L'ús de l'ECMO a Vall d'Hebron millora la supervivència de pacients amb aturada cardíaca refractària

Vall d’Hebron ha demostrat que l’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) millora la supervivència dels pacients que pateixen una aturada cardíaca refractària. Aquest estudi, publicat a la revista de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC), mostra els bons resultats de la implementació del programa de Reanimació Cardiopulmonar Extracorpòria (ECPR) a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i el situa com un referent en l'ús d'aquesta tecnologia, a l'alçada dels centres de referència internacionals.

L’ECMO és una tècnica avançada de suport vital que substitueix temporalment les funcions del cor i els pulmons quan són incapaços de funcionar per si mateixos. En una situació d'aturada cardíaca, en què els mètodes tradicionals com les compressions toràciques i la desfibril·lació no aconsegueixen restablir el batec del cor, l'ECMO s'utilitza per oxigenar la sang fora del cos i retornar-la al pacient. D’aquesta manera, es permet restablir la circulació per a poder tractar la causa de l’aturada cardíaca i donar temps a què els òrgans afectats es recuperin: és el que es coneix com a reanimació cardiopulmonar extracorpòria (ECPR) i permet oferir opcions de supervivència a pacients que d’altra manera no en tenien cap.

L’equip de Vall d’Hebron ha analitzat els resultats de la implementació del programa ECPR entre gener de 2019 i abril de 2023. En aquest període, es va aplicar a 54 pacients adults tractats a l’hospital. D'aquests, 29 van patir una aturada cardíaca fora de l'hospital i 25 dins de l'entorn hospitalari. La causa més freqüent va ser l’infart agut del miocardi en més de la meitat dels casos. Es va fer el seguiment de l’evolució dels pacients durant 180 dies.

El treball mostra que 16 pacients (el 29,6%) van sobreviure fins als 180 dies després de la intervenció, 15 dels quals amb una recuperació neurològica completa sense seqüeles. “Els nostres resultats són similars als que obtenen altres centres internacionals referents en la tècnica. Demostrem, per tant, que el programa d’ECPR de Vall d’Hebron permet millorar la supervivència i oferir opcions terapèutiques a pacients en què no és possible restablir l’activitat cardíaca amb les tècniques de ressuscitació convencionals i que no disposaven de cap alternativa per a sobreviure”, afirma el Dr. Eduard Argudo, adjunt del Servei de Medicina Intensiva, referent en ECPR de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del grup de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del VHIR.

"El Servei de Cardiologia també té un paper fonamental en el maneig d'aquests pacients, ja que la causa més comuna de la parada cardiorespiratòria és cardiovascular. En aquest sentit, és necessari un treball integral que impliqui la col·laboració de les diferents seccions del servei (hemodinàmica, arítmies, imatge, cures crítiques cardiovasculars) per a un diagnòstic i tractament correctes”, afirma la Dra. María Vidal Burdeus, del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR.

La coordinació del SEM és indispensable per permetre l’ECPR en casos extrahospitalaris

A nivell extrahospitalari, el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) és un actor clau per a la identificació d'aquests pacients amb l'inici de les maniobres de reanimació cardiopulmonar, en els primers minuts i de trasllat a centres d'alt volum. En aquest cas, el paper de la Central de Coordinació Sanitària i dels equips assistencials del SEM és fonamental. “Des de la realització del primer trasllat de pacient en ECMO l'agost de 2016, vam ser conscients de la necessitat d'aprofundir en la teràpia ECMO com a part dels processos d’RCP en el nostre entorn amb centres amb un programa desenvolupat i amb capacitat per rebre pacients que poguessin beneficiar-se d’aquesta tècnica”, explica el Dr. Jorge Morales, director mèdic del SEM i un dels autors de l’estudi.

Per tot plegat, de manera inicial, es van anar derivant pacients que es considerava que complien criteris d'ECPR, fins que es va establir una sinergia positiva entre l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el SEM, suggerint l'embrió del programa d'ECMO RCP de Catalunya, que va començar a l'octubre de l’any 2023.

