Vall d’Hebron i el MNAC exploren el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents amb càncer

L'art ha anat guanyant terreny als hospitals com aliat de la medicina en els darrers anys. Però tot i que el vincle entre l’art i la salut el trobem ja a l’Antiga Grècia, fins fa ben poc no s’ha començat a estudiar la seva relació amb una mirada científica. Després de revisar més de 900 estudis que asseguren que l’art beneficia la salut, fa cinc anys, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida als governs per incorporar les arts i la cultura en els sistemes sanitaris. A Catalunya, ja el mateix 2019, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van signar un conveni amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, dins el programa ‘Arts en Salut’, per explorar el potencial de l’art com a eina terapèutica.

El primer projecte d’aquesta aliança va ser amb un grup de dones d’origen cultural divers (migrants o refugiades) i en situació de vulnerabilitat social diagnosticades de trastorn per estrès posttraumàtic. Tot seguit, durant la pandèmia, l’ICS va posar en marxa el programa Recuperart-19, una iniciativa conjunta amb 16 museus d’art per tractar la salut mental dels i les professionals sanitaris. I ara, arriba ‘Obrint portes’, que té com a destinataris adolescents amb càncer del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques. “Estic molt content de presentar aquest projecte que no solament està adreçat als joves, sinó també a les famílies. Perquè l’entorn familiar, quan hi ha una malaltia greu, també pateix i necessita cures, un coixí”, ha posat en valor el conseller de Salut, Manel Balcells, durant la roda de Prensa de la presentació del projecte al MNAC. “Val la pena destacar l’aposta en què de l’art i la salut van de la mà. Més enllà del contemplatiu, l’art creatiu pot ajudar a beneficiar pacients joves de 12 a 17 anys que estan en tractament en Oncologia Pediàtrica”. “És una experiència que avaluem de la mà d’un dels grans hospitals del país com és l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Ho fem, doncs, amb garanties i mètodes científics i d’efectivitat. És un projecte que, si va bé, el podem extrapolar”, ha afegit.

Aquesta tercera col·laboració es finança gràcies a les botes amb les quals Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona i va superar el rècord de Pelé com a màxim golejador amb un  mateix equip. Es van subhastar a l’emblemàtica casa Christie’s per 140.000 euros l’any 2021 i els diners s’han destinat al programa “Arts en Salut” que, entre altres, dona cobertura al projecte “Obrint portes”. En  aquest cas, el nom fa la cosa, i el simbolisme del trànsit entre dues realitats que evoca la porta és el motor de les sessions i el concepte que dona joc a reflexionar i a expressar-se a través de la creació artística. La intervenció consta de nou sessions –quatre al novembre, una al desembre i quatre al gener–, que tenen lloc al MNAC els dimarts a la tarda. Participen dotze nois i noies pacients del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron, d’entre 12 i 17 anys, amb les seves famílies, tot i que fan les activitats per separat. Les famílies van a les sessions ‘Tardes d’Art’, un espai per compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora. Al final, els dos grups coincidiran en una mostra pública on es descobriran les creacions artístiques que els nois i noies hauran fet amb les portes.

L’equip de professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron selecciona els pacients participants, que han d’estar en un tractament de baixa intensitat, en manteniment o fora de tractament, i analitza els resultats. Es vol identificar l’impacte de l’art en  la salut mental i el benestar emocional. “Amb les conclusions, tractarem de trobar noves eines i estratègies terapèutiques basades en l’art, de manera que la seva aplicabilitat pugui traslladar-se a altres intervencions i contextos. Si les conclusions són positives, el projecte ‘Arts en Salut’ es podria ampliar a més pacients amb la voluntat de seguir creant nous projectes que estudiïn la connexió entre art i salut en altres patologies”, assenyala Carlota Aguilera, mànager d’assajos clínics i investigadora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron. 

Tot i que l’art conviu als hospitals amb els sèrums i tensiòmetres, hi ha pocs estudis sobre els seus efectes en pacients oncològics pediàtrics. Se sap que escoltar música ajuda a controlar el nivell de glucosa en sang o que pintar millora la gestió de l’estrès i ajuda en estats depressius. “Però amb aquest projecte volem investigar si les activitats acomplertes poden afavorir el benestar emocional (ansietat, símptomes depressius i trastorn d’estrès posttraumàtic), fomentar l’autoestima i la comunicació social, treballar l’autoimatge, la gestió de la incertesa, i analitzar els efectes sobre la salut mental”, descriu Anna Saló, psicooncòloga de i investigadora principal del projecte.

Evitar el risc d’aïllament social 
L’adolescència és un període de transició crític de la infantesa a l’edat adulta. I els pacients adolescents amb càncer tenen el doble repte de plantar cara al diagnòstic d’una malaltia greu que planteja dubtes i preguntes en un moment en què el seu entorn és ple de vida. “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, que poden implicar ingressos freqüents i/o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”, assenyala Sara Formentí, psicooncòloga de Vall d’Hebron. 

El projecte ‘Obrint portes’ combina creativitat, expressió i metàfora per ajudar als i les pacients a trobar un espai de trobada segur, on explorar la seva autoestima i relacionar-se amb nois i noies que comparteixen les mateixes inquietuds. Gira al voltant del simbolisme de les portes i ha estat dissenyat per l’equip del MNAC. “Les portes poden ser una metàfora de la vida. Tenen moltes connotacions, positives i negatives. Una porta tancada pot  ser un espai segur i acollidor, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, explica Natàlia Esquinas, doctora en Història de l’Art i cocreadora dels tallers amb Eva Vilanova, i Norma Vélez, coordinadora dels projectes d’Arts en Salut del MNAC.

L’art com a recurs terapèutic
En el marc del protocol d’intervenció dissenyat per Vall d’Hebron, a les primeres trobades s’ha treballat la cohesió de grup i el diàleg perquè els adolescents explorin els sentiments i es relacionin. A les sessions, es treballa amb diversos recursos de mediació artística com les Estratègies del Pensament Visual (VTS), que animen a dialogar i comunicar-se a través de l’observació de l’art, entre d’altres. Entre les obres escollides, hi ha la col·lecció de portes modernistes del MNAC, amb peces d’Antoni Gaudí, i obres pictòriques de Feliu Elies o Marià Fortuny. Les darreres cinc sessions estan centrades en el projecte de manipulació i creació artística d’una porta i compten amb el suport dels equips tècnics, com el d’infraestructures i fusteria, del Museu. “L’art és metàfora i la metàfora ens ajuda a comunicar alguna cosa íntima, sobretot tràngols emocionals”, diu Natàlia Esquinas. Tot val. No hi ha normes. Pintar, serrar, manipular, esculpir i perquè no, escriure. Quanta poesia, llegim a les portes dels lavabos! Els nois i noies treballaran amb un quadern de bitàcola, que formarà part de l’avaluació qualitativa, i en acabar hi haurà una mostra dels resultats al museu i a l’hospital.