Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Especialistes en microbiologia i salut pública debaten sobre les eines per prevenir pandèmies i reforçar la seqüenciació dels virus circulants
Una de les lliçons que va deixar la pandèmia de la COVID-19 va ser la necessitat de reforçar i coordinar el treball de seqüenciació i vigilància dels virus. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va prendre nota i, amb aquest esperit, el Servei de Microbiologia ha organitzat enguany les primeres Jornades d’Actualització en Virus Respiratoris. De virus n’hi ha molts, centenars de milers, però per ara només es coneixen unes 590 espècies que infecten mamífers, i d’aquestes, unes 260 afecten els humans. Un d’aquests virus és el de la grip, protagonista d’aquestes primeres jornades, orquestrades pel Dr. Andrés Antón, viròleg del Servei de Microbiologia de Vall d’Hebron.
Seqüenciació i vigilància de la grip: la contribució del laboratori de microbiologia
Hi ha tres tipus de virus de la grip: la grip A, que pot causar epidèmies i pandèmies; la grip B, que només provoca epidèmies, i la grip C, que és poc freqüent i es detecta en casos esporàdics. En la seva ponència, "Seqüenciació i vigilància de la grip: la contribució del laboratori de microbiologia”, el Dr. Andrés Antón va explicar que, des de 1952, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) disposa d’una estructura global per vigilar el comportament dels virus altament patogènics. El virus de la grip A, per exemple, es classifica en subtipus segons la combinació de dues proteïnes de la seva superfície, l’hemaglutinina (HA) i la neuraminidasa (NA), que determinen el seu grau de perillositat. “Aquesta temporada circulen dos subtipus de grip A, H1N1 i H3N2, els mateixos del darrer any i mig, una bona notícia perquè disposem de la protecció de la vacuna, elaborada a partir d’aquestes soques”, va assenyalar el Dr. Andrés Antón.
El virus de la grip pot causar infeccions asimptomàtiques, lleus o greus. Els casos lleus s’atenen a l’atenció primària, mentre que els greus arriben a l’hospital. Aquests últims són els que es remeten al laboratori del Servei de Microbiologia per a la seva seqüenciació, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre el seu comportament. Els virus tenen una gran capacitat de mutació i adaptació, cosa que els permet evadir el sistema immunitari, infectar nous hostes i cometre errors durant la replicació, ja que són virus ARN. “De moment, en els virus que analitzem no hem detectat variants genètiques resistents”, va destacar el viròleg. Aquesta capacitat de mutació és la raó per la qual cal vacunar-se anualment contra la grip, ja que la vacuna s’ha d’actualitzar per coincidir amb les soques que es preveu que circularan la propera temporada.
Treball en xarxa contra els virus
Des de la pandèmia, el Departament de Salut ha reforçat els sistemes de monitoratge i resposta de l’Agència de Salut Pública davant d’alertes i emergències per virus respiratoris. Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, va explicar que Catalunya compta amb una xarxa sentinella d’atenció primària formada per 35 centres, que atenen prop del 9% de la població, per monitoritzar virus com el de la grip, els enterovirus o les coinfeccions. La seqüenciació del virus de la grip permet saber quina variant circula i ajustar millor la vacuna. “Aquest sistema de vigilància ens proporciona indicadors de gravetat i contagi, que ens ajuden a avançar-nos i a reforçar l’atenció primària i les urgències en cas de necessitat”, va assenyalar Jacobo Mendioroz.
L'H5N1, una amenaça
Actualment, la principal amenaça ve dels Estats Units, amb un virus de grip aviària altament patogen: l’H5N1. La veterinària Natàlia Majó, de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i cap del programa de Sanitat Animal de l’IRTA, va abordar aquest tema a la seva ponència “Situació actual de la grip aviària H5N1”. Les famílies de grip més perilloses són les H5 i H7. “En ser virus altament virulents, quan els identifiquem, ho notifiquem a l’OMS”, va explicar. El reservori natural del virus són les aus salvatges. L’H5N1 es va detectar a la Xina als anys 90 i va circular de manera silent fins al 2005-2006, quan es va associar a una alta mortalitat en aus. Fa tres anys, el virus va mutar i va començar a infectar mamífers, incloses vaques als Estats Units, un fet preocupant perquè la llet crua pot contenir molta càrrega viral, i en aquest país es consumeix llet no pasteuritzada. S’han comptabilitzat ha 30 infeccions en humans, un dels quals no havia consumit llet ni aparentment no havia tingut contacte amb animals de granja. A Europa, però, els programes de vigilància mantenen el virus controlat. “A França, s’ha optat per vacunar animals de granja en lloc de sacrificar-los, cosa que ha reduït els brots”, va afegir Majó.
Les aigües residuals, font d'informació
Més enllà del virus de la grip, el quart ponent, Alfred Bosch, catedràtic del Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca Virusent, que analitza virus entèrics en aigües residuals, va alertar de l’aparició de virus de la pòlio, una malaltia que hauria d’estar erradicada, en aigües residuals del riu Besòs. En aquest cas, són virus provinents de Nigèria on es vacuna la població amb vacunes amb virus atenuats. Aquesta troballa serveix per estar alerta i endegar, per exemple, una campanya de vacunació massiva en infants de 6 anys per prevenció.
Les jornades van concloure amb una taula rodona dirigida pel Dr. Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia, qui va fer una crida a continuar treballant en xarxa per prevenir una nova pandèmia i donar continuïtat a aquestes jornades de formació i actualització.
“Aquesta temporada circulen dos subtipus de grip A, H1N1 i H3N2, els mateixos del darrer any i mig, una bona notícia perquè disposem de la protecció de la vacuna, elaborada a partir d’aquestes soques”, informa el Dr. Andrés Antón.
Microbiologia, Serveis transversals
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.