El SEM és el nucli de la coordinació perquè un programa d'ECPR extrahospitalari sigui factible. “Els resultats d'aquest estudi són prometedors per als pacients que fins fa poc temps no tenien cap alternativa de vida”, afegeix el Dr. Morales.

La rapidesa en l’inici de l’ECMO i el ritme elèctric cardíac influeixen en la supervivència

A l’hora d’entendre els factors que afecten la supervivència dels pacients que reben aquest suport, l'estudi va revelar que els pacients que patien l’aturada a l’hospital tenien una taxa de supervivència lleugerament superior (36%) en comparació amb els pacients que la patien fora de l’hospital (24,1%). Aquests resultats destaquen la importància de la rapidesa en l’inici de l'ECMO per recuperar el flux sanguini i augmentar les possibilitats de supervivència. Per això, és clau comptar, tal com té l’Hospital Vall d’Hebron, amb un equip expert en ECMO amb àmplia experiència i formació així com amb la coordinació entre els hospitals i el Sistema d’Emergències Mèdiques per continuar millorant els resultats també en els casos extrahospitalaris.

L'estudi també va analitzar els resultats en funció del ritme cardíac en el moment de l'aturada. Els pacients que presentaven un ritme cardíac tributari de desfibril·lació (fibril·lació ventricular o taquicàrdia ventricular) van mostrar millors resultats de supervivència. El 33,3% d'aquests pacients van sobreviure amb un bon resultat neurològic 180 dies després. En canvi, els pacients que presentaven un ritme cardíac no desfibril·lable van tenir taxes de supervivència més baixes, del 21,2%.

Una nova oportunitat per a la donació d’òrgans

A més dels beneficis directes en la supervivència i la qualitat de vida dels pacients, el programa ECPR a Vall d'Hebron ha tingut un impacte positiu en la donació d'òrgans. L'estudi va mostrar que dels pacients que van rebre ECPR i no van arribar a sobreviure, el 30,3% van ser donants d'òrgans. “Aquesta dada subratlla el valor afegit de l’ECPR, que no només salva vides en situacions crítiques, sinó que també contribueix significativament a la donació d'òrgans, oferint una segona oportunitat a altres persones”, afegeix el Dr. Argudo.

Vall d’Hebron, un referent en ECMO i ECPR

Vall d’Hebron és un centre líder mundial en l’ús d’ECMO, amb més de 530 pacients adults tractats des de la posada en marxa del programa. En destaca la qualitat assistencial, l’adhesió a les recomanacions d’entitats internacionals com l’ELSO, la participació en xarxes internacionals de recerca i el compromís amb la formació dels seus professionals.

El fet que Vall d’Hebron sigui un referent en l’atenció a aturades cardíaques, ECMO i hipotèrmia accidental, va proporcionar l’entorn ideal per a la posada en marxa del programa d’ECPR a l’hospital, realitzant el primer cas l’any 2017. Durant el 2018 i 2019 es va preparar un protocol sobre indicacions, contraindicacions, detalls del procediment, organització de l’equip i maneig del pacient abans, durant i després de l’ECMO. Posteriorment, s’han realitzat múltiples sessions informatives i cursos de formació multidisciplinaris amb simulació. Fins ara, a Vall d’Hebron més de 120 pacients en aturada cardíaca refractària han rebut ECPR.

Per aconseguir els bons resultats que mostra l’estudi, és clau la gran especialització, experiència i formació dels professionals, comptar amb experts en el procediment d’ECPR en presència física a l’hospital 24/7, així com la coordinació per part d’equips multidisciplinaris dels Serveis de Medicina Intensiva, de Cardiologia, de Cirurgia Cardíaca, d’Urgències i la Coordinació de Programes de Donació i Trasplantament de l’hospital, juntament amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).