Àmplia participació de professionals i pacients de Vall d'Hebron en La Marató de la salut sexual i reproductiva

Tenir dolor de regla invalidant no és normal. Tampoc és normal sentir dolor durant les relacions sexuals. I molt menys perdre un fill durant l’embaràs o part. Durant segles, molts problemes que afecten les dones per la seva especificitat biològica s’han menyspreat i fins i tot invisivilitzat. La Marató de 3CAT, Tv3 i Catalunya Ràdio, de 2023 ha volgut posar fil a l’agulla a aquest desajust i per primera vegada ha centrat una edició a la salut sexual i reproductiva (SSIR). Ahir, va desplegar tot el seu potencial per donar llum als problemes de salut sexual i reproductiva. En acabar el programa, passats dos quarts de dues de la matinada, havia recaptat més de cinc milions i mig d'euros: 5.705.395.

La salut sexual i reproductiva engloba el conjunt de patologies que afecten més la població, en tots els aspectes i al llarg de tota la vida, segons els professionals de la salut. Són malalties que tenen una prevalença  de 3 milions de persones a Catalunya, i una incidència que s'estima en 210.905 nous casos cada any. Tot i així les malalties relacionades amb la sexualitat i la reproducció són molt poc conegudes, especialment entre el jovent. En part, perquè moltes afecten les dones. Ho va dir amb molta clar i català un ginecòleg especialista en endometriosi: “Si els homes tinguéssim mal als testicles tres cops al mes, el món es pararia”.

Amb aquesta edició s’ha volgut donar visibilitat a les patologies i complicacions relacionades amb l'aparell reproductor, la medicina reproductiva i les vinculades a l'embaràs i el part, entre d'altres. 

Alguns exemples d'aquestes malalties i problemes, que afecten greument la qualitat de vida de les persones, especialment de les dones, són la preeclàmpsia, l'endometriosi, les infeccions de transmissió sexual, el dolor pelvià i el vaginisme, els problemes associats a la menstruació i a l'etapa de la menopausa, la prematuritat, les disfuncions sexuals, les disfuncions del sòl pelvià, com ara el prolapse, les incontinències urinària i anal, l'esterilitat, la infertilitat, la gestació, els problemes en el part i alguns càncers.  

La Marató va arrencar a Vilanova i la Geltrú, fora dels estudis, amb la Dra. Elena Carreras, cap de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, qui va posar especial atenció en la necessitat de contemplar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la medicina i de la recerca. Molts problemes que afecten les dones, per la seva especificitat biològica, s'han invisibilitzat o s'han tingut poc en compte al llarg dels segles. La Dra. Elena Carreras, va incidir en la prevenció. "Tot passa per la prevenció i aquesta passa pel coneixement. Des de petits, tots i totes hem de conèixer allò que ens afecta respecte a salut sexual i reproductiva. Ens hem d'autoconéixer per després detectar si hi ha alguna cosa que va malament", va dir.

Enguany, per La Marató han passat molts dels nostres pacients i professionals per fer divulgació i donar visibilitat a la salut sexual i reproductiva i a la salut amb perspectiva de gènere. Una d’aquestes pacients ha estat la Regina Rodríguez Sirvent, autora del best seller, “Les calces al sol”. Emocionada va explicar que a l’estiu, molt abans d’hora, es va posar de part del seu segon fill, el Bruc. Va acabar naixent la semana 29 i tot i que ha están a casa tots quatre, fent recompte, el Bruc ha viscut més temps a l’UCI de Neonatologia de Vall d’Hebron que a fora. “Aquesta experiència ha estat emocionalment el més bèstia que he viscut mai”, va explicar.

Cerclatge Abdominal

Ja per la tarda, la Dra. Maria Goya, responsable de la Unitat de Prevenció del Part a Preterme de Vall d’Hebron, va obrir el plató amb Helena Garcia-Melero i una de les seves pacients, Sònia Guerrero, que gràcies a un cerclatge abdominal va poder ser mare. La Sònia Guerrero va explicar que després de quatre anys buscant un embaràs s’hi va quedar. Però al segon trimestre li van diagnosticar insuficiència cervical uterina, el coll de l’úter es dilata i por causar un part immadur, com en el seu cas. Va perdre la seva filla Elna a la setmana 20. Tot i haver d’encarar un procés de dol, la Dra. Maria Goya li va plantejar una opció per si ella i la seva parella volien tornar a intentar ser pares: un cerclatge abdominal robòtic. És una cirurgia que realitza un equip multidisciplinari de Vall d’Hebron que consisteix en suturar el coll de l’úter abans de buscar l’embaràs i gràcies a la qual va néixer la Maria Èrica. El nom de Maria és una clucada d’ull de la família a la Dra. Maria Goya. 

