El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona finança dues recerques de Vall d’Hebron

Dues investigacions del grup de recerca multidisciplinari d'infermeria del Vall d'Hebron institut de Recerca (VHIR), han estat seleccionades en la Convocatòria 2023 d'Ajudes a la Recerca Infermera que atorga el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). La primera dirigida per la infermera Creu Regné donarà una nova eina per avaluar el grau d’autonomia del pacient adolescent i així personalitzar el seu procés de transferència a la unitat d’adults. La segona, liderada per la infermera Sara Lopez, ha analitzat el valor de la impressió subjectiva del personal d’infermeria a l'hora de preveure l’empitjorament dels pacients.

Facilitar la transició a la unitat d’adults

Creu Regné treballa al programa de transició de l'adolescència a l'edat adulta, un projecte per acompanyar el pacient crònic durant el traspàs de la pediatria a la medicina adulta. La intervenció s’inicia entre els 12-14 anys i s’acaba en el moment que es considera que el pacient està completament integrat al sistema adult, al voltant dels 20 anys. D’aquesta manera s’eviten abandonaments de tractaments o medicació i altres problemes associats amb el canvi. 

L’equip està constantment buscant eines per millorar i personalitzar el seguiment. Per exemple l’estudi dirigit per Regné proposa adaptar el qüestionari TRAQ 6.0 al context hospitalari de Vall D’Hebron. El TRAQ 6.0 s’utilitza als Estats Units, Canadà i Alemanya on ha demostrat la seva eficàcia per avaluar el grau d’autonomia del pacient crònic adolescent. La proposta serà traduir el document  al català i castellà adequant-lo culturalment i socialment a l'àmbit de Barcelona. El nou qüestionari serà avaluat amb els pacients del mateix hospital. Si els resultats són positius, la nova eina s’afegirà al protocol de transició actual de Vall d’Hebron. 

Valorar les impressions del personal d’infermeria

Els hospitals actualment tenen protocols actius per detectar quins pacients tenen més risc de patir un deteriorament agut i d’aquesta manera prendre mesures per evitar-lo. Aquests sistemes fan servir algoritmes que puntuen diferents paràmetres fisiològics, històrics i mèdics per assignar el risc de sèpsia, parada cardiorespiratòria o ingrés no planificat a la Unitat de Cures Intensives, entre altres. El projecte de López vol afegir un nou paràmetre a l’equació, la impressió subjectiva del personal d’infermeria. Els membres d’aquest col·lectiu són les persones que més estones passen en contacte directe amb els pacients i, per tant, poden percebre més ràpidament els senyals d’alerta. La seva valoració ja s’utilitza en diversos centres, però falta un estudi científic que avaluí sistemàticament la seva eficàcia clínica. L’objectiu final és millorar la detecció dels resultats clínics adversos per poder tractar-los precoçment i d’aquesta forma evitar o almenys reduir-los. L’estudi analitzarà prop de 40.000 pacients en més de 20 unitats d’hospitalització.