La Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental de Vall d’Hebron, pionera en l’acompanyament de dones embarassades en risc de vulnerabilitat psicosocial, ha atès 270 dones el 2022

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va crear la tardor de 2021 la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental, integrada dins el programa de Psiquiatria Perinatal, per acompanyar les dones en risc de vulnerabilitat social durant l’embaràs i el primer any de postpart de manera interdisciplinària i coordinada. En la consulta intervenen professionals d’Obstetrícia, Treball Social Sanitari i Psiquiatria. L’any 2022, la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental va atendre 270 dones embarassades en risc de vulnerabilitat psicosocial. Això es tradueix en un augment d’un 87% de les dones embarassades ateses en risc de vulnerabilitat psicosocial. Aquest increment s’explica tant per la feina proactiva de la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental com per l’augment de situacions de vulnerabilitat. El 10% de les dones que van donar a llum a Vall d’Hebron durant el 2022 va requerir l’atenció de Treball Social Sanitari.  

Durant els nou mesos que passen d’ençà que l’òvul és fecundat fins que el nadó veu la llum, la dona experimenta canvis fisiològics, metabòlics i morfològics per protegir, nodrir i permetre el creixement del fetus. Aquests canvis poden estar acompanyats d’un carrusel d’emocions contradictòries que afecten més les dones menors d’edat o en situació de vulnerabilitat social. Per garantir que aquestes dones rebin una atenció social, psicològica i sanitària que garanteixi el seu benestar i el del futur nadó, la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental treballa coordinada des de la primera visita de control de l’embaràs i acompanya les mares durant el postpart. En cas de pacients de salut mental, també treballen en assessorament preconcepcional. L’objectiu és millorar un entorn social desfavorable que pot agreujar un problema de salut i, sobretot, ajudar les dones i les seves famílies a adaptar-se a l’arribada del nadó i a establir un vincle. Un vincle sa i ferm és clau per a la supervivència del nadó i el desenvolupament d’una bona salut mental, emocional i social.

Professionals de psiquiatria, psicologia, neonatologia, obstetrícia, infermeria i treball social sanitari col·laboren des de 2017 a la Unitat de Salut Perinatal per oferir una assistència clínica a dones amb problemes de salut mental i addiccions durant l’embaràs i puerperi. I, la tardor de 2021, Vall d’Hebron va posar en marxa la consulta interdisciplinària de la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental, que acompanya les dones en risc de vulnerabilitat psicosocial durant l’embaràs i el puerperi. El treball coordinat, proactiu i interdisciplinari de la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental ha ajudat a detectar més casos de dones embarassades en risc de vulnerabilitat social i psicològica. A Vall d’Hebron, l’any 2019, es van tractar 71 dones; l’any 2020, 82 dones, i l’any 2021, 145 dones. I amb la consulta interdisciplinària ja funcionant, l’any 2022, es van acompanyar 270 dones, un 86,9% més de casos respecte a l’exercici anterior.  

Un estudi de l’equip de Treball Social Sanitari de la Unitat d’Alt Risc Obstètric de Vall d’Hebron, que es va presentar com a comunicació oral i article al XIV Congrés Estatal i al II Congrés Iberoamericà de Treball Social sota el títol, “Treball Social Sanitari a la Unitat d’Alt Risc Obstètric”, observa diversos factors que incideixen en aquest augment de les intervencions. D’una banda, la intervenció proactiva i interdisciplinària de la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental facilita la detecció, però també s’apunta a un augment de situacions de vulnerabilitat social entre les dones ateses. 

Un control de l’embaràs d’alt risc obstètric

A la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental treballen professionals d’obstetrícia; treball social sanitari; psicologia; psiquiatria; infermeria, i neonatologia. A la consulta estan la Dra. Maia Brik, especialista en Obstetrícia i Medicina Materno-Fetal; el Dr. Miguel Sandonis, psiquiatre adjunt del Programa de Salut Mental Perinatal; Elena Sánchez, treballadora social sanitària, i Maria Emilia Dip, psicòloga especialista del Programa de Salut Mental Perinatal. La principal porta d’entrada d’aquestes pacients és la visita amb l’obstetra de Vall d’Hebron o, més freqüentment, d’Atenció Primària. Però també arriben de les consultes de Psiquiatria, serveis socials o dels Centres d’atenció primària o seguiment a les drogodependències (CAS).

La Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental intervé en diferents casos: quan la dona és menor d’edat; quan es detecta un problema de salut mental -en aquest cas, l’equip d’Obstetrícia i Treball Social Sanitari treballa coordinat amb el programa de Psiquiatria Perinatal, instaurat des de 2017-; quan la mare té una addicció; quan la mare és víctima de violència de gènere; quan la mare pateix una situació social sobrevinguda durant l’embaràs, o en cas d’un control mèdic insuficient durant la gestació. “Aquesta darrera casuística la podem trobar en dones refugiades o migrants que en el seu país d’origen no tenen una cultura de control sanitari de l’embaràs, tal com està integrat aquí”, apunta Elena Sánchez, treballadora social sanitària. Totes aquestes casuístiques poden comportar riscos per a la salut de la mare o del nadó; per això aquestes dones tenen un control d’un embaràs d’alt risc. “Les visitem cada mes i establim amb elles un bon vincle metge-pacient”, explica la Dra. Maia Brik. 

Els processos propis de l’embaràs i postpart poden estar a associats a alteracions del vincle entre la mare i el nadó, molts cops a conseqüència de l’entorn social i de la història psicosocial de la dona. “Detectar aquestes alteracions amb antelació és una eina important per prevenir més dificultats en el vincle”, assenyala la Dra. María Emilia Dip. “Les mares són els fonaments de la bona salut mental de la societat, com més mares amb vincles saludables amb els seus fills tinguem, més saludable serà la salut mental de la societat”, defensa.

Un cop es detecta un embaràs de risc per vulnerabilitat psicosocial, segons el context, es treballa una primera visita conjunta amb l’obstetra, la psicòloga i/o psiquiatre i la treballadora social sanitària. I després es programen visites amb els diferents especialistes el mateix dia. Per establir un bon vincle amb la pacient, sempre se la informa de les gestions i coordinacions. Les visites de la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental es fan en divendres a l’Hospital de la Dona, on els tres especialistes compten amb consultes contigües. L’equip es reuneix els dijous per valorar la situació de cada pacient, les seves necessitats i coordinar-se de manera precoç amb els serveis socials locals dels centres d’atenció primària o altres institucions, en cas de ser necessari.

Un dels objectius de la Unitat d’Obstetrícia Social i Salut Mental és treballar de manera proactiva per detectar casos i començar a intervenir abans del part. “Abans, ens trobàvem que detectàvem dones en situació de vulnerabilitat psicosocial en el moment de la interconsulta que realitza l’equip de Pediatria i Obstetrícia quan la dona dona a llum”, comenta Elena Sánchez. “Ara, gràcies a un treball proactiu, coordinat i interdisciplinari, arribem a més dones. El nostre propòsit és assegurar-nos que les dones durant l’embaràs, el treball del part i el postpart reben una atenció psicosocial adaptada al seu moment vital, amb la finalitat de pal·liar els efectes que puguin causar complicacions clíniques i psico-socials a través d’una intervenció orientada a la cura, recuperació, autonomia de la dona i protecció del nadó”, afegeix. 

Treballar el vincle amb la mare i evitar l’estrès

Segons la casuística, el risc per a la dona o el nadó difereix. “L’estrès que pateix una víctima de violència masclista, derivat d’unes condicions socioeconòmiques desfavorables o d’un embaràs no desitjat en una adolescent poden augmentar el risc de complicacions de l’embaràs, com un baix creixement intrauterí o un part a preterme”, detalla la Dra. Maia Brik. “Donem especial importància al control ecogràfic del creixement fetal durant l’embaràs per comprovar que el nadó creix adequadament”, puntualitza. Aquestes dones també poden tenir més risc de patir una depressió postpart que impedeixi la mare tenir cura del nadó. Els primers tres anys de la vida d’un infant són claus per al seu desenvolupament. Els hàbits de la família, el comportament i els costums dels progenitors influeixen en el metabolisme del nadó. “Aquests mesos són importants per promoure conductes saludables”, destaca la Dra. Maia Brik.

En pacients amb problemes de salut mental o consum de substàncies es fa un seguiment estret des de Psiquiatria i es valora de manera individualitzada si s’ofereix tractament farmacològic. “En cada cas, analitzem el risc i el benefici”, assenyala el Dr. Miguel Sandonis. En casos de mares amb addiccions, els positius per cànnabis o cocaïna són els més habituals. “El nostre objectiu és aconseguir l’abstinència durant la gestació”, apunta el Dr. Miguel Sandonis. “Ens trobem casos en què l’embaràs pot ser un punt d’inflexió. Moltes dones arriben a Treball Social Sanitari i Psiquiatria a través de la primera visita de control de l’embaràs amb Obstetrícia. I el treball perquè tinguin hàbits saludables, autocura i generin un vincle amb el nadó les pot ajudar”, destaca el Dr. Miguel Sandonis. La Dra. María Emilia Dip destaca que el vincle millora l’autoestima de la mare i genera conductes de cura quan senten que hi ha algú que les necessita. Quan l’acompanyament s’allarga durant el postpart fins al primer any de vida del nadó, s’inclou també la parella, en cas d’haver-hi.