteràpies i teràpies cel·lulars per a tumors sòlids.

En vint anys, el VHIO ha passat de quatre laboratoris que ocupaven 400 metres quadrats a una comunitat de més de 900 persones de 45 països, amb 36 grups de recerca i més de 12.000 metres quadrats d’espais de treball. La seva activitat ha generat més de 5.000 publicacions científiques i ha contribuït a l’aprovació de gairebé 80 noves indicacions de fàrmacs que s’utilitzen en la pràctica clínica arreu del món.

Els pacients com a part activa de la recerca

La celebració va dedicar un espai central a les persones amb càncer, la participació de les quals és essencial perquè la recerca avanci. Els seus testimonis van mostrar com l’oncologia de precisió, la immunoteràpia o l’accés a tractaments en assaigs clínics poden canviar l’evolució de la malaltia i la qualitat de vida.

L’acte va reconèixer també la seva confiança i generositat. Participar en un assaig clínic, aportar mostres per a la recerca o compartir l’experiència de la malaltia contribueix a generar coneixement que pot beneficiar altres pacients. En aquestes dues dècades, més de 21.800 persones han participat en els més de 9.700 assaigs clínics i estudis en què ha intervingut el VHIO, amb una aposta destacada pel desenvolupament de tractaments en fases primerenques.

La trobada va retre homenatge tant a les persones que pateixen la malaltia com als i les professionals que les acompanyen, posant rostre al vincle entre recerca i atenció oncològica i donant espai a les necessitats i preguntes que continuen pendents de resposta, i que són un objectiu prioritari per al VHIO.

El suport institucional i la generositat de la societat

Aquesta xarxa s’estén al patronat del VHIO, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Fundació Cellex, la Fundació FERO Càncer, la Fundació ”la Caixa”, la Fundació BBVA, la Fundació CRIS Contra el Càncer i la Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. El seu compromís ha permès sostenir l’activitat del centre i impulsar programes científics i infraestructures essencials per al seu desenvolupament.

Les associacions de pacients, els donants, les empreses i les entitats col·laboradores també formen part d’aquesta trajectòria. Les seves aportacions han contribuït a ampliar la capacitat investigadora i a desenvolupar projectes que connecten la solidaritat de la societat amb els avenços en oncologia.
L’acte va finalitzar amb un diàleg entre el periodista Adam Martín i la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de Barcelona, Marta Villanueva, que va destacar com la ciutat s’ha convertit en els darrers anys en un pol de recerca biomèdica que atrau personal investigador d’arreu del món. 

Comptar amb el VHIO és “un orgull per la ciutat”, ha dit Marta Villanueva, perquè ens permet “captar i retenir talent científic amb llocs de treball qualificats i ben remunerats que garanteixin als joves científics de la ciutat el dret a quedar-se”. Davant els negacionismes, la regidora ha  dit que les institucions han d’invertir en ciència i treballar en “cooperació amb universitats, hospitals i centres de recerca”. En aquest sentit, ha conclòs que la inversió en el nou edifici VHIO “consolidarà el pol científic alhora que s’amplien i es consoliden un àmbit esportiu i un àmbit cívic i cultural al barri de Sant Genís dels Agudells”.

Finalment, la consellera de Salut, Olga Pané, que va tancar l’acte amb un diàleg amb el periodista Adam Martín, va destacar el paper que ha tingut el model del VHIO per al sistema de recerca i salut de Catalunya, i va assenyalar els reptes que té la institució al davant i com es pot continuar reforçant aquest model de recerca translacional des de les institucions.

“Gràcies al VHIO, s’han aprovat gairebé 80 noves indicacions farmacològiques que avui formen part de la pràctica clínica oncològica, no només a Catalunya, sinó arreu del món”, ha subratllat Pané, que ha posat en valor l’esforç al darrere dels prop de 10.000 assajos clínics que el VHIO ha liderat o en què ha participat al llarg d’aquests 20 anys.

Al voltant de la col·laboració publicoprivada, la consellera de Salut ha afirmat que el VHIO “és un magnífic exemple d’una fórmula guanyadora basada en la combinació del lideratge professional, el recolzament institucional i el suport de la societat civil”.