Com a membre del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d'Hebron Institut de Rercerca (VHIR), explica que patir preeclàmpsia o diabetes gestacional, el risc d'infart o ictus. De la mà del Ministerio de Sanidad, estudia el risc cardiovascular del "quart trimestre".

“Em sento molt afortunada perquè només he perdut una filla abans del diagnòstic i el tractament. Hi ha famílies que perden moltes criatures”, va explicar Sònia Guerrero. Precisament una de les pacients de la Dra. Maria Goya que acaba de donar a llum al seu segon fill amb aquesta tècnica n’havia perdut cinc.

Reproducció Assistida

A continuació va agafar el relleu el Dr. Julio Herrero, cap de Reproducció Assistida de Vall d’Hebron i autor de l’’Atles de la Reproducció Assistida”, una eina que s’utilitza en més de 50 països. Es pot trobar des d’un hospital del Japó en 3D fins a un hospital rural d’Etiòpia en paper. A l’Estat 1 de cada 6 persones patirà infertilitat. Com a país estem a la mitjana, però facilitem la maternitat a edats més primerenques o l'accés a tècniques de reproducció assistida. El 1975, el primer fill arribava als 25 ara, ara, entre universitàries, als 35.

Prematurs

Duran tres mesos, l’equip de  La Marató ha acompanyat cinc nadons de l'UCI de Neonats de Vall d’Hebron, on el Dr. Fèlix Castillo lidera un equip altament especilitzat. A Catalunya, van néixer 3.081 prematurs l'any 2022, de 55.760 infants. “Les principals causes de part prematur són patologies pròpies de l’embaràs com la preeclàmpsia, infeccions o insuficiència cervical uterina. La viabilitat de l’edat gestacional ha baixat de 28 a 23 setmanes, gràcies a la ciència i la recerca", diu el Dr. Fèlix Castillo, investigador principal del grup de Desenvolupmaent i Creixement.

Al plató de La Marato, l’acompanyaven les mares de la Leya, l'Èrika i la Wendy. L'Èrika va patir una preeclàmpsia, que afecta eentre el 2 i el 8% dels embarassos i és primera causa de mort materna. La Leya va néixer a la setmana 28 i ara ja és a casa. Els altres nadons que va seguir l’equip són la Fernanda, que acaba de rebre l’alta; l’Àsya i els bessons Gabriel i Ayax.

Càncer de mama i embaràs

Una altra realitat que va descobrir La Marató d’enguany és el càncer de mama durant l’embaràs. Existeix i es pot tractar. La prova és la Lola, que forma part de la setentena d’infants nascuts en aquestes circunstàncies. La Sara, la seva mare, és una de les pacients de la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de Vall d’Hebron. Amb 34 anys, durant la pandèmia, va rebre la doble notícia: embaràs i #cancermama triple negatiu. Les decisions que va haver de prendre la família van acabar amb el naixament de la seva segona filla, la Lola. 

La Dra. Cristina Saura va dir que en cas de càncer de mama durant l’embaràs es pot fer cirurgia en qualsevol moment i quimioteràpia a partir del segon trimestre. La interrupció no és una opció terapèutica. El càncer de pit diagnosticat a la Sara durant l’embaràs va ser un triple negatiu per mutació hereditària en el gen BRAC. La troballa porta a la família a fer proves a la consulta d'oncogenètica de Vall d’Hebrn on miren si algú és portador per fer prevenció. Un dels reptes de l'equip de la Dra. Silvia Arévalo, del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del VHIR, és curar l'espinabífida. Ho estan provant amb una línia de recerca en enginyeria de teixits que treballa amb cirurgia regenerativa
 

Espina bífida

De nou, una història molt emotiva va servir per entendre un tractament complexe. La Laura, pacient de Vall d’Hebron, va explicar que que en l’ecografia de les 20 setmanes, van saber que el nadó tenia espinabífida. Van optar per una operació intrauterina per frenar els efectes de la lesió medul·lar. Ara el seu fill, en Rodrigo té 8 anys i és un pioner: juga a rugby i està federat. Ahir es va retrobar al plató amb la doctora que el va intervenir, la Dra. Silvia Arévalo, cap de Secció de Medicina Fetal. Gràcies a la recerca, l’equip del que forma diagnostica l’espina bífida durant l’embaràs i és l'únic a l'Estat que fa fetoscòpies per frenar els efectes de la lesió medul·lar. Al plató, amb l’ajuda del Rodrigo, va simular una operació amb l'ajuda del Rodrigo. Des de 2011, Vall d’Hebron ha realitzat 76 operacions prenatals a fetus amb mielomeningocele, la variant més greu d'espina bífida. És un desordre congènit que afecta el sistema nerviós central i causa paràlisi en més o menys grau de les extremitats inferiors.