El nou Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron s’incorpora a la xarxa pública el proper curs

L’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron s’incorporarà el proper curs a l’entramat d’instituts especialitzats i integrals de formació professional de la ciutat. Amb ell la ciutat sumarà ja, a l’inici del curs 2024-25, 31 centres que responen a les línies estratègiques de la planificació de la formació professionalitzadora a Barcelona.

L'Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron neix amb la voluntat d’esdevenir un centre de referència en la formació integrada de professionals sanitaris. Començarà oferint un ampli ventall de cicles formatius que s'anirà ampliant amb certificats de professionalitat i cursos d'especialització. Comptarà amb un equip humà de 60 docents, atendrà la demanda d’uns 800 alumnes i teixirà aliances amb hospitals de tercer nivell, com el propi Hospital Universitari Vall d’Hebron. Amb la incorporació d’aquest centre es completaran els itineraris formatius del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus amb una oferta ampliada que englobarà tot el ventall de professionals vinculats a l’àmbit sanitari.

L’institut treballarà estretament amb altres centres de referència per tal de possibilitar que l’alumnat entri en contacte amb la investigació i les tècniques més innovadores. També es promourà la internacionalització dels estudis a través del programa Erasmus i altres iniciatives de foment de la mobilitat d’alumnat.

El model al qual respon aquest nou centre aplica el propòsit que el Departament d’Educació i l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya han formulat a escala de país i es fonamenta en les oportunitats que aporta la ciutat gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona. És una concepció que trenca amb la realitat preexistent d’instituts atomitzats que generaven una oferta disgregada. En contraposició a aquest escenari es proposen grans centres especialitzats, imbricats en l’ecosistema laboral i empresarial del seu sector i amb la integració de tot l’itinerari formatiu postobligatori. Aquest fet permet tirar endavant una oferta robusta, i fa que l’alumnat pugui visualitzar la realitat laboral del sector en el qual es forma.

Al mateix temps, permet que aquestes sinergies repercuteixin també en els docents, que poden estar en contacte fàcilment amb professionals del seu àmbit. La majoria dels instituts de formació professional, com és el cas de l’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron, s’han concebut amb aliances, parteneriats o empreses col·laboradores que participen de manera activa en la formació dels estudiants. Aquestes aliances fan que els centres puguin disposar de la seva expertesa i que tant l’alumnat com el professorat tinguin oportunitats de realitzar-hi estades formatives.

Es tracta d’una proposta de ciutat dissenyada també amb l’objectiu de contribuir a la reducció de l’abandonament. El potencial d’aquests centres permet generar una oferta amb capacitat per engrescar els joves. Les dades indiquen que l’alumnat que es matricula a formació professional no ho fa amb criteri de proximitat, sinó que busca centres d’excel·lència que puguin oferir itineraris capaços de generar oportunitats laborals i formatives: només el 14% dels joves de grau mitjà i un 9,7% del que cursa un grau superior estudien al mateix districte on resideixen. A més, Barcelona actua com a pol d’atracció de l’àrea metropolitana i del país: un 35,8% de l’alumnat de grau mitjà, i un 53,4% del Ssperior, són de fora de la ciutat.

Quins ensenyaments s’hi oferiran?

L’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron oferirà un ampli ventall d’ensenyaments vinculats a l’àmbit sanitari que provenen de l’Institut Vall d’Hebron, l’Institut La Guinenueta, l’Institut Flos i Calcat i l’Institut Moisès Broggi.

L’Informe General de Prospectiva 2023-2026, en el qual s’analitzen les necessitats de formació i qualificació professional, veu en el món sanitari “una oportunitat d’augment de l’oferta formativa”, ja que “compta amb uns resultats positius d’inserció laboral i de relació entre feina i estudis en els CFGM, els subgrups principals d’ocupació associats es troben entre els de més difícil cobertura”. A més, preveu “una necessitat de persones treballadores qualificades en un percentatge significatiu de municipis de més de 20.000 habitants”.